- El museu de la Diputació de València reflexiona, fins a finals de febrer, sobre la desforestació i el colonialisme amb una instal·lació que ocupa el Cubo i l’aparador i que reconeix a l’activista amb arrels en la tribu Kikuyu
El MuVIM ha presentat la instal·lació ‘The Green Bubble’ de l’artista Tania Blanco, amb la qual ret homenatge a Wangari Maathai, primera dona africana a aconseguir un doctorat i obtindre el Premi Nobel de la Pau en 2004, i que va ser coneguda com a ‘Mama Titi’, Mare dels Arbres. Tania Blanco proposa un diàleg entre el Cubo i l’aparador del museu de la Diputació de València amb peces, que tal com explica l’artista, “apunten a la reflexió sobre el colonialisme i sobre la forma de vida a Kenya i la desforestació”.
Així, l’obra en el Cubo està inspirada “en una peça exposada en el Victoria and Albert Museum de Londres i, donades les característiques arquitectòniques de l’espai, em va semblar interessant desplegar un mural horitzontal sobre el sòl, que cobra més força de nit per la il·luminació, i que planteja una reflexió sobre la situació actual que estem vivint a nivell mundial respecte al que està succeint en la Franja de Gaza, i com ens afecten els processos de colonització i com cal visibilitzar estes injustícies”, afig l’artista.
En este sentit, apunta que el mural “és una fusió entre la bandera palestina i la de Kenya, país que també va viure un procés colonitzador durant l’imperi britànic i que precisament coincidix que l’estructura, la composició i els colors de les dos banderes són molt similars”. Blanco, que ha respectat l’estructura de les banderes per a realitzar el mural, explica que ha generat “una composició simètrica que al mateix temps sobre el sòl sembla un terreny de joc”.
Quant a les peces exposades en l’aparador, estan relacionades amb l’ètnia Kikuyu, vinculada als arrels familiars de Wangari Mathaai. “Es tracta de sis dibuixos de grafit aquarel·lable que procedixen de fotografies autèntiques antigues, d’abans que es destruïren i talaren els arbres, que evoquen el quadern de dibuix de l’explorador, el que arriba d’altres terres i en lloc de fotografiar, dibuixa amb traços ràpids”, comenta.
Afig també que estes tribus “envolten els seus poblats amb arbres i planten determinades espècies per a crear voltes naturals; en este cas, la pròpia naturalesa crea el seu propi mur de protecció enfront d’animals i altres tribus”. Finalment, destaca que “Wangari Maathai va voler regenerar el sòl de Kenya i, per això, este projecte és un homenatge a ella i a aquells que lluiten per detindre processos destructius entorn de comunitats indígenes, a comunitats que porten centenars de milers d’anys i que coneixen el territori i saben com respectar-lo i conviure en harmonia amb la naturalesa”.
El comissari de l’exposició, Vicente Chambó, apunta que amb esta instal·lació, “Tania Blanco aporta la frondositat de Kenya, del centre de Kenya, on està assentada la tribu Kikuyu que té com a símbol un arbre que deixen créixer i ramificar”. Així mateix, explica que les peces de la mostra “estan connectades amb el Green Belt Movement, el Moviment Cinturó Verd que planta arbres i protegix el medi ambient a Kenya, i que va ser fundat en 1977 per Wangari Maathai en col·laboració amb el Consell Nacional de Dones de Kenya”.
Per part seua, el cap d’Exposicions del MuVIM, Amador Griñó, comenta que el MuVIM “tanca el període sentimental que ha viscut amb el Cubo posant el colofó amb una artista reconeguda, investigadora i compromesa; a vegades és difícil art i compromís, i en este cas es donen les dos coses, és una artista compromesa que viu en un món concret i amb unes realitats que no li són alienes, i en eixa realitat ella actua de manera ràpida, ja que té capacitat de reaccionar enfront de les adversitats”.
