DebatsMAV: Repensant les exposicions d’artistes dones

MAV demana als museus i centres d’art públics que revisen les seues col·leccions i centren les seues adquisicions en les obres de dones artistes perquè l’actual infrarepresentació és injustificable i injusta.
No obstant això, les exposicions individuals temporals d’autoria femenina sí que s’acosten a la paritat a la ciutat de València actualment, tal com reclama la societat.
Els museus, els centres d’art i les galeries conformen la mirada i el gust estètic. Per això és tan important el que exposen i el que bandegen. I que en les seues propostes recullen les demandes socials respecte a la igualtat. El centre cultural La *Nau ha acollit aquesta vesprada el primer de les tres trobades organitzats per l’Associació *MAV (Dones en les Arts Visuals) a fi de repensar com les exposicions de dones artistes tant col·lectives com individuals poden contribuir de manera més eficaç i duradora al reconeixement i visibilitat del talent de les creadores i a una major igualtat en el món de l’art.
Les participants han valorat positivament els avanços aconseguits en els últims anys especialment per el que fa a les exposicions temporals, si bé la infrarepresentació de les dones artistes en les col·leccions permanents públiques continua sent escandalosa i injustificable, segons s’ha assenyalat.
A diferència de les col·lectives, les exposicions individuals faciliten un millor coneixement i valoració de l’univers creatiu d’un/a artista. Incideixen, per tant, de manera més directa en el seu reconeixement. En aquest sentit, les exposicions individuals de dones artistes representen el 41,67% del total del conjunt d’exposicions individuals que s’ofereixen a la ciutat (15 d’un total de 36), unes xifres que s’acosten a la paritat. Els matisos comencen quan s’analitzen qualitativament: com són els espais, el nombre total d’obres exposades, etc.
Només el 20% de les estudiants que acaben la carrera de Belles Arts troben una galeria que les represente. Mereix destacar-se el pes de les galeries en l’actual oferta expositiva, ja que reflecteixen el pols del mercat de l’art, les obres que tenen més demanda. Les artistes representen un 30,77% de l’oferta de les galeries, la qual cosa dista encara molt de la paritat (de les 18 galeries agrupades en LaVAC, 13 d’elles presenten propostes individuals i, d’elles, només 4 estan signades per dones artistes).
La infrarepresentació de les dones es va accentuant a mesura que ens retrotraiem en el temps. Així ho posen de manifest les dades de les exposicions col·lectives: La mostra “Lluny del buit: ZERO i l’art de postguerra a Europa”, de l’IVAM presenten a 3 artistes dones entre una trentena de creadors que apareixen en ella; en la que el Museu de Belles Arts-San Pio dedica al retrat, “Anima. Pintar el rostre i l’ànima” només figura 1 dona, Manuela Ballester, al costat de 56 artistes homes. I el mateix succeeix amb en la programada per la Fundació Bancaixa en el marc de World Design Capital València 2022, titulada “Disseny i modernitat. Els pioners valencians en la indústria del moble (1898-1986)”, on només figura 1 dona, Lola Castelló, al costat de 26 dissenyadors. El percentatge de dones artistes present en les exposicions col·lectives és del 34,5%, encara lluny de la paritat.
On la situació és alarmant és en l’àmbit de les col·leccions permanents dels museus i centres d’art públics. “Han de centrar les seues adquisicions en les obres de dones artistes mentre persistisca aquesta infrarepresentació” han reclamat representants de MAV. “Segons dades recents, en l’IVAM sol el 7,6% de les obres són d’autoria femenina, un percentatge superior, no obstant això, al d’altres institucions” -afigen.I aquesta desproporció s’engrandeix en el cas de les col·leccions del Museu de Belles Arts, on només 5 dones artistes estan exposades actualment i en un lloc de poca visibilitat. No es coneix el percentatge de dones artistes existent en els fons de l’Ajuntament o la Diputació. “Encara que canviar la proporció de les seues col·leccions siga un procés lent, els museus han de prioritzar aquestes adquisicions, especialment les existents en el mercat d’art anteriors al segle XX perquè moltes de les obres presents en exposicions temporals estan en mans privades i, per tant, no són accessibles al públic. Cal enriquir i diversificar el patrimoni artístic públic amb visions i propostes fins ara absents”, han assenyalat participants.