- El jurat, format per Luisa Espino, Semíramis González i José Luis Pérez Pont, ha atorgat els accèssits a Abel Jaramillo, Ana Esteve i Jesús Madriñán
- Mardel és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu promocionar l’art visual com a signe de compromís des de la iniciativa privada
La Sala Carlos Pérez del Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC) mostra al públic les obres de 24 artistes seleccionats en el VIII Premi Mardel d’Arts Visuals 2021, una edició que té com a guanyadora María Carbonell, amb l’obra ‘Sin título’, tal com ho han fet conéixer aquest matí el jurat i l’organització.
Mardel, Espai per a l’Art és un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu promocionar l’art contemporani com a signe de compromís des de la iniciativa privada. Conscients de les dificultats que actualment es presenten per a traçar noves trajectòries artístiques, amb aquest premi es pretén brindar suport a creadors i creadores actuals.
José Luis Pérez Pont, director del CMCV i del CCCC, destaca que “un any més, mardel i el Consorci de Museus, a través del Centre del Carme, s’alien per a visibilitzar el treball de més d’una vintena d’artistes de gran talent”. “És fonamental que les institucions públiques i privades col·laboren en aquesta mena d’iniciatives per a fomentar les noves formes d’expressió de les arts visuals i la seua evolució constant”, ha subratllat.
Amparo Martínez, impulsora del projecte juntament amb Juan Manuel del Pino, ha participat al costat de Pérez Pont en la presentació de l’exposició i ha explicat: “El que pretenem és descobrir valors actuals de l’art contemporani amb exposicions col·lectives en les quals reunim les diferents formes d’expressió visual, com la pintura, l’escultura o els audiovisuals”.
Mardel és, a més, un espai disponible per a la trobada, l’escolta, l’intercanvi i la promoció dels i les participants i les seues obres. Artistes que ens mostren cada any noves maneres d’entendre el món i comunicar-nos a través dels símbols, llenguatges, formes i sons que conformen el coneixement.
Així, en aquesta VIII edició les i els artistes seleccionats pel jurat han sigut Marla Jacarilla, Jorge Yeregui, Paloma Polo, Rosendo Cid, Olalla Gómez, María Carbonell, Abel Jaramillo, MP&MP Rosado, María Alcaide, Jesús Madriñán, Ana Esteve, Amanda Moreno, Fermín Jiménez Landa, Tania Blanco, Jorge Fuembuena, Nieves Correa, Josep Tornero, Rosell Meseguer, Gil Gijón, Mery Sales, Jorge Conde, María Castellanos, Art al Quadrat i Gonzalo Elvira.
Entre aquests 24 creadors i creadores de les arts visuals, que provenen o resideixen a Espanya, el jurat ha atorgat el premi, dotat amb 6.000 euros, a l’artista María Carbonell, per la seua obra ‘Sin título’. Així mateix, ha donat tres accèssits a Abel Jaramillo, per ‘Nocturno (Relato fantástico para Celestino Coronado)’; a Ana Esteve, per ‘La pantalla mágica’ i a Jesús Madriñán, per ‘Untitled (In support of Guerrilla Girls. Shifting the figures)’.
En aquesta edició, el jurat està format per Luisa Espino, cap de la secció d’art d’‘El Cultural’; Semíramis González, comissària d’art; i José Luis Pérez Pont, director del CCCC, que han donat a conéixer la decisió durant la roda de premsa prèvia a la inauguració. El públic podrà gaudir de la mostra a partir d’aquest divendres 3 de desembre a les 19.00 hores a la Sala Carlos Pérez del Centre del Carme.
María Carbonell, VIII Premi Mardel d’Arts Visuals
María Carbonell (1980) realitza els seus estudis artístics a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles (València), on es llicencia l’any 2003. Actualment està fent el màster de Producció i Gestió Artística a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Múrcia.
El jurat d’aquesta edició ha atorgat el VIII Premi Mardel d’Arts Visuals a Carbonell per la seua obra ‘Sin título’. Pertany al projecte ‘Más allá del cuerpo’ i fa referència a l’atac dut a terme per la sufragista Mary Richardson contra la ‘Venus de l’espill’ de Velázquez a la National Gallery de Londres el 10 de març de 1914.
L’atac de Richardson a l’obra de Velázquez va estar motivat per la seua ràbia per com el govern estava tractant Emmeline Pankhurst, que estava patint les violentes estratègies d’alimentació forçada a la presó de Holloway. En una declaració que va enviar a la Women’s Social and Politics Union (WSPU) va declarar: “He tractat de destruir la pintura de la dona més bella de la història mitològica com a protesta contra el Govern per destruir la senyora Pankhurst, que és el caràcter més bell de la història moderna”.
A conseqüència d’aquest atac, l’obra va passar de ser un símbol de bellesa (física), un ideal de feminitat (passiva) i un voluptuós objecte de contemplació (masculina) a encarnar un model de bellesa moral, feminitat emancipada i militància política.
