- La primera exposició a l’Estat espanyol de l’artista d’origen armeni reuneix dibuixos, pintures, collages, textos i instal·lacions
- Les seues obres mostren com el capitalisme, l’imperialisme i la indústria transformen els territoris i danyen les cultures
La directora de l’IVAM i cocomisaria de la mostra, Nuria Enguita, juntament amb l’artista Anna Boghiguian, han presentat l’exposició ‘Anna Boghiguian. A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat’ que s’inaugura dijous 10 de març a l’IVAM Centre Julio González. Es tracta de la primera mostra monogràfica a l’Estat espanyol de l’artista d’origen armeni nascuda al Caire en 1946, considerada una de les creadores més influents del nostre temps.
“Boghiguian allarga fins al present històries anteriors, localitzades en llocs i èpoques precises, per a demostrar que els fets del passat no s’esgoten com a pretèrit, sinó que reapareixen en el present, il·luminant-lo”, ha explicat Nuria Enguita.
L’exposició, realitzada en col·laboració amb el Museum für Gegenwartskunst de Siegen, reuneix dibuixos, pintures, collages, escrits i instal·lacions de Boghiguian que mostren les conseqüències de conflictes bèl·lics i de determinats esdeveniments històrics, però també de l’emergència mediambiental, mentre busca confrontar l’espectador amb la incertesa que ens envolta.
‘A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat’ és un títol que fa referència al “cercle viciós de la vida”, ha detallat Boghiguian. “Si viatges al passat arribaràs al present, sempre hi ha temes que són repetitius: el canal de Suez, el Tractat de Versalles… El que ocorre a Ucraïna és el passat que emergeix. És una situació injusta i inhumana. Però el món no és just, veritat?”, es preguntava l’artista.
Aquests temes estan presents en l’exposició en algunes de les seues sèries més destacades, com ‘Del palau a la rasa’ (2021) en la qual aborda els interessos europeus en la construcció del canal de Suez o ‘Vents teixits. La construcció d’una economia: matèries primeres costoses’ (2016) en què crida l’atenció sobre el comerç mundial del cotó i les atrocitats que van patir els esclaus africans a les plantacions dels Estats Units.
En la mateixa sala ‘Egos i espills’ (2021) està dedicada “al període de la grip espanyola i la seua influència en la política mundial en el context de la Conferència de Pau de París i el Tractat de Pau de Versalles”, va apuntar la comissària. En la instal·lació l’artista presenta escenes i figures actuals davant d’una superfície reflectora, cosa que permet que el present i el passat es troben directament.
“Tot el que està ocorrent hui dia amb el colonialisme en el Tercer Món emana del Tractat de Versalles”, ha recordat Anna Boghiguian. “El Tractat genera una situació nova geopolítica amb pobles com els indis o els egipcis que intentaven buscar la seua autodeterminació. Suez es converteix en un punt neuràlgic d’interrelacions culturals entre intel·lectuals d’Orient i Occident. I a partir de Versalles emergeixen els feixismes de Mussolini i de Hitler”, va afegir l’artista.
Una de les instal·lacions més cridaneres està composta per més de 300 panells d’abelles que estenen la seua aroma de mel per la sala. La peça posa l’alerta en la gran mortalitat de les abelles en tot el món, que continua passant per l’ús de pesticides en l’agricultura convencional de monocultiu, la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. “Però també una bresca és per a Anna una escriptura, l’escriptura de les abelles, amb els seus alvèols perfectes, però sempre diferents, és una instal·lació on es fonen la visió i l’olor”, ha comentat Enguita.
La creadora ha subratllat que “per a entendre el que passa hui hem d’entendre clarament el que va ocórrer en el passat, en la història. Els problemes que té el món no s’han resolt encara. El concepte de frontera, de política…”
Al llarg de les sales, Boghiguian aborda el colonialisme del segle XIX, el redisseny arbitrari de les fronteres nacionals en el segle XX i l’anomenada ‘guerra del terrorisme’, alhora que alerta sobre els oprimits, marginats i desplaçats a conseqüència de les guerres, la corrupció o la malaltia, incloent-hi les persones amb lepra de l’Índia. L’artista ha escrit i pintat un mural en la instal·lació ‘Vents teixits, la construcció d’una economia, sobre el comerç del cotó i la tracta d’esclaus’.
L’última sala està ocupada per una espectacular vela de vaixell pintada que descendeix fins al sòl, cobert de sal. En aquesta instal·lació, creada en 2015 com a contribució a la 14a Biennal d’Istanbul, “explora els reptes econòmics, polítics i culturals del nostre temps des de la perspectiva de l’antic comerç de la sal, coneguda com ‘l’or blanc’”, segons la comissària.
“Aquesta exposició parla d’Europa i de les seues relacions, parla de l’Europa dels segles XIX i XX, aquesta que ens torna contínuament; i voldria acabar amb un pensament per a Ucraïna, perquè la barbàrie cesse sobre la població sofrent”, ha conclòs la directora de l’IVAM.
