• Es busquen tres actrius ballarines i tres actors ballarins
• El títol de la producció serà ‘Voràgine’ i la directora és Pepa Cases
L’Institut Valencià de Cultura (IVC) convoca un càsting per tal de triar tres actrius
ballarines i tres actors ballarins que participaran en la nova producció pròpia de l’IVC de dansa de carrer,
amb el títol ‘Voràgine’ i la direcció de l’actriu i ballarina Pepa Cases.
Els interessats han de tindre entre 18 i 45 anys, i han de dominar les dues disciplines: el teatre i la dansa.
Es valorarà l’experiència en arts de carrer i hauran de ser ciutadans de qualsevol país de la UE o tindre un
permís de treball en vigor.
Una primera selecció es farà segons els currículums presentats i a partir d’eixe moment es convocaran els
seleccionats, mitjançant un correu electrònic, a una prova que tindrà lloc els dies 19, 20 i 21 de desembre
a l’Auditori de Castelló en horari de matí.
El termini per a la presentació de candidatures acaba el 4 de desembre
El termini per a presentar candidatures acaba el pròxim 4 de desembre i les persones interessades han
d’enviar un correu electrònic a castingvoragine22@gmail.com amb el seu ‘curriculum vitae’, les dades de
contacte, telèfon i adreça electrònica, una foto recent i, opcionalment, un enllaç a un ‘videobook’. El tema
o l’assumpte del correu ha de ser ‘Càsting Voràgine’ i ha d’incloure el nom de la persona interessada. Les
sol·licituds arribades fora de termini no es tindran en compte.
La preestrena de ‘Voràgine’ serà el 24 o 25 de març en la Fira d’Arts de Carrer de Gandia MIRA, i
l’estrena, en Dansa València, entre el 17 i 19 d’abril de 2023, l’espectacle també s’exhibirà en maig en el
Festival Internacional de Teatre al Carrer de Vila-real, el FITcarrer. I, posteriorment, en els festivals
Fresca d’Alacant i en Sagunt a Escena.
A més, es faran actuacions en diferents festivals de la Comunitat Valenciana fins a final de 2023. És
necessària la disponibilitat absoluta durant tot el procés.
‘Voràgine’ és un crit cap a la societat, un colp a l’estómac, una bufetada per despertar. És una necessitat
de contar, de reflexionar, de visibilitzar i denunciar una realitat que es queda al marge i que es tracta de
manera anecdòtica. La desigualtat, el masclisme, la violència, la por, les agressions sexuals i la seua
impunitat són temes que s’han de tractar amb delicadesa i consciència, però sobretot a viva veu, a viva
dansa i al carrer.
