ART FEMINISTA I RESIDUS URBANS: LES PROPOSTES EXPOSITIVES DE L’ALUMNAT UNIVERSITARI A LA NAU DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

ART FEMINISTA I RESIDUS URBANS: LES PROPOSTES EXPOSITIVES DE L’ALUMNAT UNIVERSITARI A LA NAU DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugura la temporada d’exposicions d’aquest curs amb les propostes guanyadores d’Activa Cultura, un programa que premia les propostes culturals i artístiques plantejades pels estudiants de la Universitat de València per democratitzar la cultura i mostrar-les als espais universitaris. En concret, s’inicia amb dues de les propostes guanyadores: «Els set vels d’Inma Coll», que reivindica la trajectòria d’aquesta artista feminista, i «Peces d’enderroc», una exposició centrada en els residus urbans generats per l’enderroc d’edificis a les ciutats. Ambdues exposicions es poden visitar des del 19 de setembre al 6 d’octubre a la Sala de Bigues de l’edifici.

Alejandro Villar, alumne de Doctorat en Història de l’Art, planteja l’exposició «Els set vels d’Inma Coll», una reflexió sobre l’edatisme en la cultura contemporània, a través de la trajectòria de l’artista multidisciplinària i feminista Inma Coll. D’un impacte expressiu colpidor, la seua obra ha tractat temes de gran duresa com la violència de gènere, la neutralització de la violència masclista en la història de l’art, el trencament emocional de la dona derivat dels tòpics de l’amor romàntic i el compromís contra el feminicidi. El seu activisme en l’àmbit de l’art feminista el constaten comissàries, crítiques d’art i associacions com MAV, Clàssiques i Modernes o Colectiva Portal de Igualdad. Als 66 anys, s’enfronta a nous desafiaments. Inma Coll es desprén de set vels, darrere dels quals es troben realitats marginades que imposa la «midorexia»: fòbia a l’edat. Les obres seleccionades, explica Villar, «són una manifestació colpidora de la seua figuració trèmula que, sota la influència pictòrica de l’Escola de Londres, entén l’art com a vida i catarsi. Mostra sense embuts la seua lluita interna amb la pintura, entre l’amor i la fatiga, que l’ha portat a explorar, en la seua nova etapa, altres llenguatges des de l’art tèxtil, el videoart i la instal·lació. Amb aquests es despulla. El cos és, al mateix temps, mitjà, llenguatge i concepte artístic».

D’altra banda, Alejandro Chust, historiador de l’art i alumne del Diploma d’Especialització en Educació Artística i Gestió de Museus, posa en evidència amb la seua exposició «Peces d’enderroc» la dicotomia entre la memòria pública i la privada, mostrant una selecció de restes dels enderrocs que en el seu dia van formar part de l’espai privatiu dels habitatges.

Aquests residus urbans, normalment rajoles i taulells, continuen presents hui en dia en nombrosos solars de la ciutat de València, sobretot en aquells districtes que han sigut objecte d’especulació, gentrificació o abandó. Tanmateix, la recuperació de la funció o ús per a la qual van ser concebuts fa més d’un segle s’aconsegueix gràcies a la seua reintegració en una nova estructura o habitacle configurat com un espai de trànsit i circulació de persones, i que alhora evoca a l’estança-habitació d’una manera quasi nostàlgica.

Per altra banda, l’exposició també aborda la importància de l’arxiu com a component central de les noves pràctiques artístiques o de filtratge per a indagar sobre qüestions en relació amb la memòria cultural, els processos de substitució i renovació dels espais urbans o la concepció del patrimoni urbà en un difícil equilibri de forces que va des dels interessos ciutadans fins als immobiliaris o els de la mateixa administració pública.

Finalment, el rerefons de la mostra té un fort caràcter ecologista, ja que aposta per la reutilització de materials en desús, evitant la seua futura destrucció i la consegüent petjada mediambiental que això comporta, i no fa necessària la producció de nous materials constructius amb el procés contaminant que això comporta.

A més, als banys de la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà del campus de Blasco Ibáñez es pot veure i participar en la intervenció «Puc anar al bany», presentada per María Belén Bulgheroni Mollo, Fabiola Garozzo, Irene Sanchis, Marisol Layseca i Valentina Pirisi, totes elles alumnes del Màster de Formació Permanent Permea. Programa Experimental en Mediació i Educació a través de l’Art. Els lavabos dels centres educatius, probablement, han sigut testimonis de més experiències vitals que les mateixes aules. Aquest projecte busca la reflexió sobre els lavabos de la institució, els converteix en llocs càlids i segurs i reivindica el rol d’espai de cures.

En l’edició d’enguany s’han repartit 15.000 euros en ajudes a l’alumnat per desenvolupar aquests projectes culturals en diferents espais universitaris.

María Ángeles Pérez, nova responsable d’Activa Cultura

La professora del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, María Ángeles Pérez Marín, ha sigut nomenada nova cap d’iniciatives d’Activa Cultura, que pren el relleu del professor universitari Domingo Pujante, que durant tres edicions ha impulsat aquesta convocatòria i que, a partir d’ara, assumirà la direcció de l’Aula d’Arts Escèniques de la UV.

María Ángeles Pérez Marín és professora al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València. Doctora en Història de l’Art (2019, cum laude) i Màster en Estudis Hispànics Avançats (2015) per la UV. Premi Nacional de Llicenciatura en Història de l’Art (2012) i Premi Extraordinari de Màster en Història de l’Art i Cultura Visual, UV (2013). Les seues investigacions se centren en l’àmbit de la història de les dones i l’art contemporani. Ha publicat articles sobre el tema i el llibre Il·lustres i il·lustrades. Acadèmiques de Belles Arts ss. XVIII-XIX (Tirant lo Blanch, 2020).

És Investigadora principal del Projecte Art, Historiografia i Feminismes (arthistFEM), UV, finançat per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, GVA (2023-2024); i membre del projecte d’investigació CHEMINOVA, UV, finançat per la Comissió Europea (2024-2027), a més de col·laborar en altres projectes d’investigació i integrar diferents associacions de l’àmbit de la Història de l’Art i les Arts Visuals.

A més, ha comissariat l’exposició Art, dolor i compromís. Dones en la Col·lecció Martínez Guerricabeitia, que des de 2022 itinerant per diverses localitats valencianes, a través del programa Societat del Vicerectorat de Cultura i Societat UV.

error: Content is protected !!