‘El pintor José Aparicio. 1770-1838’ ofereix una cuidada selecció de quadros, dibuixos, gravats i documents que permeten conéixer l’artista alacantí
Després del seu pas pel museu valencià, el Consorci de Museus presentarà l’exposició en el Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant (MUBAG) i en el Museu de Belles Arts de Castelló
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV) exposa en el Museu de Belles Arts de València ‘El pintor José Aparicio. 1770-1838’, la primera exposició individual dedicada a l’artista alacantí. Es tracta d’una mostra de producció pròpia del Consorci, que posteriorment aquesta institució autonòmica presentarà en el Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant (MUBAG) i en el Museu de Belles Arts de Castelló, perquè puga ser visitada a través dels tres principals museus de belles arts de la Comunitat Valenciana.
“Amb aquesta exposició aprofundim en una de les línies de treball que vaig proposar per al Consorci quan vaig començar en 2016 la meua tasca de direcció, la de revisar la història de l’art del nostre territori i impulsar la recuperació de figures que van contribuir amb el seu talent al desenvolupament de les belles arts, però que el temps i la focalització reiterada sobre alguns noms ha fet que altres hagen caigut en un oblit injust”, ha manifestat a l’inici de la seua intervenció, durant la presentació de la mostra, José Luis Pérez Pont, director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
Pérez Pont ha destacat, en aquest sentit, que “traiem a la llum l’obra de José Aparicio Inglada, un dels pintors més destacats de la cort de Ferran VII, per la seua aportació rellevant a l’art, en l’àmbit professional i acadèmic, a través d’aquest projecte produït pel CMCV. Per a fer-ho comptem amb Pilar Tébar com a comissària, a qui agraïm que haja fet valdre la figura d’Aparicio, fruit de la seua investigació, i amb el Museu de Belles Arts de València i el seu director, amb els quals mantenim una col·laboració estreta i enriquidora; així com el nostre agraïment per l’aportació de peces que nombroses col·leccions públiques i privades han realitzat per a fer possible aquesta exposició, algunes de les quals han sigut restaurades per a l’exhibició, amb la qual cosa contribuïm també al treball de recuperar peces que formen part del patrimoni historicoartístic valencià i espanyol”.
Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València, ha assenyalat que “aquesta exposició és una mostra més de la col·laboració estreta del Museu de Belles Arts amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana”. Igualment, ha subratllat que “aquestes exposicions biogràfiques són fonamentals per a recuperar artistes del segle XIX que, com José Aparicio, són poc coneguts pel públic a pesar de la seua enorme rellevància històrica”.
L’artista alacantí més important de l’inici del segle XIX
L’exposició sobre José Aparicio Inglada (Alacant, 1770) és la primera mostra individual que es dedica a aquest artista alacantí. El seu recorregut, de la seua ciutat natal, en la qual només es podien realitzar els considerats com a “estudis menors”, a pintor de cambra de Ferran VII, ens fa entreveure una vida interessant i una reeixida carrera que el van portar a estar pensionat pel rei Carles IV en un París postrevolucionari, on va aprendre del mestre neoclàssic David i va ser company del gran pintor romàntic Ingres, amb el qual va compartir també estada a Roma en una època en què la política internacional tremolava sota el domini de Napoleó.
Allí va estar pròxim al cercle de la cort de Carles IV i Maria Lluïsa en l’exili junt amb José de Madrazo i Juan Antonio Ribera, en què la seua fama el va portar a ser acadèmic de San Lucas. A la tornada, després de la Guerra de la Independència, va ser nomenat Pintor de Cambra de Ferran VII. Va ser també director de pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando en 1834. Un artista oblidat i injuriat durant moltes dècades per la seua vinculació al monarca absolutista i a un dels períodes històrics més convulsos de la història d’Espanya, dels quals va deixar constància en els seus enormes quadros laudatoris. La seua producció, de qualitat desigual, està moltes vegades dedicada a l’exaltació, la magnificació i la propaganda reial.
Pilar Tébar, comissària, explica que “Aparicio és l’artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX i el públic descobrirà un pintor clau per la seua trajectòria vital”. Tébar, directora cultural de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert d’Alacant, assegura que Aparicio ha marcat l’esdevindre del seu treball com a comissària i investigadora des de 1989, la qual cosa li ha permés descobrir troballes importants, com el llenç fragmentat d’‘El desembarcament de Ferran VII al Port de Santa Maria’.
Aquesta exposició s’articula en tom a les diverses etapes de la seua vida: comença amb el període de formació a Espanya —Alacant, València i Madrid—, continua amb l’etapa de pensionat a París i Roma i acaba amb la seua tornada a Espanya i el reconeixement com a pintor de cambra. Està formada per una important selecció de quadros, dibuixos, gravats i documents que subratllen el context històric en què es van crear.
La mostra, produïda i organitzada pel Consorci de Museus, ha comptat amb la col·laboració del Museu Nacional del Prado, l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el Museu de Belles Arts de València, la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carlos, la Diputació d’Alacant, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Lázaro Galdiano, l’Ajuntament de Madrid, el Museu Diocesà d’Art Antic de Sigüenza i l’IES Jorge Juan d’Alacant. Es podrà gaudir fins al 12 de juny a València i després es traslladarà als museus de belles arts d’Alacant i Castelló.
Col·laboració amb el Museu de Belles Arts
Aquesta és una de les dues exposicions produïdes pel Consorci que es podran veure enguany en el Museu de Belles Arts de València, però no és l’única col·laboració amb la institució. En 2022 s’està desenvolupant el projecte ‘Màtria’, d’Irene Ballester Buigues, seleccionat en l’última edició d’una de les convocatòries més destacades del CMCV, ‘Reset. Relectures de gènere i multiculturalitat’, per a la incorporació en els nostres museus de la història silenciada de les dones artistes al llarg dels segles.
Durant el segon semestre, el públic podrà gaudir també de ‘Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya (1804-1939)’, fruit d’una coproducció del CMCV junt amb l’Institut Aragonés d’Art i Cultura Contemporanis Pablo Serrano de Saragossa, on es pot visitar actualment.
