Per: Beatriz Martín. Doctoranda en Belles Arts per la Universidad Miguel Hernández
(No) és fàcil parlar de gènere, comissariada per María Guillem. Estarà fins al 25 de novembre de 2022 en el Centre Cultural Ovidi Montllor d’Alcoi.
Construïm la nostra identitat a partir de l’alié, del diferent, fins i tot, allò monstruós (Haraway, 2020). Les nostres experiències corporals van formant el nostre ésser, som el lloc que habitem i la realitat social que presenciem. L’evolució del nostre ésser construeix una posició política, un relat de ficció format per accions que fa la nostra vida més visible (Ahmed, 2019). Ens fa presents, ens fa ser.
Dimarts 4 d’octubre en Alcoi parlàrem de gènere. Una mostra que no va deixar ningú indiferent. L’exposició (No) és fàcil parlar de gènere, va presentar diferents relats, rostres, testimonis i ficcions que ens fan més conscients d’una realitat. Els colors en les pintures de Gloria Segura i Jordà que ens endinsa en les ments de les protagonistes dels seus quadres a través de la seua mirada; la sensibilitat en les fotografies d’Ariadna García, on el nu pren una nova forma i els silencis i espais en buit, parlen.
Seguint amb el recorregut de la sala, arribem a l’obra de Virginia Jordá. Jordá s’apodera d’un succés en el passat veritablement terrible, una violació. Arxiva, comparteix, estripa, uneix, penetra, apedaça i crida. Acabem amb les peces i performance de Mireia Pérez Rodríguez. De sobte el silenci s’expandeix per tota la sala, la por i la incomoditat ens inunda, la gent fuig d’un costat a un altre de l’espai, ningú vol el seu contacte ni tan sols tindre’l a prop. I és que és així, un cony és incòmode per a una societat, imagina un Súper Cony.
Ahmed, S. (2019). Fenomenología Queer: orientaciones, objetos y otros. Barcelona: Edicions Bellaterra, S.L.
Haraway, D. (2020). Manifiesto Cíborg. Madrid: Kaótica Libros.
