El vicepresident primer assistix a la inauguració d’esta exposició, que permet donar visibilitat a “l’enorme qualitat” dels fons del museu valencià
La mostra, que es podrà visitar fins al 14 de juliol, recull més d’un centenar de les obres més representatives de la pinacoteca
El vicepresident primer i conseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, assistix este dimarts a la inauguració de l’exposició ‘La col·lecció del Museu de Belles Arts de València’ a la seu de la Fundació María Cristina Masaveu Peterson a Madrid que presenta, fins al pròxim 14 de juliol, més d’un centenar d’obres mestres procedents del museu valencià.
Amb la seua assistència, Barrera vol mostrar el suport de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport a esta mostra, “la primera de rellevància que organitza el MuBAV fora de la seua seu, amb la qual s’oferix una visió cronològica de la gran riquesa amb la qual compta este museu de la ciutat de València, considerat com la segona pinacoteca espanyola” ha manifestat.
En este sentit, Barrera ha assenyalat la importància d’esta mostra que permet “donar a conéixer a la capital d’Espanya la importància dels fons artístics que té el MuVAB, que compta amb una col·lecció d’enorme qualitat, i que se suma durant uns mesos a la gran oferta cultural que oferix Madrid, la qual cosa permet als seus nombrosos visitants conéixer també el patrimoni del nostre Museu de Belles Arts”.
Així mateix, el vicepresident ha agraït a la Fundació María Cristina Masaveu Peterson la seua col·laboració per a fer possible esta mostra.
Comissariada per Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València, la mostra recull una selecció de les obres més significatives del MuBAV, que van des de l’Edat Mitjana fins al principi del segle XX i compta amb peces d’artistes com Gherardo Starnina, Joan Reixach, Joan de Joanes, el Bosco, Maarten de Vos, Vicent Macip, Ribera, Rubens, els Ribalta, els Benlliure, Pinazo, Muñoz Degraín o Sorolla, entre altres.
Del Bosco a Sorolla en nou parades
La mostra està dividida en nou seccions ordenades cronològicament, que va des del segle XV (moment de l’arrancada econòmica, social i cultural de València) fins a la modernitat, incloent-hi obres de pintors valencians com Gonçal Peris, Miquel Alcanyís, Pere Nicolau, Josep de Ribera, Joaquim Sorolla, Antoni Muñoz Degraín i altres als quals se sumen també obres mestres d’alguns dels artistes europeus més coneguts, com el Bosco, Bermejo, Rubens o Zurbarán.
Així, entre les obres del ‘segle d’or’ valencià presents en la mostra destaquen obres del gòtic internacional com el Retaule dels set sagraments o Retaule de fra Bonifaci Ferrer (1396-1397) de Starnina, o la Verònica de la Mare de Déu i Anunciació (1403-1410) de Gonçal Peris i Pere Nicolau.
També es poden contemplar obres d’influència hispanoflamenca com el Crist portacreu (c.1500-1505) de Paolo de San Leocadio, el retaule central del Tríptic de la Passió o dels improperis (c. 1510-1520) del Bosco entre altres obres d’artistes com Fernando Llanos o Fernando Yáñez de la Almedina.
Seguint este recorregut cronològic, l’exposició continua amb obres del segle XVI amb gran influència del Renaixement italià Pentecosta o Vinguda de l’Esperit Sant (c. 1578) de Joan de Joanes; o el Salvador Mundi (c. 1600) de Joan Sariñena.
Amb l’avanç del sis-cents, a Espanya el llenguatge barroc es va obrir a noves expressions més enllà del realisme i el naturalisme. L’arribada dels estímuls dinàmics i colorits d’artistes com Pieter Paul Rubens, de qui s’exposa una delicada Mare de Déu amb el Xiquet (c. 1620), va afavorir un riquíssim panorama pictòric amb mestres com Josep de Ribera, Francesc i Joan Ribalta, Pedro Orrente, Juan Valdés Leal, Claudio Coello o Francisco de Zurbarán, de tots els quals s’exhibixen obres en l’exposició.
Altres artistes rellevants presents en esta exposició són Marià Salvador Maella o Agustí Esteve i altres pintors fonamentals del segle XIX a Espanya com Vicent López, Francesc Domingo, Emili Sala, Antoni Gisbert, Josep Benlliure, Ignasi Pinazo o Aureliano de Beruete, entre altres, així com representants dels moviments de l’art romàntic, el realisme o l’impressionisme i de la pintura de temàtica social característiques de final del segle XIX i principi del XX, entre els quals destaca l’obra del retratista Antoni Fillol Granell.
Sorolla, Degraín i la modernitat
Joaquim Sorolla, un dels pintors valencians més internacionals de la mort del qual s’acaba de celebrar el seu centenari, té un paper destacat en la mostra. En esta se li dedica una sala en la qual es poden admirar obres com El xiquet de la bola (1887), una de les dos acadèmies que va enviar des de Roma a València durant la seua estada com a becari de la diputació en la capital italiana; La primavera o Llauradora valenciana (c. 1900), un model que va fer per a ser reproduït en revestiment de rajola per la Casa Miralles de Barcelona, o alguns retrats i paisatges de l’horta i la platja llevantines.
L’exposició també reserva un espai propi a Antoni Muñoz Degraín (1840-1924), la mort del qual fa el centenari enguany i que es considera el paisatgista més rellevant de la pintura valenciana d’entre segles, amb obres com Paisatge granadí (1915) o Espigoladores de Jericó (1909).
‘La col·lecció del Museu de Belles Arts de València. Entre el Bosco i Sorolla’ conclou en les primeres dècades del segle XX mostrant una Europa en contínua guerra i una Espanya convulsa en obres com Bombardeig (1937), d’Eleuterio Bauset, o Mare terra (1936), presentada per Horacio Ferrer de Morgado a l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1936 i altres obres d’estètica avantguardes com L’alambí (1967) de l’Equipo Crònica.
Catàleg i activitats paral·leles
Amb motiu de l’exposició, s’ha editat també un catàleg amb textos sobre la col·lecció firmats per Pablo González Tornel, Matilde Miquel Juan, Jesús F. Pascual Molina, Ignacio Cano Rivero i Ester Alba Pagán.
A més, s’ha organitzat un ampli programa de visites guiades i un cicle de conferències dirigit per Pablo González Tornel, en la qual participaran els especialistes que han col·laborat en el catàleg.
