MOLT MÉS QUE UN MONÒLEG
Per: Vicent Vila, autor i director teatral
D’una banda, Francachela Teatro, formació amb més d’una vintena d’anys, que es crea a València l’any 2008 reunint una sèrie de professionals de l’escena amb un ampli bagatge en diverses facetes de l’art i la producció teatral.
Precisament per eixa varietat i potencial artístic són ben culpables de diverses experiències de ressò i èxit com ho és el festival Cabanyal íntim, una fórmula que ha donat grans alegries tant a professionals com al públic.
D’altra banda, ens trobem amb un nou text i direcció de Jacobo Julio Roger, des de fa un munt d’anys responsable de la companyia amb gran quantitat d’èxits i propostes escèniques, qui amb la seua formació en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut de Teatre de Barcelona és l’ànima mater d’aquesta posada en escena tant amb la seua exquisida i neta direcció com amb un text aparentment senzill, però amb una ferma estructura tragicòmica que de vegades ratlla entre el grotesc i l’ironisme subtil però que mai cau en la farsa fàcil, en un equilibri còmic i crític especialment remarcable.
L’experimentada i eficaç Carmen Marí borda una espectacular i veritable mare coratge, que faria tot allò que cal pel seu fill. No interpreta, viu el personatge amb franquesa, rigor i bellesa: una d’eixes mares que t’emportaries a casa amb la seua naturalitat tendra i rica tant plena de matisos.
Amb ella, Anaïs Domènech demostra que representar és molt més que dir un text. La seua presència callada remarca exquisidament tota l’obra amb una elegància que poques vegades hem vist sobre un escenari, potenciant amb efectivitat i discretament el treball escènic de la seua companya.
Per la seua part, Martina Botella ens dibuixa un espai escènic clar i molt ben definit on la simplificació d’elements enriqueix el conjunt i que junt al vestuari de Mónica Martí resulta eficaç, pràctic i creïble, que al remat és el més important. El disseny de llums de Paco Martínez, remarca amb força el que és més necessari en cada moment destacant oníricament el final on la víctima es tira a terra per ocupar el seu lloc abans del seu darrer sospir.
Felicitats per a tot es… I tots!
