Esta peça excepcional de l’escultura gòtica valenciana és una les més antigues que es conserven a la Comunitat Valenciana
- La imatge és una talla escultòrica en pedra calcària de mitjan segle XIV
L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), dependent de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, ha rebut en les seues instal·lacions la imatge gòtica de la Mare de Déu de Gràcia de l’Énova, una de les més antigues que es conserven a la Comunitat Valenciana, per a iniciar els treballs de restauració.
Així, el Departament de Pintura de Cavallet i Escultura Policromada de l’IVCR+i és l’encarregat de dur a terme esta actuació, que ha sigut sol·licitada per l’Ajuntament de la localitat, i que permetrà la recuperació i consolidació d’esta peça excepcional de l’escultura gòtica valenciana.
Prèviament a la restauració de la imatge pròpiament dita, es duran a terme diversos estudis tècnics per a conéixer els materials i la tècnica d’execució amb la qual està realitzada. El seu resultat determinarà la intervenció de la imatge, que en l’actualitat mostra diverses deterioracions a causa del pas del temps i a la seua exposició al culte.
Es tracta d’una talla escultòrica en pedra calcària, que data de mitjan segle XIV, encara que la seua policromia actual és molt posterior. Representa la imatge de la Mare de Déu dreta, amb una certa inclinació si bé encara amb un rostre hieràtic.
Amb la seua mà esquerra mostra el seu fill en braços, el qual protegix un ocellet entre les dos mans, que simbolitza l’ànima del cristià, i amb l’altra mà sosté un cilindre, que permet subjectar una vara de lliris blancs d’orfebreria afegida en el segle XVIII.
Es desconeix el nom del seu escultor, encara que la qualitat de la seua talla la convertix en una peça excepcional de l’escultura gòtica valenciana, l’artífex de la qual degué estar vinculat a la ciutat de Xàtiva si s’ha de jutjar per les seues dimensions (5 pams forals de Xàtiva), segons l’estudi realitzat per l’historiador Abel Soler.
Este model iconogràfic es pareix a la imatge mariana que presidix el timpà de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València, que data de 1354, la qual degué marcar tendència artística en tot el territori valencià.
La Mare de Déu de Gràcia de l’Énova és un dels pocs casos d’escultura gòtica religiosa que es conserven a la Comunitat Valenciana. En 1936, per a evitar la seua destrucció, es va guardar a la casa consistorial de l’Énova i, posteriorment, al Museu de Belles Arts de Xàtiva, d’on va partir cap a Barcelona, i tingué la fortuna de no formar part de les obres d’art que eixien cap a l’estranger, i en finalitzar la contesa va poder tornar al seu lloc d’origen.
