- La Gala acollirà a més de 200 personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme
- Les deu obres guanyadores en les modalitats d’assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica en valencià i en castellà es publicaran en Bromera (Alzira), Caja Books (València), Hiperión (Madrid), Andana (Picassent) i el propi Magnànim (València)
La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, entitat cultural dependent de la Diputació de València, ha presentat este matí en el Centre Cultural La Beneficència la gala i les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2023, uns premis amb trajectòria consolidada i de referència indispensable en el calendari literari i cultural, amb reconeixements en les modalitats d’assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica tant en valencià com en castellà.
En l’acte han participat el diputat de Cultura, Paco Teruel, el director de la institució, Vicent Flor, i els autors i autores guardonats, els quals han presentat els llibres ja editats. El diputat de Cultura ha posat en valor estos premis, “el certamen literari més antic de València, amb 70 anys d’història i, a més, enguany també se celebren els 75 anys de la fundació de la Institució Alfons el Magnànim”.
Així mateix, el responsable de Cultura de la Diputació ha ressaltat que la gala dels premis València i València Nova, que se celebrarà esta vesprada a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, “és una de les principals gales de literatura de la cultura valenciana”.
Paco Teruel ha destacat també que els premis han registrat enguany un augment de participació respecte a la passada edició: “En l’edició de 2023 dels Premis València i València Nova s’han presentat 422 obres, 134 més que en 2022”.
Guardons
La concessió dels guardons comporta la publicació de l’obra, un quadre original de l’artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 13.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 9.000 euros en les de poesia; i de 12.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació del llibre i l’obra de Boix, són de 7.000 euros en narrativa i assaig; i 5.000 euros en poesia. Enguany ha sigut una edició marcada per la paritat, amb un 50% de les obres escrites per autores.
Dues-centes personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme han confirmat la seua assistència a la gala que se celebrarà a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. L’acte estarà presentat per Máximo Huerta amb l’actuació del Cuarteto de Cuerda València i els rapsodes Lola Camps i Vicent Camps.
Els autors i autores i les seues obres
Si tenim vida i salut, de Josep Franco Martínez, ha sigut l’obra guardonada del Premi València de narrativa en valencià, per ser un retrat vívid del món cultural i literari valencià de les últimes dècades. Tot plegat, constitueix una lúcida representació costumista de la societat valenciana de postguerra fins als nostres dies. Bromera (Alzira) ha sigut l’editorial encarregada de publicar l’obra.
Josep Franco Martínez (Sueca, 1955) és escriptor, traductor i educador d’adults, ha estudiat Magisteri, Filologia anglesa i Pedagogia a la Universitat de València i un curs de guionista a la UI Menéndez Pelayo. La seua obra, iniciada als anys 80, ha estat recollida, fins el 1996, en Bibliografia de Josep Franco, per Antoni Carrasquer, i posteriorment, fins al 2005, en Bibliografia suecana.
Carlos Catena Cózar ha sigut guardonat amb el Premi València de narrativa en castellà amb Tan tonta editat per La Caja Books (Picassent). El jurat ha valorat la interessant construcció de la veu de la narradora, que va teixint una capa de sospites i incertesa a tot el que narra. Es demostra ofici a l’hora de crear la tensió i donar la informació.
Catena va nàixer en Torres de Albanchez (Jaén) en 1995 i es va graduar en Traducció i en Interpretació de Conferències per la Universitat de Granada. Ha escrit un gran nombre de poemes que han sigut inclosos en diverses antologies, com en Algo se ha movido (Esdrújula Ediciones, 2017) o Cuando dejó de llover (Sloper, 2015), i han sigut traduïts parcialment a romanés, àrab, italià, polonés i anglés.
El Premi València de poesia en valencià va atorgar-se a Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) per Contracció on el jurat va destacar l’atreviment de crear imatges poderoses que combinen dolor i bellesa i que mantenen un perfecte equilibri. I ho fa usant el ritme com a instrument per donar coherència al propòsit que es planteja. L’obra està publicada per l’editorial Bromera (València). Casas és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX i ha publicat diverses obres.
El Premi València de poesia en castellà De lo que fue no siendo, és obra del escriptor Francisco Miguel López Serrano (Épila, 1960), editat per Hiperión (Madrid). L’autor planteja una meditació sobre la nostra condició efímera i el carácter fugaç d’una consciència atenta que pensa amb desconcert en el seu pas pel món. Poesia fiolosòfica, escrita amb força i concreció.
Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960) ha publicat les novel·les El país de la lluvia (2004), Retrato del asesino en prácticas (2005), El prado de los milagros (2008), El tiempo imaginario (2014), Los Misterios (2015), Diario de un asesino melancólico (2017), Sacrificio, diario de un matarife (2019), En la cuneta (2019) i M de Venecia (2021).
L’assaig guanyador del Premi València ha sigut Desinformación y poder, de Raúl Rodríguez-Ferrándiz, un estudi de les noves formes de comunicació política en l’era de la globalització, dirigit a un públic no especialitzat. L’obra ha sigut publicada dins de la col·lecció ‘Estudis’ Universitaris del Magnànim. Rodríguez-Ferrándiz és Catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses en la Universitat d’Alacant. Doctor en Filologia Espanyola i Premi Extraordinari de Doctorat (1998).
Per últim, Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) guanya el Premi València de novel·la gràfica amb L’anell de la serp, que publicarà Andana (Picassent). L’obra reflectix el joc de la memòria familiar i personal, el recorregut des de l’Alemanya nazi fins a la Mallorca actual, en una recerca de la identitat pròpia. Les composicions de pàgina arriscades amb ús de la profunditat del negre i de la llum doten d’una atmosfera narrativa molt personal i original.
Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) és alemano-mallorquina. Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, va estudiar Il·lustració a l’Escola Massana. Actualment combina el treball en el seu propi taller de gravat i il·lustració (Espai Brut) amb altres labors.
Pel que fa als guardonats dels premis València Nova, dirigits a autors novells sense obres publicades amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i les noves veus, Esther Climent Gosp (Oliva, 1995) ha guanyat el premi València Nova de la modalitat de poesia en valencià per Getabako, editat per Bromera. Es tracta d’un poemari amb capacitat de captar amb gran subtilesa la quotidianitat, l’essencialitat de la poesia d’arrels orientals i la musicalitat que desprèn tota l’obra.
Esther Climent Gosp va nàixer a Oliva el 1995. Graduada en Odontologia per la Universitat de València, compagina la seua professió amb la seua dedicació a l’escriptura. Ha participat com a col·laboradora habitual en Gargots Revista Literària, i actualment forma part del seu consell editorial.
En poesia en castellà el guardonat ha sigut Demetrio Fernández Muñoz, per Carrera de relevos, publicada en Hiperión. És una obra que evoca el cercle de la vida. El text, en un llenguatge original, indaga explícitament en el lèxic del castellà, qüestiona l’arrel i aprofundix en les possibilitats del sentit germinal del llenguatge.
Demetrio Fernández Muñoz és llicenciat en Filologia Hispànica i Màster en estudis literaris i en educació per al professorat de secundària per la Universitat d’Alacant. Treballa com a professor de secundària de Llengua Castellana i Literatura en l’IES Vicent Castell de Castelló de la Plana i en la Universitat Jaume I com a professor associat del departament de Filologia i Cultures Europees. Ha participat en certàmens literaris, obtenint diversos premis.
El premi València Nova de narrativa en valencià ha sigut per a Irene Klein Fariza i la seua obra Les Absències. Destaca l’originalitat d’una obra escrita amb una veu pròpia i inspirada. Estos relats interconnectats configuren un mosaic que narra un període de la joventut valenciana amb capacitat alhora de trascender la pròpia realitat. El conjunt és una obra divertida, tendra i molt ben escrita.
Irene Klein Fariza (València, 1991) es va graduar en Filologia Catalana i Interpretació: Piano. Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al Context Valencià. Després de ser lectora de català a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Frankfurt, actualment és professora de Valencià a l’Escola Oficial d’Idiomes de València. Irene Klein Fariza escriu, toca el piano i s’enfila per roques des de la infantesa, i encara hui dia està buscant qui és.
Finalment, Teresa Ciges Barberán és la guanyadora de la modalitat d’assaig dels Premis València Nova amb Dels faristols als podscats, que el Magnànim acull dins de la col·lecció Estudis Universitaris. És un llibre que resalta pel seu caràcter innovador amb temàtica d’actualitat i dirigida a un públic ample.
Teresa Ciges Barberán (València, 1992) és periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i un Màster en Comunicació Científica, així com un Postgrau en Comunicació Política i Institucional i un Màster en Màrqueting Polític.
El jurat ha acordat per unanimitat deixar desert la modalitat de narrativa en castellà València Nova.
