Àngel Fígols i Enric Juezas protagonitzen este espectacle que utilitza l’humor negre per a indagar en els abusos
- L’obra està reconeguda amb el premi Max Aub de teatre en castellà Ciutat de València 2022 i es podrà veure del 31 de maig al 2 de juny
L’Institut Valencià de Cultura (IVC), dependent de la Vicepresidència Primera i Conselleria de Cultura i Esport, presenta en el Teatre Rialto de València la nova obra d’Hongaresa Teatre, David, una tragicomèdia amb tints negres sobre els abusos.
La proposta, escrita per Paco Zarzoso, va ser reconeguda amb el premi Max Aub de teatre en castellà Ciutat de València 2022 i està programada per al pròxim cap de setmana, del 30 de maig al 2 de juny.
Àngel Fígols i Enric Juezas protagonitzen esta història d’un pare i d’un fill que és, així mateix, la història d’un botxí i d’una víctima, com també la d’un botxí que al seu torn serà víctima.
L’espectacle deu el seu títol al nom d’un personatge misteriós que marca un abans i un després en la vida dels protagonistes. L’elecció no és casual, sinó que ve determinada pel passatge bíblic de David i Goliat.
“En el muntatge es parla del dolor que provoquen els forts als dèbils amb el desig que els més vulnerables puguen defendre’s i no perdre la batalla”, argumenta Zarzoso, que també exercix de director del muntatge.
El seu autor era conscient del delicat d’abordar des de l’humor un tema tan sensible i evitar ofendre l’audiència: “L’obra tracta un tema molt terrible. Per este motiu que hi haja una certa estilització plàstica que genera un distanciament. Per això, a pesar de ser molt reals, els seus personatges semblen trets per moments de les pintures negres de Goya, de l’esperpent valleinclanesc o d’un circ postexpressionista”.
A Zarzoso li han servit com a inspiració les peces Esperant Godot i Fi de partida, de Samuel Beckett; La força del costum, de Thomas Bernhard; i Terrenal, de Mauricio Kartún, totes escrites per autors que admira i que procuren “una poetització de l’horror amb diferents mecanismes entre els quals també està l’humor”.
La trama també ens revela com moltes persones que inferixen abusos han sigut al seu torn víctimes en el passat. Amb esta informació, l’autor busca el replantejament dels juís ètics del públic després d’oferir-li una major complexitat a les motivacions dels personatges.
A eixe respecte, Zarzoso destaca el treball d’il·luminació de Mingo Albir; d’escenografia, a càrrec de Los reyes del mambo; i de vestuari, d’Adame. En conjunt conformen un equip plàstic que ha oferit al muntatge “una atmosfera de malson, així com una caracterització magnífica dels habitants d’este somni horrible”.
En suma, David és una obra “amb un gran alé humanista”, que anhela trencar la cadena de dolor lligada al fet que moltes de les persones que abusen i fan patir els altres, han sigut al seu torn abusats i maltractats.
