La Càtedra Antoni Miró, Universitat d’Alacant i Ajuntament d’Alcoi, presenten una nova exposició de pintura que recupera el Grup d’Elx, fins al 31 de Juliol a la Llotja de Sant Jordi de la ciutat d’Alcoi.
Van ser quatre els artistes il·licitans integrants i creadors d’aquest famós grup. Junts van crear història de l’art i van deixar empremta dins i fora de la ciutat il·licitana, un deixant que arriba fins als nostres dies, sent els precursors de MACE (Museu d’Art Contemporani d’Elx).
El Grup es desenvolupa entre 1966 i 1975, i és un exemple més del paradigma que des de principis de segle s’estén per tota Europa: l’associació d’artistes en diferents grups plàstics.
En el catàleg, el comissari de l’exposiciói José Luís Antequera ens diu: «El Grup d’Elx es va consolidar en 1966 amb les figures de Joan Castejón (1945), Antoni Coll (1942-2022), Albert Agulló (1931-2018) i Sixto Marco (1916-2002). Els quatre van saber compaginar la pràctica individual i artesanal de l’art amb un plantejament d’intencions elaborat i organitzat a l’estil dels moviments avantguardistes. És a dir, amb un Manifest que expressava la seua manera de pensar, amb Ernest Contreras, un crític d’Art capaç de transcriure a paraules la seua plàstica i coordinar les seues actuacions, i un programa d’acció troncal que bàsicament es dividia en dues branques reivindicatives: no a la mercantilització de l’art i no a la societat massificada i opressora de l’home”.
El propi Joan Castejón recorda: “Cap a finals dels 60 em proposaren formar part del grup que s’havia constituït definitivament amb Albert Agulló, Antoni Coll, Sixto Marco i també amb el poeta i crític d’art Ernest Contreras, com a teòric i inspirador ideològic i pare del manifest. Jo acabava de complir una condemna de més de dos anys per un consell de guerra i començava amb la mili. Vaig agrair de tot cor l’acollida i la possibilitat de compartir tot el que era capaç de donar com autor i company de viatge en aquells temps perillosos i també vibrants d’esperança. Sabíem que no podia durar molt aquell malson que es va iniciar al 36 amb l’alçament militar en contra de la legalitat republicana i que es va instal·lar en forma de por i repressió com una llosa als cors i les ments de tot un poble durant 40 anys.
Les parcel·les de llibertat eren guanyades o arravatades als censors a cop de pols i perícia clandestina.
Elx, a finals dels 60, no es semblava gens al que m’havia deixat al 63 quan vaig anar a València cercant l’escola de Belles Arts. L’art i la cultura semblaven imparables: els pintors, la Caràtula, els grups de folk, cineastes de super 8, el venerat Sixto, magnífic pintor i Sant Joan ocasional, l’Antoni Bru, l’Andreu Castillejos, el Club d’Amics de la UNESCO i l’estudi compartit i la bonhomia d’Albert Agulló. Amb eixe clima de “renaixement” a cara o creu caminava el Grup. Els llenguatges plàstics diferents i també els itineraris autodidàctics dels components, a excepció de Toni Coll, ens situava amb una experiència heterogènia però plena de força i compromís ètic i estètic. Ens impel·lia la possibilitat de manifestar, amb el nostre treball, les conclusions més clares i íntimes sobre la llibertat i les transformacions socials unida a les exploracions estètiques. Crec que per a tots nosaltres va suposar un avenç poderós en la nostra evolució. A més de l’atreviment de posar l’obra a l’abast de qualsevol butxaca, ens nodríem els uns dels altres i el fet de pintar també esdevenia una mena de complicitat solidària amb el més quotidià que era el ferment de les nostres obres: l’ésser humà i les seues circumstàncies. L’experiència carcerària m’havia deixat unes ganes irresistibles de volar com l’Ícar del conte i vaig aterrar per Canàries a l’octubre de 1970.
La meua participació amb el Grup va ser efímera però molt fecunda. Sent per aquells temps, i sobretot pels companys, una profunda gratitud”.
La mostra, que podrà visitar-se fins al 31 de juliol a la Llotja de Sant Jordi d’Alcoi, posteriorment viatjarà a Elx per a exhibir-se a la sala que la Fundació Mediterrani té a la ciutat.
