- El museu de la Diputació de València acull una nova exposició de l’artista, Premi Nacional de Fotografía , la qual mostra la tragèdia que afecta centenars de milers de víctimes d’explosions de mines antipersones a tot el món
- Paco Teruel, diputat de Cultura: “El treball de Gervasio Sánchez, fotoperiodista de reconegut prestigi, és complicat i pretén mantindre la consciència al voltant de la duresa de les guerres i les seues conseqüències”
Amb l’objectiu de visibilitzar el dia a dia de les víctimes de mines antipersones, el fotoperiodista Gervasio Sánchez va posar en marxa l’any 1995 un projecte fotogràfic que relata històries sobre la lluita per la supervivència i la dignitat. Ara, amb ‘Vides minades. 25 anys’, el projecte torna a L’ETNO, el Museu Valencià d’Etnologia, amb la finalitat de donar continuïtat a la trajectòria de vida d’estes persones que desgraciadament van patir esta xacra.
Angola, Moçambic, Cambodja, l’Afganistan, l’Iraq, El Salvador, Nicaragua i Bòsnia i Hercegovina són els països de procedència de les set persones que Gervasio Sánchez es va creuar en hospitals, centres ortopèdics, fundacions o en famílies que sobrevivien amb moltes dificultats. El fotoperiodista, Premi Nacional de Fotografia en la seua octava edició, dona veu a estos testimonis que es presenten com un crit contra una terrible injustícia i un drama diari.
Gervasio Sánchez ha apuntat que estar de nou en L’ETNO “suposa un moment molt emotiu; va ser l’any 1998 quan vaig presentar en este museu ‘Vides minades’, un projecte que vaig iniciar en 1995, fa ja 30 anys, i ací vaig trobar una calor molt especial, i sempre que he pensat en la ciutat de València per a dur a terme una exposició gran finalment l’he realitzada ací”.
Quant a la mostra que s’inaugura este dimarts, el fotoperiodista apunta que “després de passar més de 40 anys en la guerra, acabes sentint com que has fracassat com a periodista; vaig estudiar periodisme i em vaig especialitzar en conflictes armats perquè pensava millorar el món, porte tota la meua vida en guerres i he arribat a la conclusió que mai de la vida acabarem amb elles”.
“He vist xiquetes com Sofía amb tretze anys sense dos cames -continua el periodista-; la seua germana Maria va morir per culpa d’una mina; a Adis, de Sarajevo, me’l vaig trobar l’any 96, una mina quasi el mata en el procés de pacificació de Bòsnia… Estes persones i les seues històries, les seues evolucions de vida que jo he fotografiat i que he seguit m’han permés pensar que, enmig de la desfeta, hi ha persones que es resistixen a la guerra, a la violència, i es comporten amb dignitat, la dignitat que sol fallar a tot arreu”. “Estes històries em donen la possibilitat de formalitzar un contacte moral periodístic, és el meu ancoratge moral i ètic per a continuar creient en el periodisme”, ha finalitzat.
Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, ha assenyalat que ‘Vides Minades, 25 anys’ és un pas ferm en la llarga relació que el museu de la Diputació manté amb Gervasio Sánchez. “Gervasio és un fotoperiodista de reconegut prestigi que ha desenvolupat una part important de la seua carrera en el camp dels conflictes bèl·lics per tot el món. El seu ha sigut, i és, un treball difícil que vol mantindre la consciència al voltant de la duresa de les guerres i les seues conseqüències”, ha destacat el diputat.
El director de L’ETNO, Joan Seguí, ha assenyalat que ‘Vides Minades’ “és part del projecte de L’ETNO, ja que està amb nosaltres des del 98”. Així mateix, ha apuntat que per al museu “és important contribuir a la no banalització de la guerra i seguir el treball que fa Gervasio Sánchez, i este projecte es basa fonamentalment sobre les conseqüències, que són una finestra que ens ha d’ajudar a reflexionar més profundament sobre què passa quan les persones decidim matar-nos entre nosaltres en lloc d’asseure’ns a parlar i donar solucions”.
Set protagonistes
L’exposició presenta 85 fotografies de set protagonistes: Manuel Orellana, víctima d’una mina quan cultivava café a El Salvador en 1991; Sofía Elface Fume de Moçambic, que va trepitjar una mina mentres arreplegava llenya; Medy Ewaz Ali, ferit per una mina a l’Afganistan; Adis Smajic, bosnià ferit mentres jugava al futbol a Sarajevo; Sokheurm Man, que va perdre una cama a Cambodja mentres anava al col·legi; Mónica Paola Ardila, ferida per una mina en el municipi colombià de San Pablo quan tornava de l’escola; i Joaquina Natchilombo, mutilada per l’explosió d’una mina que va matar a la seua filla i a la seua germana, les dos adolescents.
Cada presa fotogràfica de Gervasio Sánchez descobrix un relat, el de Sofía, Medy, Mónica Paola… són històries que, gràcies a la força de les imatges, cobren tal força que aconseguixen permanéixer en la retina del visitant. Mostren el camí que estes persones han hagut de recórrer amb les ferides físiques que mantenen en els seus cossos i les conseqüències de les mateixes en les seues vides diàries. Encara així, han sabut adaptar-se, reconstruir les seues vides i aconseguir en la mesura que siga possible els seus projectes de futur. L’ETNO porta des de 1998 unit a este projecte; eixe any es va exposar la primera edició de la mostra, que va tornar al museu l’any 2008 i que ara torna per a fer un recorregut pels seus 25 anys d’història.
Gervasio Sánchez
Gervasio Sánchez porta treballant amb víctimes d’esta xacra des de setembre de 1995. En 1997, 2002 i 2007 va presentar diferents versions d’este projecte que recorren la major part de la seua vida professional. ‘Vides minades’ sorgix fa més de 30 anys mitjançant un encàrrec realitzat per una revista del cor que li va permetre viatjar a Angola i descobrir el món de l’horror i el dolor. La guerra havia conclòs, però cada dia es multiplicava el nombre de víctimes per les explosions de mines antipersones que els diferents exèrcits havien plantat en les zones desallotjades pels combats, i on els desplaçats tornaven per a reiniciar les seues vides com a llauradors.
Sánchez va nàixer a Còrdova a l’agost de 1959 i es va llicenciar en Periodisme per la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de eixe moment ha treballat com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats. Des de 1987 manté una estreta relació amb el diari Heraldo de Aragón.
Des de 1984 fins a 1992 va cobrir la major part dels conflictes armats a Llatinoamèrica. Ha treballat com a enviat especial d’Heraldo de Aragón tant en la guerra del Golfo de 1991 com en els diferents conflictes armats en l’antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica. Dirigix des de 2001 el Seminari de Fotografia i Periodisme que organitza la Fundación Santa Maria de Albarracín. És president d’honor de l’Associació Fotogràfica Cordovesa (AFOCO) des de 2021 i mestre de la de la Fundación Gabo (Gabriel García Márquez).
Des que en 1984 va aparéixer la seua primera publicació sobre el cércol de Sarajevo, Gervasio Sánchez ha publicat nombrosos llibres de fotografies -editats per l’Editorial BLUME- sobre les víctimes i desapareguts de conflictes dels cinc continents produïts en l’últim terç del segle XX. Un llegat fotogràfic que ens parla d’un horror que no hem d’oblidar.
