- El CMCV se situa com a referent en aquesta lluita amb l’ús de la pionera Eina MAV, que marca recomanacions sobre igualtat de gènere
- El Centre del Carme, com a amfitrió, va comptar amb les intervencions de Frances Morris i Andrea Giunta i va analitzar desenes de projectes pioners
Adoptar un paper proactiu, introduir la perspectiva de gènere, anar més enllà de les exigències del mercat i tindre bones referències. Són les principals recomanacions que s’extrauen del ForoMAV21, un punt de trobada que aquest cap de setmana ha reunit nombroses professionals del món de l’art visual al principal agitador cultural de València, el Centre del Carme Cultura Contemporània (CCCC).
Aquest divendres i dissabte, el fòrum internacional de l’Associació de Dones en les Arts Visuals, ForoMAV21, ha arribat per primera vegada a València per a ampliar la seua reivindicació i exigir la implicació de les institucions públiques en la plena igualtat. Coorganitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), les dues jornades han comptat amb ‘performances’, debats, anàlisis i entrevistes a artistes visuals, directores i directors de museus, comissàries i comissaris, professionals de la investigació i docents d’Europa i Hispanoamèrica.
És el cas d’Orlando Brito, director del CAAM de Las Palmas; Nuria Enguita, directora de l’IVAM; Patricia Molins, coordinadora d’exposicions del Museu Reina Sofía; Sofía Rodríguez, directora del Museu Nacional d’Arts Decoratives; Fernando Sáez Lara, director del Museu d’Antropologia; i José Luis Pérez Pont, director del CCCC i del Consorci de Museus, que ha expressat que “moltes vegades demanem a la ciutadania unir-se a aquesta lluita, però no podrem avançar sense un compromís ferm per part de les institucions culturals, espais de reflexió i crítica al costat de les persones”. “Des del Consorci de Museus ens reafirmem a continuar millorant cada dia després d’escoltar les desenes de professionals i projectes que han passat pel ForoMAV”, ha afegit.
Frances Morris demana un paper proactiu de les institucions públiques
El fòrum internacional de l’Associació de Dones en les Arts Visuals ha comptat amb una desena d’activitats, encara que un dels moments més esperats va ser la participació de Frances Morris, la primera directora dona de la Tate Modern, que va ser entrevistada en línia aquest divendres per la crítica d’art i comissària Marisol Salanova.
La historiadora va defensar la necessitat que les institucions públiques adquirisquen un paper proactiu en la lluita contra la desigualtat de gènere dins de l’art i que els museus públics siguen, en la mesura que siga possible, aliens a les exigències del mercat, ja que és en el sector privat on les desigualtats de gènere són més clares: “En el 78 % de les galeries, la representació continua sent majoritàriament masculina, raó per la qual cal reescriure la història que conten els museus des de punts de vista nous”.
Morris va reconéixer que la col·lecció internacional de la Tate Modern és un bon exemple de col·lecció igualitària, “però els nostres assoliments no són la norma”. “Si repasse aquests últims 30 anys, observe que han canviat moltes coses, però no es pot aïllar un moment concret de canvi significatiu. El que jo he vist és un canvi molt lent i progressiu, tant en la naturalesa de les institucions com en la manera d’abordar la qüestió del gènere”, va subratllar.
Quant a referències, divendres el ForoMAV va analitzar una vintena de projectes culturals, exposicions i col·lectius que destaquen per la seua faena pionera a través del Panel de bones pràctiques. Per exemple, el treball experimental de Cómo ser fotógrafa, Beatriz Pereira i The Liminal; l’exposició ‘Pintar, crear, viure. Dones artistes de l’Alt Empordà (1830-1939)’; el projecte ‘Mujeres artistes en Espanya (1830-1939)’ i de col·lectius com Nosotras Proponemos (l’Argentina), Archivas&Documentas/Mujeres, Arte y Visualidades (l’Equador) i La Revuelta (Guatemala); la IAWM (International Association Women’s Museums), l’arxiu AWARE (Archives of Women Artists, Research and Exhibition); el Portal d’Igualtat (València) i el grup de treball Museus i Gènere (Catalunya).
Giunta: “Tinc dubtes de si estem davant d’un canvi de paradigma”
Així mateix, divendres va destacar la intervenció d’Andrea Giunta, una de les especialistes en art i comissàries més reconegudes d’Hispanoamèrica i referent en la historiografia sobre art feminista del continent. Va advertir que molts museus d’Hispanoamèrica i Espanya estan adoptant “gestos conjunturals” en la perspectiva de gènere, però no vertaderes transformacions.
“Tinc dubtes que aquesta conjuntura implique un vertader canvi de paradigma. Perquè es produïsca un vertader canvi, els museus no han de limitar-se a organitzar exposicions de dones –encara que aquestes són importantíssimes– per a omplir programacions des de la correcció política. Ha d’haver-hi un impuls constant, amb el suport d’investigacions i publicacions. S’han de generar projectes, arxius, nova bibliografia i fomentar espais d’anàlisis”, va reivindicar.
L’Eina MAV d’autodiagnòstic
En la segona jornada del fòrum, el CCCC va fer conéixer els primers resultats de l’Eina MAV, un programa pioner d’escala internacional per a l’autoavaluació de museus i centres d’art en qüestions d’igualtat dotat d’un qüestionari de 60 preguntes, dividides en set blocs temàtics, que es posa a la disposició dels museusper a ajudar-los a comprovar i visualitzar en quins paràmetres compleixen o no amb la igualtat i el respecte a la diversitat.
L’objectiu és incentivar les institucions participants –siguen de gran envergadura o d’àmbit local, privades o públiques– a dissenyar i implementar accions correctores. Beatriz Mérida, coordinadora de l’eina, va exposar els resultats de la fase pilot i va anunciar que el Ministeri de Cultura, el CMCV i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya “han fet seua” aquesta eina i l’estan aplicant o estan recomanant usar-la a tots els museus de la seua competència.
En aquesta fase han participat 28 centres, com el Museu Reina Sofía, el Museu del Vestit de Madrid, el Museu de Belles Arts de València, el CCCC, el Centre Atlàntic d’Art Modern de Canàries, el Centro Galego de Arte Contemporánea, el Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera i Cerni (MACVAC), el Museu d’Art Contemporani d’Alacant, el Museu d’Art Africà Arellano Alonso de la Uva, el Museu de l’Evolució Humana, el Museu de Valladolid, el Museu de Salamanca i el Museu Nacional d’Art Romà.
La presentació de l’Eina MAV va ser precedida per la taula de debat ‘Art, currículums educatius i gènere’, en la qual van participar Ricard Huerta, director de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València; Belén Ruiz, professora d’Història de l’Art de la Universitat de Màlaga; Rosa Sáez, membre de la Unitat d’Igualtat de l’EASD de València; Rosa Sansegundo, presidenta de la Plataforma Universitària d’Estudis Feministes, i Miriam Varela, professora d’Història de l’Art i cofundadora del col·lectiu La Roldana, enfocat a la reivindicació de la inclusió de més dones artistes en els currículums educatius.
Aquesta última va celebrar la menció que s’ha inclòs en l’esborrany de la nova llei d’educació a la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en l’estudi de la història de l’art, “analitzant el paper que ha ocupat i la imatge que se n’ha donat”. Tanmateix, Varela va criticar la falta de concreció de la llei: “Hauria d’afegir quantes dones cal incorporar, quines i com”.
