Foto: Margarida, fotografía de la acción «Verdulería radiactiva», ca. 1976-1978.
La Universitat de València visibilitza en La Nau la lluita ecologista des dels 70 als nostres dies
La Universitat de València mostra en el Centre Cultural La Nau la lluita ecologista des de la dècada dels 70 fins als nostres dies a través de l’exposició ‘Arxiu ecologista. Memòria i cultura visual de l’ecologisme a València des dels anys 70’.
L’acte inaugural se celebrarà el dimecres 13 de març, a les 20 hores.
Prèviament, a les 18 hores, i en el marc de les activitats complementàries d’aquesta exposició i de la programació de la Universitat entorn del 8M, tindrà lloc a l’Aula Magna una taula redona protagonitzada per dones que són referents en la història del moviment ecologista valencià.
Que la memòria ecologista és un element d’agència política, ja el tenia clar, l’històric activista i professor de la Universitat de València Josep-Vicent Marqués quan a la fi dels anys setanta va escriure el seu influent llibre ‘Ecología y lucha de clases’ (1978). Aquesta exposició, que es pot visitar a la Sala Oberta de La Nau fins al 9 de juny, part de les intuïcions de Marqués i dels esforços d’altres companys i companyes de militància ecologista de l’època, com Alejandro de la Cueva i Ferran García, impulsors del Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda en 1982, l’arxiu sobre temàtiques mediambientals més extens de l’Estat, els fons del qual van ser dipositats en 2010 a la Universitat de València.
Comissariada pel professor de la Universitat Autònoma de Madrid, Alberto Berzosa i l’investigador del CSIC, Jaime Vindel, gran part d’aquest material documental -més d’un centenar d’obres, entre documents, cartelleria, fullets, fotografies…-, es mostren per primera vegada a la ciutadania. El material exposat procedeix majoritàriament del Fons de Documentació del Medi Ambient de La Casa Verda en 1982, ara en la Universitat, però també prové dels següents prestadors: El Punt. Espai de lliure aprenentatge, Marfull-Acció Ecologista Agró, Col·lectiu Margarida i altres herbes, AVV Barri de Sant Marcel·lí i Arxiu A Hores d’Ara i prestadors particulars. L’exposició compta amb la col·laboració de Capital Verda Europea 2024; l’Ajuntament de València, l’Institut Interuniversitari López Piñero, la Biblioteca Historicomèdica Vicent Peset Llorca, La Filmoteca (IVC) i El Punt. Espai de Lliure Aprenentatge.
Prenent aquest repertori documental com a punt de partida, la mostra planteja un recorregut a través de la memòria audiovisual i material del moviment ecologista en l’àmbit valencià, amb un triple objectiu, segons expliquen els seus comissaris. En primer lloc, pal·liar l’escàs pes de l’ecologisme (particularment en la seua dimensió visual) en els discursos històrics sobre l’Espanya contemporània, en concret els que giren entorn del període de la Transició; en segon lloc, rellegir la història recent de les mobilitzacions socials al nostre país a la llum d’una selecció de materials produïts des de l’activisme i sumar els materials de l’ecologisme. I, finalment, revisar les tecnologies d’arxiu i el seu estatus material i proposar sistemes per a tenir accés a aquests fons.
L’exposició s’articula al voltant de cinc seccions: ‘Agents de l’ecologisme’, ‘Nuclears? No gràcies’, ‘De l’Albufera a l’Horta’, ‘Salvem’, i ‘Ecologisme urbà i alternatives energètiques’.
En la primera secció s’inclou un mapa de la Comunitat Valenciana, que permet visualitzar els grups ecologistes més representatius des dels anys 70 fins ara i es mostra diferent material documental i gràfic sobre el tema. També es permet al públic interactuar a través de la instal·lació de ‘tauletes’, entre altres dispositius, que donen accés a la ciutadania als fons sobre aquesta temàtica presents en l’exposició.
La segona secció, dedicada a mostrar les mobilitzacions antinuclears, mostra una selecció de cartells sobre el tema, la majoria d’ells inèdits.
La tercera secció se centra en els espais del territori que tenen a veure amb les zones humides: l’Albufera i l’Horta, i com l’ús de l’aigua en aquests llocs ha estat condicionat pel desenvolupament industrial des dels anys 70 d’ara endavant. Tant un espai com un altre han repensat el seu ús en relació amb el desenvolupament industrial. En aquest apartat es mostren materials procedents de les campanyes de la protecció de l’Albufera o la defensa de l’Horta.
La quarta secció aborda com l’ecologisme ha permeabilitzat en els moviments socials que inspiren la defensa del territori i la protecció del patrimoni natural, impulsant accions ecologistes conegudes com ara Salvem El Botànic, o al voltant de Ciutat Vella, que tenen com a rerefons la mobilització de la ciutadania del carrer per qüestions ecològiques.
I l’última secció posa el focus en campanyes concretes que tenen a veure amb els residus, la pol·lució, els transports o les energies alternatives.
En el marc de l’exposició es poden veure fins a tres pel·lícules cedides per la Filmoteca-IVC: ‘Levante feliz? País perplex, del Col·lectiu d’Escola Crítica, (1983), Biotopo, de Carles Mira, (1973) o Manifestació ecologista i antinuclear. A més, es presenten fins a una trentena de fotografies de grups de l’activisme ecologista valencià des de la dècada dels 70 fins als nostres dies i en el claustre superior, Defensem, la instal·lació de l’artista Anaïs Florín, que recupera múltiples lemes històrics de l’ecologisme valencià, i que després de la clausura d’aquesta mostra, s’instal·larà en altres espais universitaris dins del programa Cultura als campus.
La Universitat, també a través del Vicerectorat de Cultura i Societat que ha organitzat aquesta exposició, ha desenvolupat un ambiciós programa d’activitats de mediació complementari, que pot consultar-se a través de la pàgina UV Cultura.
