- És l’únic que es coneix a la Comunitat Valenciana d’esta edició de 1736, de la qual només es conserva un altre exemple a la Biblioteca Nacional francesa
- Es tracta d’un dels plànols urbans de la ciutat de València més coneguts, en el qual apareixen els principals edificis de la seua trama urbana
La Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu exposa des de divendres, 3 de novembre, el plànol de la ciutat de València conegut com a Plànol de Tosca, que va ser gravat per José Fortea en 1.736 a partir del dibuix topogràfic manuscrit de grans dimensions que va realitzar el Pare Tomás Vicente Tosca entre 1703 i 1704.
Esta joia de la cartografia es pot veure en el marc de l’exposició ‘Mapes, poder i territori. El tresor cartogràfic de la Biblioteca Valenciana’, coincidint amb la commemoració del 300é aniversari de la mort del Pare Tosca.
Es tracta de l’únic exemplar que existix a la Comunitat Valenciana d’esta edició, que ha sigut adquirit recentment per la Biblioteca Valenciana i restaurat per l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i).
El valor d’este plànol, a més de l’antiguitat, es deu a les seues peculiaritats, perquè presenta xicotetes diferències respecte a altres versions impreses. De fet, només es conserva un altre exemplar igual a la Biblioteca Nacional de França.
En concret, s’aprecien diferències en algunes edificacions, en la grafologia de les inscripcions, la llegenda (amb 104 referències a monuments, en lloc de les 105 d’altres versions posteriors) i la signatura de l’autor ‘Jph. Fortea F. et Sculp. Valentia. Any 1705’, que apareix sota l’escala en dos línies, a diferència d’altres gravats en els quals només està en una línia.
Estes diferències demostren que es van fer diverses edicions, i esta és una de les més antigues. Així, tant el gravat valencià com el francés degueren imprimir-se en 1705, i posteriorment en 1738 es van imprimir altres versions amb retocs mitjançant esborrament i regravació, especialment en edificacions, llegendes i signatura, realitzades per una altra mà.
Procés de restauració
El plànol està compost per huit papers de lli tenyit, que es corresponen amb les quatre planxes de coure gravades, les quals estan disposades perquè, una vegada impreses, puguen unir-se formant la imatge completa de la ciutat de València.
Recuperar-ho ha sigut possible gràcies a un laboriós procés de restauració realitzat en l’IVCR+i a causa del delicat estat de conservació que presentava. Així, a pesar que ja havia sigut intervingut en el passat, tenia abundants deformacions generades pel suport auxiliar de tela de lli al qual va ser adherit, així com una alteració cromàtica generalitzada a causa de l’envelliment i l’oxidació dels materials.
També les anàlisis van detectar la presència de xicotetes quantitats de carbonat de calci, oxalats i compostos silicatats, que es relacionen amb depòsits de brutícia mediambiental, que havien generat una pàtina que alterava la lectura del plànol.
La intervenció es va iniciar amb la neteja en sec de l’anvers i el revers a fi d’eliminar la brutícia superficial. El plànol, que antany havia sigut entelat, es va desmuntar del bastidor de fusta sobre el qual estava clavat, i es va procedir a l’eliminació dels empelts que s’hi havien afegit en intervencions anteriors, a excepció d’aquells que, per la seua naturalesa i qualitat, es va considerar que eren elements afegits en l’època o molt poc posteriors.
Després de protegir l’anvers amb paper japonés, es va procedir a l’eliminació de l’entelat mitjançant un procés sec i un altre humit, amb la finalitat d’eliminar l’adhesiu que restava en la superfície del revers. Així mateix, es va aprofitar per a reparar els esquinçats i reforçar les llacunes del paper.
A continuació, es va fer una neteja humida per capil·laritat a fi d’eliminar part de la brutícia i els oxalats de la superfície, i es van reforçar, de nou, els esquinçats i les llacunes existents. Després es va procedir a la laminació, per a la qual cosa es va triar un paper japonés de gramatge mitjà adherit amb un adhesiu compatible i dissolt en alcohol per a evitar una nova aportació d’humitat.
Una vegada consolidat el suport, es va fer necessària la subjecció a un cartó alveolar lliure d’àcid mitjançant les pestanyes sobrants del procés de laminació. D’esta manera, el plànol va quedar subjecte, alhora que lliure, sobre el cartó, de manera que pot ser manipulat i emmagatzemat amb seguretat.
El repte final va ser la reintegració de l’anvers de l’obra, que s’ha executat en diverses fases: primer, amb nanocel·lulosa tintada, s’han anivellat els empelts de manera que l’acabat final no tinga desnivells apreciables; en una segona fase, s’ha unificat la tonalitat de l’original, dissimulant taques de difícil eliminació i diferències tonals amb colors al pastel en sec, totalment reversibles.
Per acabar este procés, s’han pogut dibuixar les mancances amb aquarel·la sobre els empelts, de manera que podrien ser eliminats en qualsevol moment, i s’han documentat durant el procés de restauració.
‘Mapes, poder i territori’
L’exposició ‘Mapes, poder i territori. El tresor cartogràfic de la Biblioteca Valenciana’ romandrà oberta al públic a la sala Capitular del monestir de Sant Miquel dels Reis de València fins al pròxim 21 de gener de 2024.
La mostra inclou una selecció de les peces cartogràfiques més valuoses i interessants pertanyents als seus propis fons i oferix una ocasió única per a comprovar com el territori valencià ha estat representat al llarg dels segles, entre les quals destaquen l’Ortelius (1584), que és el primer mapa imprés del Regne de València, i el Tomás López (1788), considerat com al mapa amb què arranca la modernitat cartogràfica en terres valencianes.
L’horari de visites és de dimarts a divendres, de 10.00 a 14.00 hores i de 17.00 a 20.00 hores; els dissabtes, diumenges i festius (1 de novembre, 6 de desembre i 8 de desembre), d’11.00 a 14.00 hores.
