Obres mestres de Velázquez, Ribera, Murillo, Martínez Montañés o Mena formen part de la mostra, que podrà visitar-se fins al 9 de juny
- Revisita la representació dels sants en el segle XVII, acompanyats de propostes contemporànies d’Antonio Saura, Darío Villalba i Equipo Crónica
- L’exposició està organitzada en col·laboració amb el Museu Carmen Thyssen Màlaga
El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) ha presentat l’exposició ‘Ferament humans. Retrats de santedat barroca’, que podrà visitar-se fins al pròxim 9 de juny, en la qual s’analitza la representació de la santedat en l’època del Barroc espanyol a través de 36 obres mestres dels principals pintors i escultors espanyols del segle XVII.
L’acte ha comptat amb la presència de la directora general de Patrimoni Cultural, Pilar Tébar, i del director del Museu de Belles Arts de València (MuBAV) i comissari de la mostra, Pablo González Tornel, qui ha assenyalat que es tracta de la primera de les seues exposicions programades en el Museu en este 2024, en la qual “es reflexiona sobre la relació emocional entre l’espectador i la imatge artística, partint del barroc i s’estén fins al món actual”.
González Tornel ha destacat que ‘Ferament humans’ “va nàixer a proposta del Museu Carmen Thyssen Màlaga, i és un exemple més dels excel·lents resultats que s’aconseguixen quan s’establixen sinergies entre institucions”.
En este sentit, ha recordat, a més, que la generositat d’institucions i particulars “ha fet possible una exposició enlluernadora construïda a través d’obres mestres dels principals artistes del Barroc”.
La mostra es nodrix de peces prestades per deu institucions: el Museu Nacional del Prado, el Museu de Belles Arts de Sevilla, el Museu de Belles Arts de Múrcia, el Museu de Belles Arts de Bilbao, l’IVAM-Institut Valencià d’Art Modern, el Museu Nacional d’Escultura de Valladolid, la Universitat de Sevilla, la Diòcesi de Màlaga i la Col·lecció BBVA, a més de les catorze obres procedents de la mateixa col·lecció del Museu de Belles Arts de València.
Esta exposició és resultat de la col·laboració institucional entre el Museu de Belles Arts de València i el Museu Carmen Thyssen Màlaga, on es va presentar la mostra el passat 29 de setembre de 2023, que ara es veu augmentada amb noves obres que s’incorporen al relat artístic per a enriquir la proposta expositiva.
Ferament humans
El discurs científic, elaborat per González Tornel, planteja tres seccions: ‘Ser eterns’, ‘Retratar el diví’ i ‘Arrapar les ombres’, títols inspirats, com el de la mateixa exposició, per la poesia de Blas de Otero, com un senyal a l’actualitat de les angoixes existencials que les obres de la mostra van capturar amb mestratge en el marc, llavors, de l’esperit contrarreformista del catolicisme.
En ‘Ser eterns’ cobren protagonisme sants antics i moderns, retratats amb espectacular realisme i carregats de la seua inseparable essència espiritual. Les obres d’esta secció plasmen personatges tant del seu temps -Teresa de Jesús, Francisco de Borja, Pedro de Alcántara- com de tradició més antiga, com sant Pere o sant Pau, el culte del qual es revitalitza a l’Espanya del segle XVII.
És l’època en la qual es van multiplicar les canonitzacions de sants patris i amb estes la representació d’uns éssers que complien una funció de mediadors entre el fidel i la divinitat i que es proposaven com a “espills de virtut”, de manera molt eficaç gràcies a la seua intensa humanitat.
En la segona secció, ‘Retratar el diví’, s’analitza la tasca gens senzilla per als artistes del barroc d’unir en les seues representacions no solament els trets físics d’un home o una dona excepcional, sinó també la seua essència espiritual, única manera de presentar al fidel un model de perfecció la humanitat mortal del qual convertia la imitació en possible.
Per la seua part, la secció ‘Arrapar les ombres’ centra la mirada en màrtirs i penitents com sant Jeroni, Maria Magdalena, i fins i tot el mateix Crist en la seua Passió, retratats en moments d’intens patiment, enfrontats a tribulacions espirituals i mortificacions físiques que exhortaven els fidels a emular-los per a aconseguir la redempció, en un context religiós on la penitència va ser sagrament principal. Vistos des del present, continuen encarnant el paradigma del dolor humà, atemporal i universal.
Per a articular este discurs, ‘Ferament humans. Retrats de santedat barroca’ exposa obres de grans mestres de la pintura barroca com Murillo, Ribera, Velázquez, Ribalta, Orrente, Pereda, Giordano, Stanzione, entre altres, i de dos dels escultors principals del període: Mena i Martínez Montañés. Un repertori d’artistes i peces que fa de l’exposició un esdeveniment d’especial rellevància.
Enfront d’estes peces, incorpora tres obres contemporànies de l’Equipo Crónica, Darío Villalba i Antonio Saura, que subratllen la pervivència en l’actualitat dels recursos de dramatisme i expressivitat propis del Segle d’Or i, al seu torn, proposen una lectura alternativa a la resta de l’exposició, en un sorprenent i nou encreuament de mirades entre dos èpoques que, amb recursos diferents, van retratar les tribulacions vitals dels seus coetanis.
