25 de les 32 peces que componen la mostra procedixen de la Comunitat Valenciana: 22 del MuBAV, dos de la Col·lecció Banc Sabadell a Alacant i una de col·lecció particular
- Es podrà visitar en la Catedral de Burgos fins al 2 de març de 2025 i reunix obres de Sorolla, Pinazo i Benlliure, entre altres
- L’exposició està comissariada per Pablo González Tornel, director del MuBAV
El Museu de Belles Arts de València col·labora en l’exposició ‘Pintar sin miedo. Joaquín Sorolla y la València de 1900’ organitzada per l’arxidiòcesi de Burgos i el Cabildo Metropolità de la Catedral de Burgos a través de la Fundació Consulado de Mar de Burgos.
La mostra, que ha sigut presentada este dijous, 28 de novembre, en la Sala Beato Valentín Palencia de la Catedral de Burgos, compta amb el patrocini de la Junta de Castella i Lleó, i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Burgos i la Diputació Provincial de Burgos.
Esta exposició es podrà visitar fins al 2 de març de 2025 i forma part d’actes programats amb motiu de la celebració del 950 aniversari del trasllat de la seu episcopal d’Oca a la ciutat de Burgos, que es commemora en 2025. Així mateix, conclou les celebracions de l’Any Sorolla que s’han desenrotllat durant el 2023 i 2024.
Comissariada per Pablo González Tornel, director del MuBAV, l’exposició consta de trenta-dos obres, entre pintura i escultura, vint-i-cinc de les quals procedixen de la Comunitat Valenciana: vint-i-dos del Belles Arts, una de col·lecció particular a València i dos de la Col·lecció d’Art Banc Sabadell depositades a Alacant.
L’elenc d’obres es completa amb quatre llenços procedents del Museu Sorolla de Madrid, dos del Museu Nacional del Prado i un de la Col·lecció BBVA.
Esta exposició acosta l’obra de Sorolla i permet contemplar-la dins del període d’esplendor que va viure la cultura espanyola a la fi del segle XIX i primer terç del segle XX, una etapa en la qual les arts, la pintura, la literatura o la música van assolir a Espanya una força extraordinària com a expressió de la cultura i amb una àmplia projecció a Europa.
Així, entre les quinze obres del mestre valencià que es poden contemplar en l’exposició figuren algunes de les més icòniques de l’artista pertanyents a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València, com és el cas de la Gropa valenciana, Clotilde contemplant la Venus de Milo o Llauradora valenciana.
A més, del geni de la llum s’exhibixen retrats, marines, paisatges i escenes que reflectixen la vida rural valenciana, així com la relació de Sorolla amb la ciutat de Burgos a través dels quadres que va realitzar de la catedral en 1890 i 1910.
En diàleg amb Sorolla, la mostra presenta obres de reconeguts artistes valencians entorn de 1900 com els pintors Joaquim Agrassot, Josep Benlliure Gil, Antoni Fillol, Josep Mongrell, Víctor Moya, Antoni Muñoz Degraín, Ignasi Pinazo i Camarlench, Francesc Pons Arnau, Emili Sala, Juli Vila Prades, i els escultors Marià Benlliure i Josep Capuz Mamano.
Pablo González Tornel ha assenyalat que “‘Pintar sin miedo’ és una cita extreta de la novel·la de Vicente Blasco Ibáñez La maja desnuda que definix a la perfecció la pintura valenciana d’entresegles. Així, la mostra oferix al públic castellà els millors artistes de la València finisecular com Sorolla, Pinazo, Benlliure o Fillol”.
El comissari ha subratllat, a més, que la mostra s’acompanya “d’un catàleg científic que aborda amb sentit crític l’escola valenciana de pintura i deconstruïx els estereotips historiogràfics arrossegats durant un segle”, amb textos del mateix González Tornel, així com de Luis Alberto Pérez Velarde, Vicente Pla Vivas i Gloria Martínez Leyva.
Joaquim Sorolla i la València de 1900
Joaquim Sorolla Bastida (1863-1923) va ser el més reconegut dels pintors valencians d’entresegles. Format en la tradició acadèmica, en 1884 va obtindre una pensió de la Diputació de València que li va permetre viatjar a Itàlia i que va canviar per sempre la seua manera de retratar el món.
A Roma i París, Sorolla va entrar en contacte amb Francisco Domingo, els Benlliure i els corrents internacionals vinculats a la pintura realista, del natural i de caràcter luminista.
Des de 1892 Joaquim Sorolla va participar en nombroses exposicions internacionals celebrades a Munic, París, Chicago, Berlín, Venècia i Viena, però va ser en 1900 quan va obtindre el Gran Premi en l’Exposició Universal de París i en 1901 la medalla d’honor en l’Exposició Nacional de Belles Arts a Madrid.
En 1911 Sorolla va rebre d’Archer Milton Huntington l’encàrrec de pintar Les províncies d’Espanya per a la seu de la Hispanic Society of America a Nova York i va treballar de manera incansable fins que va caure malalt en 1920. Joaquim Sorolla va morir en 1923.
L’escultor Marià Benlliure i els pintors Joaquim Agrassot, Joaquim Sorolla, Ignasi Pinazo, Josep Benlliure, Emili Sala o Antoni Muñoz Degraín van ser la primera generació que, juntament amb Sorolla, va protagonitzar la renovació de la pintura valenciana. Ells van crear una particular estètica que va definir la manera de tractar els gèneres del retrat i el paisatge amb una modernitat i immediatesa inusitada.
També el costumisme d’encuny valencià va trobar el seu camí durant este període. A partir de les recreacions historicistes de Bernat Ferrándiz i de la visió idealitzada d’una Arcàdia mediterrània imaginada per Joaquim Agrassot, altres pintors com Antoni Fillol, Josep Mongrell o Francesc Pons Arnau van construir la imatge idíl·lica d’una València feliç incrustada entre l’horta i la mar.
