La sopa al Convent d’Assís fa 60 x 100 centímetres i és un tipus de pintura molt característica de la trajectòria del pintor
L’obra presentava un estrip menut i acumulació de brutícia i vernissos oxidats
La Casa Museu Benlliure exposa des de dijous, 18 de gener, l’obra La sopa al convent d’Assís del pintor valencià José Benlliure Gil, adquirida en subhasta per l’Ajuntament l’estiu passat. L’obra ha estat restaurada i romandrà de manera indefinida a la Casa Museu Benlliure, la casa del pintor i on es reunix una gran part del fons pictòric municipal sobre este artista i sobre la família Benlliure. Paradoxalment, este tipus de pintures, tan propi de Benlliure, està representat molt escassament entre els fons de la seua Casa Museu, manca que pot fer-se extensible a la resta de col·leccions públiques valencianes. Per això, la seua adquisició per part de l’Ajuntament supleix, en part, el buit existent i permetrà enriquir el discurs del museu i facilita una millor comprensió del pintor.
La sopa al convent d’Assís, que va ser adquirida per 20.065,60 euros, comissions i impostos inclosos, és una oli de 60 x 100 centímetres (100 x140 centímetres amb marc) i exemplifica a la perfecció l’estil més característic del pintor. L’obra representa una sagristia, probablement de la Basílica d’Assís, on un grup de deu persones reben un plat de sopa de la caritat. Esta acció, que dona nom al quadre, escenifica el compliment d’una de les set obres de misericòrdia que la doctrina de l’Església Catòlica imposa als seus fidels.
L’obra desplega el mestratge desplegat per Benlliure per a desenvolupar l’escena, donar versemblança als personatges i recrear-se en una pinzellada solta hereua de l’estil de Fortuny.
Pel que sabem, l’oli va formar part de la col·lecció privada Santamarina, a l’Argentina, amb anterioritat a 1920. Posteriorment, el quadre va ser venut en la Galeria Arts de València i es va incorporar a una col·lecció privada valenciana, on ha romàs fins que va ser adquirit per l’Ajuntament.
Encara que l’estat de conservació del quadre era acceptable en el moment de la compra, hi havia un xicotet esquinçament i l’acumulació de brutícia i vernissos oxidats requerien una intervenció en l’obra, treball que han efectuat les restauradores Anna Boix i Inés Ayala. De fet, l’anàlisi prèvia de l’obra referia que existien “successives capes de vernís i retocs aplicades en intervencions anteriors, que pretenien refrescar l’obra, i produeixen un efecte de filtre groguenc d’aspecte plàstic que emmascaren els colors i textures de les pinzellades originals”. Igualment, “s’observa la presència d’un esquinçament del llenç produïda per un fort colp. Per la seua banda, el marc té molta brutícia acumulada, colps, abrasions i peces que falten”.
Totes les patologies detectades han estat revertides amb el treball dut a terme durant els últims mesos per les restauradores, que han aconseguit retornar l’obra al seu aspecte i policromia original. A més, el marc ha estat sotmés a una profunda neteja i consolidació de les parts afeblides, reintegrant les mancances i restituint el daurat.
