Des del 17 d’agost podem veure a MUSEARI l’obra de Joaquín Artime «Ho un’infinita fame d’amore»
Quines han estat les històries que ens han arribat a través de les imatges en les quals homes mantenen relacions sexoafectives amb uns altres homes? Quin imaginari construeixen? Quins referents estableixen? Amb Ho un’infinita fame d’amore m’he apropiat d’imatges del cinema per reconstruir-les amb semen d’un amant o examant propi. Una tècnica mixta en què el semen es barreja amb aquarel·la i es segella amb akril. Dibuixe sobre paper negre per aproximar-me a la nostàlgia dels cartells pintats a mà als cinemes antics. El títol procedeix d’un poema de Pier Paolo Pasolini, Supplica a mia madre (1964), els versos del qual diuen “E non voglio esser solo. Ho un’infinita fame / d’amore, dell’amore di corpi senza anima.” (“I no vull estar sol. Tinc una gana infinita / d’amor, d’amor de cossos sense ànima.”) M’interessa aquesta gana infinita, que roba fotogrames i ejaculacions, per preguntar-me sobre el desig gai, la seua construcció, els seus anhels, i la seua manera d’interrelacionar-se amb les subjectivitats a la recerca de sexe, afectivitat i amor.
