Fins el 22 de gener
Fundació La Posta presenta l’exposició “Still Not Life” amb obres d’Alfonso S. Luna, la primera d’una sèrie d’exposicions i projectes de recerca que són fruit de l’acord assolit amb el Centre de Recerca en Arts de la Universitat Miguel Hernández, que inclou diferents grups de recerca: Massiva, IAM-Lab [Laboratori d’Interferències Artístiques i Medials] i Bèrnia. És precisament aquest últim, el Grup de Recerca Bèrnia, que dirigeix el Catedràtic Kosme de Barañano, amb el qual s’inicia aquesta col·laboració, mostrant els resultats de la sèrie “Still Not Life” desenvolupada per l’artista Alfonso S. Luna, membre del grup.
La naturalesa morta —Still Life en la forma anglosaxona— consisteix en la representació d’objectes inanimats que, especialment a partir del barroc, adquirien significats simbòlics capaços de transmetre emocions, retratar situacions o fins i tot refermar dogmes. No obstant això, uns segles després del seu esplendor, la capacitat tècnica de generar i reproduir imatges va canviar per sempre el paradigma de l’art, com al seu dia va explicar minuciosament Benjamin.
En un moment en què les eines tecnològiques de creació d’imatges no només ocupen el centre de la preocupació dels investigadors artístics, sinó que s’han convertit en el llenguatge de comunicació dominant i massiu entre els humans, Alfonso S. Luna s’atura a la capacitat d’emoció que encara conserva la imatge matèrica, creada amb el gest artístic que germina a l’instant precís i creix com un ésser viu.
El món porta ara dos anys sumit en una mena de silenci tens, en un estat de contenció i de vida parcial. Aquesta vida confinada, cohibida i mediada per càmeres, pantalles i imatges tècniques pixelades és qualificada per Luna com a Still Not Life, aquesta vida que encara no és vida. I enmig d’aquesta allau d’imatges ens presenta una col·lecció d’obres pictòriques que recorren a l’abstracció com una manera de pausar el temps, fer callar el soroll i mirar cap a l’interior. Perquè quan el cervell no reconeix cap concepte o idea vinculada a la imatge que se li presenta com a obra d’art, quan no troba cap figura reconeixible ni simbòlica, hi ha un instant de silenci a la ment.
Aquesta sèrie de set peces realitzades durant 2021 busquen generar aquest silenci que estimuli les sensacions en un relat que, fent referència als títols de les obres, va des de l’equívoc fins a allò ombrívol, aturant-se en el que és breu, en el que és efímer, sent conscients del trànsit per identificar la nostra pròpia recerca de El Dorado.
Foto de: Sara Rodríguez Gamarra.
