- L’exposició compta amb 22 obres d’artistes de tot el territori valencià adquirides en 2019 per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport
- La creació alacantina està representada en la mostra per Pablo Bellot, Isidro Blasco, Susana Guerrero, Marla Jacarilla, Aurelia Masanet, Luisa Pastor i Massimo Pisani
La Caixa Blanca del Centre Cultural Las Cigarreras d’Alacant mostra hui les 22 obres que conformen ‘Art contemporani de la Generalitat Valenciana III’, una exposició que s’emmarca en el Pla incentiu del patrimoni artístic valencià amb les adquisicions de 2019.
Es tracta d’una de les grans apostes de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, que en 2017 va posar en marxa aquest programa d’adquisició d’art amb l’objectiu d’impulsar el mercat artístic contemporani d’artistes de les comarques d’Alacant, Castelló i València, i d’acostar la seua heterogeneïtat i riquesa als valencians i les valencianes.
‘Art contemporani de la Generalitat Valenciana III’ ha sigut presentada aquest matí pel director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), José Luis Pérez Pont, que ha explicat que “ja són 110 les obres adquirides en aquesta gran aposta de la Conselleria de Cultura per crear aquest fons artístic, amb 1,5 milions d’euros d’inversió que, sens dubte, estan donant a conéixer la creació valenciana actual, amb els seus distints llenguatges, materials i formats”.
En la inauguració de l’exposició també ha participat el regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alacant, Antonio Joaquín Manresa, que ha destacat “la relació tan fluida i agradable” entre el consistori i el CMCV. “És un plaer rebre ací a Las Cigarreras aquestes obres, set d’artistes d’Alacant, quatre de Castelló i onze de València, totes de grans creadors i creadores que podrem disfrutar fins al 6 de febrer de 2022”.
En concret, els i les artistes que formen part de la mostra són Pablo Bellot, Isidro Blasco, Victoria Civera, Edu Comelles, Cristina Durán, Enric Fort Ballester, Susana Guerrero, Patricia Gómez & María Jesús González, Irene Grau, Jota Izquierdo, Marla Jacarilla, Pepa L. Poquet, Paco Martí, Aurelia Masanet, Enric Mestre, Luisa Pastor, Rafaela Pareja, Massimo Pisani, Ana Sansano, Álvaro Terrones, Rubén Tortosa i Lukas Ulmi.
22 obres amb segell de les comarques d’Alacant, València i Castelló
‘Art contemporani de la Generalitat Valenciana III’ reuneix les 22 obres adquirides en 2019, amb presència equilibrada d’artistes de les comarques de Castelló, Alacant i València. Hi trobem creadors i creadores de diverses generacions i sensibilitats que aborden el procés de creació artística des de diversos plantejaments tècnics i estilístics, diferents modes de fer i, sobretot, de veure, d’enfrontar-nos a la realitat que ens és més pròxima, als nostres paisatges i a les dinàmiques globals que marquen el nostre temps.
El públic podrà disfrutar de la peça de grans dimensions d’Enric Fort (Benifairó de les Valls, 1987) ‘The end of caresses. The machine’. En aquesta l’espectador i l’espectadora assisteixen a la creació d’una escultura en viu i en temps real i és testimoni de la transformació dels diners en pur material. La instal·lació ‘Solo a dos voces’ d’Isidro Blasco (Madrid, 1962, resident a Alacant) és una peça homenatge a son pare, l’artista Arcadi Blasco, i mescla l’arquitectura, la fotografia i l’escultura.
La peça ‘Performance-Down’ d’Álvaro Terrones (Castelló, 1980) és un conjunt de litografies que corresponen a accions artístiques documentades fotogràficament i estructurades com a seqüències poètiques, sorgides del diàleg sobre diversos aspectes de l’existència del vincle familiar amb la síndrome de Down. Per la seua banda, ‘Munt’, d’Ana Sansano (Onda, 1973) pertany a la sèrie ‘Viaro’ en la qual l’artista reflexiona sobre el temps, la vida i com transitem per aquesta.
El títol de l’obra ‘Mantras I-II’, d’Aurelia Masanet (Alcoi, 1955), fa referència a l’acte de doblegar i plegar diverses vegades, i arriba a establir un diàleg místic, silenciós, pacient i meditatiu amb el material, per a buscar transmetre equilibri i serenitat. A més, l’exposició inclou 31 il·lustracions originals de la novel·la gràfica ‘El día 3’ de Cristina Durán (València, 1970) guanyadora del Premi Ciutat de Palma de Còmic (2016), un homenatge a les víctimes de l’accident de metro de València en 2006.
La instal·lació sonora i visual ‘Sínia/Sènia’ d’Edu Comelles (Barcelona, 1984, resident a València) explota la dimensió sonora d’un element del patrimoni rural, les sénies d’aigua, amb una successió de gravacions de so. ‘Sin título’ d’Enric Mestre (Alboraia, 1936) és una proposta escultòrica de gres que reflexiona entorn de l’arquitectura.
En ‘Paseo Y-19’, Irene Grau (València, 1986) reflexiona sobre el fet de caminar com la primera eina fonamental amb què mesurar el món i mesurar-se dins d’aquest. Així, la instal·lació multimèdia de Jota Izquierdo (Castelló, 1972) ‘Habitar la copia: colonialidad’ analitza, a partir dels venedors coneguts com ‘manters’, les tensions econòmiques i culturals entre nord i sud global.
‘Máquina para juntar esquinas’ de Luisa Pastor (Alacant, 1977) és una instal·lació composta per 15 collages en què hi ha representada la desarticulació formal d’una ‘màquina’ que convida l’espectador tant a contemplar-la com a transitar-la. ‘Cubos formados. Políptico I’ de Lukas Ulmi (Lucerna, 1958, resident en València) planteja una reflexió sobre el cub que es dibuixa en l’espai.
D’altra banda, en ‘El fin y la persistencia’ de Marla Jacarilla (Alcoi, 1980), la mort dels protagonistes de diverses novel·les (‘Madame Bovary’, ‘Un món feliç’, ‘Lolita’, ‘Crònica d’una mort anunciada’, ‘Les verges suïcides’, ‘Ana Karenina’, ‘Mort a Venècia’, ‘L’estranger’) es contraposa a la persistència de la literatura. L’estructura ‘S’ de Massimo Pisani (Mantova, 1958, resident a Alacant) és el resultat de l’equilibri entre tensions produïdes pels materials. Tota l’estructura està travessada per un element en tensió que acaba en una botella química amb sofre.
‘Estudio caminante’ de Pablo Bellot (Alacant, 1976) mostra en un llenç la impossibilitat de la imatge i de l’antivisual com a reflex del moment contemporani i la desintegració de l’individu. ‘Les esferes’ de Paco Martí (Castelló, 1956) és una sèrie de 6 fotografies que mostren el paisatge familiar i pròxim de l’autor, acompanya el seu passeig amb un element intrús, les esferes, que interactuen amb la imatge lúdicament, la qual cosa reforça el sentit del joc.
En el cas de ‘Celda 148’ de Patricia Gómez i María Jesús González (València, 1978), forma part del ‘Proyecto para cárcel abandonada’, una intervenció artística desenvolupada a l’antiga presó Model de València, amb el propòsit de rescatar i documentar la memòria impresa dels murs. ‘Puig de Randa’ de Pepa López Poquet (Vilallonga, 1955) és una videoinstal·lació que té com a referent analític el concepte d’el·lipsi cinematogràfica, amb la qual presenta una cadena de significants i suggeriments.
La instal·lació ‘Anatomías’ de Rafaela Pareja (Vinalesa, 1962) està composta per un conjunt de peces que generen un espai orgànic, on les incrustacions de porcellana produeixen diferents jocs de llums i ombres, que creen un paisatge de blanc sobre blanc que investiga el món dels sons. Així, ‘20.000 pies de altura o la memoria ínfima’ de Rubén Tortosa (Moixent, 1964) és una instal·lació interactiva que ens transporta al viatge i trajecte representat en una acció en l’espai expositiu.
Finalment, ‘Bata de cola. La salida’ de Susana Guerrero (Elx, 1972) és una peça realitzada teixint cables reciclats de plàstic amb interior de coure de la sèrie ‘La mare i el temps’, que reflexiona sobre l’eixida del fill, el canvi del fet quotidià i el temps que ja no et pertany. ‘Bleecker’ de Victoria Civera (Port de Sagunt, 1955) és una escultura i instal·lació en paret reflex de la trajectòria de l’artista. En el seu treball, figuració i abstracció es mesclen de manera lliure i expressiva.
Pla incentiu del patrimoni artístic valencià
Les adquisicions que s’emmarquen en el Pla incentiu del patrimoni artístic valencià, impulsat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport en 2017, continuen amb el seu itinerari per a visibilitzar la creació d’art contemporani al llarg de les comarques.
Ahir es va inaugurar ‘Veus pròpies. Art contemporani de la Generalitat Valenciana’ al Museu Antonio Ferri de Bocairent, amb obres adquirides en 2017 i 2018 que reflexionen sobre l’evolució de la paraula de generació en generació. També, ‘Territoris props. Art contemporani de la Generalitat Valenciana’, amb obres adquirides en els mateixos anys que visibilitzen l’heterogeneïtat en la creació artística en l’antic asil d’Alcoi.
A més, el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) de València exposa, a la sala Ferreres Goerlich, ‘Art Contemporani de la Generalitat Valenciana IV’, l’exposició amb les últimes adquisicions del pla en 2020. En total, són 37 obres que componen la mostra més àmplia de la línia impulsada per la Conselleria i que poden gaudir-se fins al 23 de gener.
