L’autora de literatura infantil ha reivindicat que, a l’escola, cal llegir més: en veu alta, en veu baixa i recitant poemes
L’escriptora Beatriz Giménez de Ory, que ha participat en l’Encontre d’Escriptors de la Biblioteca Valenciana, ha realçat l’enorme valor de la poesia en la població infantil, perquè “cultiva la sensibilitat artística, la creativitat i la integració grupal”.
Ha precisat que “la poesia en els xiquets resulta divertida, perquè es converteix en un aprenentatge no només intel·lectual, sinó corporal i sensorial, atés que el xiquet o la xiqueta pot ballar-la, cantar-la, percudir-la. A més, trenca les regles (lingüístiques i lògiques) i afavoreix el joc en grup”.
Giménez de Ory és una reconeguda autora de literatura infantil, principalment en vers, que ha aconseguit el III Premi Internacional Ciutat d’Orihuela de Poesia per a Xiquets (2011), per ‘Los versos del libro tonto’, i el IX Premi Lluna d’Aire que concedeix el CEPLI (Centre d’Estudis de Promoció de la Lectura i Literatura Infantil), en 2012, per ‘Canciones de Garciniño’. En 2014 va aconseguir el Premi Fundació Cuatrogatos, per ‘Bululú’, un guardó que va tornar a aconseguir en 2017 per la seua obra infantil ‘Para ser pirata’. En 2021 ha guanyat el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil per «Un hilo me liga a vos».
“Escriure literatura infantil i juvenil exigeix una depuració estilística, una reducció al que és essencial, i escriure poesia infantil accentua els trets de depuració i de busca del que és essencial i permet jugar amb el ritme i amb el mateix llenguatge, desautomatitzant-lo i sorprenent”, ha explicat.
Giménez de Ory defineix la poesia com “l’expressió d’un sentiment i requereix en el lector un esforç per entendre la intimitat d’un altre”, a diferència de la novel·la, que es “refereix a accions i normalment crea un univers extern a l’autor”.
És professora de Lengua y Literatura en un institut d’Educació Secundària i coautora del projecte educatiu ‘Un día en la ópera’, guanyador del Premi d’Innovació Pedagògica de la Comunitat Autònoma de Madrid en 2006. Des d’aquesta posició, reivindica un canvi en els plans d’estudis perquè “es desposseïsquen de continguts absurds i impartits prematurament, com l’estudi morfològic i sintàctic en Primària, i que es llija: en veu alta, en veu baixa, recitant poemes…”.
En la seua intervenció, ha indicat que cada vegada s’introdueix més la poesia infantil en les aules per l’interés dels professors, però ha puntualitzat que a la literatura infantil, en general, li faria falta més reconeixement en els mitjans generalistes, amb la publicació de novetats i de ressenyes de crítica especialitzada. Potser per això valora que els premis literaris amplifiquen la repercussió i “donen a conéixer uns textos que, d’una altra manera, no arribarien a tants lectors”.
