Desde este 17 de juliol, les «Llengües de foc» de Ricard Balanzà s’exposen a MUSEARI
La ceràmica té per a mi la capacitat de captar un instant humà que és efímer, i fer-lo romandre per sempre. En aquesta, el cos queda impregnat en la matèria – el fang és humit, dúctil i carnós– i resulta una empremta de vida orgànica eterna –després de la cocció. És una relació molt sensorial, eròtica, on s’estableixen vincles en constant canvi a mesura que es transforma irremeiablement: amb els dits agarre el fang, delicadament, i l’arrossegue enllà, lluny de mi fins on dona de si, reiteradament i superposat, sense deturar-me fins a generar allò que destije.
Així, l’obra, es compon d’experiències simbòliques d’odi i amor, on els pessics i les carícies convergeixen, com accions que es donen en un espai-temps lliurat per la memòria. Obra: Llengües de foc, 2024. Ceràmica i cendra. Dimensions variables (aprox. 60x30x15cm) @ricardinhobalanza.
