La Universitat de València mostra al Centre Cultural de la Nau un recorregut pels paisatges africans a través de la pintura de l’artista valencià Calo Carratalá en l’exposició No hi ha espai, tot és temps. Àfrica en la memòria, que s’inaugurarà el dimecres 19 de juny, a les 20 hores, i es podrà veure a la Sala Oberta i el Claustre de La Nau fins al 29 de setembre. A través d’aquesta exposició, la Universitat de València reafirma el seu compromís amb les temàtiques d’actualitat: l’emergència climàtica, els límits dels recursos naturals, etc., en un any en què la Universitat de València commemora el 525é aniversari de la seua fundació i la ciutat és seu de la Capitalitat Verda Europea.
S’hi presenten obres de diferents dimensions, des de grans formats fins a petites taules, així com els quaderns de viatge que reflecteixen l’evolució de l’artista, ferm a reivindicar el paisatge com a part de l’art contemporani i a introduir-lo en la modernitat a través de la mirada abstracta. Carratalá busca transmetre la llum i els colors d’Àfrica mitjançant aquest projecte per a La Nau de la Universitat de València, inspirat en el seu viatge de 2023 al Senegal, encara que ha viatjat per Àfrica des de 2017.
Segons la comissària de l’exposició i historiadora de l’art, Marisa Giménez Soler, l’artista transforma l’espai “en un refugi i un temple pictòric. Els sentits recorren la fondària i la màgia de vegetacions, les males herbes, els reflexos, les aigües i els cels d’Àfrica”.
Al Claustre s’alcen tres baobabs dibuixats que Carratalá ha fet en sanguina sobre fons blanc, amb els quals es convida el públic a accedir a la Sala Oberta, en la qual diferents olis de grans dimensions aconsegueixen un efecte immersiu a través del paisatge.
Calo Carratalá, l’obra del qual es caracteritza per un profund compromís amb l’experiència del viatge, ha desenvolupat les seues col·leccions a partir de les exploracions de diferents entorns naturals durant més de trenta anys. Des de les muntanyes nevades de Noruega fins a les selves de l’Amazones i els paisatges africans Carratalá, ha demostrat un interés constant per la interacció entre figuració i abstracció, art i naturalesa. En els seus viatges, que duren prop d’un mes, l’artista pren apunts en quaderns de dibuix, amb aquarel·les i llapis, i fa fotografies. Quan retorna guarda el material uns mesos i després comença a pintar.
Marisa Giménez destaca la dedicació i l’ofici de Carratalá: “Calo porta dècades treballant dia a dia com a pintor d’estudi demostrant la seua habilitat tant en grans formats com en obres petites i amb la mirada posada en el paisatgisme, una tradició pictòrica que modernitza tant tècnicament com en el seu propòsit. Enfront del paisatge que es vol descobrir i que inspirà l’esperit romàntic, en l’obra de Calo preval una crida que alerta per vetlar per la seua preservació i protecció a través de l’art”.
Calo Carratalá expressa la seua satisfacció i orgull per treballar amb la Universitat de València: “Per a mi, treballar i exposar en la Universitat de València ha estat tot un luxe i un orgull, perquè fa temps que l’obra no es veia a la ciutat. El que es presenta en La Nau és un treball específic inspirat en un viatge al Senegal de 2023 i ha estat un repte molt especial per a mi”, conclou.
Sobre l’artista
Calo Carratalá, nascut a Torrent en 1959, és un pintor amb una sòlida formació acadèmica i una destacada trajectòria expositiva que començà a principis de la dècada dels 90. Carratalá és un dels noms de referència al nostre país quant al paisatgisme contemporani. Llicenciat en belles arts per la Facultat de Sant Carles de València, l’any 2000 obtingué la beca de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, que el portà a residir una llarga temporada en la capital italiana i marcà l’inici d’una carrera en la qual els viatges i les prolongades estades en diferents països del món es convertirien en motor i raó de suggeridores sèries pictòriques que vertebren la seua obra.
Les abruptes, desolades i imponents muntanyes nevades de Noruega, les recòndites selves de l’Amazones o els inspiradors paisatges de Tanzània són algunes de les temàtiques sobre les quals, quasi d’una manera obsessiva, torna Carratalá una vegada i una altra demostrant una fèrria inquietud per indagar els íntims camins que uneixen art i naturalesa.
Des de ben d’hora, el seu currículum ha tingut importants premis i reconeixements, com el primer premi Bancaixa de pintura, el primer premi del Saló de Tardor de la Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts, el primer premi de l’Ateneu Mercantil de València i la medalla d’or de la setanta-cinquena Exposició Internacional d’Art de Valdepeñas.
La seua obra, present en importants col·leccions i institucions museístiques, s’ha pogut contemplar en moltes exposicions en galeries, museus i fires d’art contemporani, tant d’Espanya com de l’estranger. Entre les galeries, destaquem les següents: Ray Gun, Nave Diez, Val i 30, Cuatro, Walden Contemporary, Color Elefante, OneStudio, Doce Islas, Paz y Comedias, Alba Cabrera i Shiras (València); Bores & Mayo i María Llanos ( Càceres); Egam i GWA (Madrid); Alameda (Vigo); Dieciséis (Sant Sebastià); Museo del Ruso (Alarcón, Conca); Galeria Carmen del Camp (Còrdova), i la Galeria Espiral (Noja,Cantàbria).
Ha exposat el seu treball en el Museu del Centre del Carme, el Palau de la Música, la Universitat, els castells d’Alaquàs i de Mora de Rubielos (Terol), la Fundació Bancaixa (Sagunt), l’E CA, el castell de Riba-roja de Túria, l’EMAT de Torrent, la Fundación Antonio Pérez de Conca, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando (Madrid), el Col·legi d’Espanya de París, els museus Archeologico Nazionale di Palestrina i l’Oraziano-Palazzo Orsini di Licenza (Roma), i les fires Arco, Arte Lisboa, Beijin Art, Affordable Art London, Hybrid Art, Just LX Lisboa o Arte Madrid.
