- El quadre, propietat de la cocatedral de Sant Nicolau de Bari d’Alacant, és obra del pintor canari del segle XVIII Juan de Miranda
- Formarà part de la mostra que organitza el Govern de Canàries amb motiu del 300 aniversari de l’artista
L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Vicepresidència i Conselleria de Cultura i Esport, ha finalitzat la restauració del llenç titulat ‘Sant Rafael Arcàngel i Tobies’ i el seu marc original.
Esta obra, propietat de la cocatedral de Sant Nicolau de Bari d’Alacant, és un oli sobre tela de 175 x 107 cm, obra del famós pintor canari del segle XVIII Juan Ventura de Miranda Sejas y Guerra.
La restauració s’ha dut a terme amb motiu de la seua participació en l’exposició ‘Juan de Miranda ho va pintar. La travessia d’un artista canari entre el Barroc i la Il·lustració’, que s’inaugura pròximament en el museu madrileny Lázaro Galdiano, organitzada per la Viceconselleria de Cultura i Patrimoni Cultural del Govern de Canàries, en col·laboració amb Acció Cultural Espanyola AC/E.
Esta iniciativa s’enquadra dins del programa d’actes que commemoren els tres-cents anys del naixement de l’artista Juan Ventura de Miranda (Las Palmas de Gran Canaria, 1723-Santa Cruz de Tenerife, 1805), que es van complir el 13 de juliol, i que s’estan desenvolupant al llarg de 2023 i 2024.
A més, la mostra comptarà amb un cicle de conferències en les quals participarà la cap de secció de pintura de cavallet i escultura policromada de l’IVCR+i, Fanny Sarrió, en les quals explicarà els processos de restauració que s’han realitzat tant al llenç com al marc.
Després del seu pas per Madrid, la mostra s’exposarà també en l’IES Canarias Cabrera Pinto de la Laguna i a la Casa de Colón i Centro de Artes Plásticas (CAP) de Las Palmas.
Procés de restauració
Prèviament a la intervenció del quadre, l’equip multidisciplinari de l’IVCR+i, format per físics, químics, restauradors i historiadors de l’art, van realitzar diversos estudis amb la qual cosa van detectar que el llenç presentava un suport molt afeblit que va obligar al seu entelat. D’altra banda, oferia un cromatisme molt alterat per l’efecte de l’oxidació dels vernissos i repintades que se li havien fet a l’obra amb anterioritat.
La restauració ha consistit en l’eliminació del vernís no original i les repintades que hi havia per davall seu. Amb això es va recuperar el cromatisme primitiu, i les xicotetes llacunes o el que faltava es van reintegrar cromàticament.
Per la seua banda, el marc està format per una motlura de plata amb colradura que presentava una alteració de difícil reversibilitat, per la qual cosa es va optar per eliminar esta colradura i deixar la plata amb el seu llustre original. La reintegració de les llacunes s’ha fet amb plata en pols a les quals s’ha aplicat una veladura d’aquarel·la i un vernís sintètic acolorit imitant la colradura original.
Així mateix, s’ha reconstruït cromàticament la zona dels angles, que conservava la policromia original i s’han tallat en fusta i reintegrat volumètricament la motlures que faltaven.
Juan de Miranda, artista barroc
Juan de Miranda Sejas y Guerra (Las Palmas de Gran Canaria, 1723–Santa Cruz de Tenerife, 1805) va ser un famós pintor tardobarroc espanyol que va estar actiu a Canàries, on va exercir majoritàriament el seu art, si bé també podem veure obra seua en altres localitats espanyoles.
Fill d’un sabater, la seua inclinació per les arts el va portar a traslladar-se a la Laguna en 1748, on es troben les seues primeres obres. En 1752 el jutjat de la Laguna el va condemnar a sis anys de presó per “tracte il·lícit” amb Juana Martín Ledesma, amb qui vivia amistançat i havia tingut una filla, a més de portar una arma blanca desenfundada en el moment de la detenció.
Després de diversos suplicatoris del pintor a l’Audiència per a no ser empresonat, en els quals al·ludia que mantenia la seua pobra mare i germanes, que era mestre d’altres pintors i que deixava l’illa òrfena de pintor que atenguera les necessitats artístiques del clergat i la burgesia perquè no hi havia un altre pintor tan dotat per a les arts plàstiques com ell, o que li deixaren finalitzar les obres que tenia començades, finalment en 1755 va ser ratificada la sentència i va ingressar en el presidi d’Orà en 1757 per a complir la condemna.
Des de la presó d’Orà Juan de Miranda va continuar exercint l’art de la pintura, i bona prova d’això és el llenç titulat ‘El rei Ferran III el Sant rep a Sierra Morena els ambaixadors de Mahomad rei de Baeza’, que va enviar en 1760 al concurs de primera classe de pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
Posteriorment a esta data no es tenen notícies seues fins que en 1767 apareix a Alacant, on realitza unes pintures per a la capella del consistori municipal, data en la qual també podem pensar que va fer l’obra fruit d’este estudi i restauració.
Després de recórrer algunes ciutats espanyoles i conéixer Mengs a Madrid, en 1773 va tornar a Canàries, i es va establir a Santa Cruz, on va pintar la major part de la seua producció artística amb destinació a l’església. També va realitzar algunes obres per a la catedral de Las Palmas de Gran Canaria, i per a Tenerife, ciutat on va morir en 1805 després d’atorgar testament el 10 de setembre d’aquell any.
