L’espectacle inaugural reprendrà els recorreguts del grup de joves realitzadors que va protagonitzar les dues últimes gales
El llargmetratge de Zara Dwinger, que aborda la relació entre salut mental i maternitat, s’ha estrenat enguany en la Berlinale
El festival valencià acull l’estrena absoluta de ‘Malegro verte’, un curtmetratge amb el racisme i el classisme com a teló de fons
Cinema Jove desprecintarà demà la 38a edició en una gala inaugural que, per primera vegada, tindrà lloc al Palau de les Arts de València i servirà per a donar el tret d’eixida a deu intensos dies consagrats al millor cine realitzat per joves directors nacionals i internacionals.
L’esdeveniment començarà a les 19.00 hores a l’Auditori del coliseu valencià amb un espectacle teatral i musical que integrarà la presentació de la programació d’enguany. A continuació, es projectaran dos títols: l’estrena absoluta del curtmetratge ‘Malegro verte’, protagonitzat per Alba Flores i la també directora i guionista Nüll García, i el llargmetratge ‘Kiddo’, que es presenta per primera vegada a Espanya després de l’estrena recent en la secció Generation Kplus de la Berlinale. La seua directora, Zara Dwinger, passarà per l’estora roja de la gala, igual que Flores i García.
ElFestival Internacional de Cine de València, organitzat per l’IVC, tanca amb aquesta gala, i la de clausura de l’1 de juliol, la trilogia d’espectacles iniciada en 2021, sempre amb guió a càrrec dels germans Coent (Javier González i Alejandro Portaz) i sota la direcció de Jaime Pujol.
La línia argumental segueix novament els recorreguts d’aquell grup d’amics que va rodar un curt seleccionat en Cinema Jove i ara es disposen a presentar-lo en diversos festivals nacionals i internacionals. La gala suposa el tancament de la trilogia iniciada en 2021.
L’espectacle tindrà una escenografia dissenyada per Luis Crespo, en la qual apareixeran múltiples personatges. La música en directe, interpretada pels mateixos actors i actrius sota la direcció musical de Víctor Lucas, tornarà a cobrar molt de protagonisme. L’elenc està integrat per Raquel Amat, Truman Fernández, Diego Monzón, Àngels Ribes, Lorena Bonet, Yeray Varo i la col·laboració d’Inés Gómez.
Les projeccions
‘Malegro verte’ és la història d’un retrobament fortuït als banys d’un centre comercial, el de dues amigues de l’adolescència que fa vint anys que no es veuen. Una d’elles ha robat en la perfumeria. La policia l’espera fora. Per a eixir, s’ha de desfer de la mercaderia com siga.
Quan Paloma i Iloveny eren amigues ja tenien situacions econòmiques i socials molt diferents. Paloma era de la família rica del poble i això li donava poder; Iloveny era d’una família de firers i gitanos. Però això no els impedia ser amigues. Amb els anys, aquesta divisió econòmica i social s’acreix. Quan es tornen a trobar, les dues saben quin lloc ocupen en la societat.
Cinema Jove acull l’estrena absoluta d’aquest curtmetratge, el guió del qual, basat en fets reals, va ser guardonat amb el Premi Movistar Plus+ en l’edició de l’any passat. La història, que protagonitzen en la pantalla Alba Flores (‘Vis a vis’, ‘La casa de papel’) i la mateixa Nüll García, tracta sobre els prejudicis racistes i classistes que niuen en tots els estrats de la societat.
Maternitats fora de la norma
‘Kiddo’ és una ‘road movie’ holandesa orientada al públic juvenil, el tema de fons de la qual és la complexa relació entre salut mental i maternitat. La protagonista és Lu, una xiqueta d’onze anys que viu en una casa d’acollida i somia que un dia sa mare abandone la seua suposada vida d’estrela de cine a Hollywood i torne a arreplegar-la. Karina apareix finalment i es mostra disposada a reprendre el seu paper de mare, encara que d’una manera poc convencional. Embarca Lu en un viatge per carretera fins a Polònia a bord d’un esportiu desgavellat. Però aquest ‘road trip’ no està exempt d’obstacles. Durant el viatge, Lu arriba a conéixer sa mare a mesura que aquesta desvela nous detalls sobre el seu passat.
‘Kiddo’ és el primer llargmetratge de Zara Dwinger (1990, Amsterdam), una realitzadora especialment interessada a contar històries sobre joves que busquen el seu lloc en el món. “La idea de partida era contar una història sobre l’experiència de tindre un pare o una mare excèntrics i fora de la norma. La coguionista, Nena van Driel, i jo estàvem interessades a explorar com brega un xiquet amb la confusió i la decepció que se’n poden derivar, però com, al mateix temps, pot enriquir la seua vida. Vam escriure la història des de la perspectiva de la xiqueta, però també et pots identificar amb la mare. Les dones marginades són una classe de personatge recurrent en la meua obra”.
