Dues exposicions dedicades a Sorolla en el centenari de la seua mort ocupen la part central de l’any
Les altres mostres temporals estaran dedicades a Goya i a l’Acadèmia d’Espanya a Roma
El secretari autonòmic de Cultura i Esport, Ximo López Camps, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, han presentat la programació d’exposicions temporals del museu per a l’any 2023.
El secretari autonòmic de la Conselleria de Cultura ha volgut destacar que “presentem quatre exposicions temporals potentíssimes per a l’any que ve, dues de les quals són específiques de Sorolla en un context magnífic, ja que en 2023 es compleixen els cent anys de la seua mort i des de Cultura de la Generalitat pensem que és un moment idoni per a posar encara més en valor el seu llegat artístic”.
Així mateix, Ximo López Camps ha dit: “Mireu, el compromís per aquest museu de la Conselleria que dirigeix Raquel Tamarit és total, i ho és perquè tot l’equip de persones que hi treballen i que situen el Belles Arts en el lloc que li correspon en el nostre territori i en l’àmbit internacional és inqüestionable. La direcció del centre museístic ha sabut crear un discurs d’exposicions permanents i temporals molt apropiat, que es complementa amb les activitats paral·leles que ofereix.”
“Aquesta implicació de tots els noms i cognoms que fan possible que cada dia el museu s’òbriga al públic, les diverses fites que han fet que els fons del museu s’haja ampliat amb obres de primer ordre i les línies de treball immediates i a futur fan que, per la nostra banda, hi depositem una confiança plena perquè es desenvolupen els projectes que es tenen presents. Per això, i entre altres, des de fa huit anys hem actuat en diversos sentits. Dos d’aquests han sigut que el Belles Arts compte amb un programa pressupostari propi per part nostra i que hàgem aplicat un augment de fons econòmics progressiu cada any. Quan vam arribar al Govern, un espai de referència com aquest no tenia un pressupost propi, ja fa anys que el té i la pujada pressupostària que fem per a l’any que ve en relació a 2022 és d’un 19 % fins a arribar als 7,2 milions d’euros. És prou? Mai és prou, però la línia ascendent continua sense dubtes i per això es poden dissenyar també exposicions com les que Pablo González Tornel us detallarà ara”.
Pablo González Tornel, director del Museu de Belles Arts de València, ha assenyalat que “la programació expositiva reflecteix l’aposta per l’art dels segles XIX i XX i per la figura de Joaquim Sorolla”, i ha afegit: “El Museu de Belles Arts de València manté excel·lents relacions amb les principals institucions culturals estatals i internacionals, com el Museu Sorolla, la Fundació María Cristina Masaveu Peterson o l’Acadèmia d’Espanya a Roma, gràcies a les quals s’ha pogut elaborar una programació tan ambiciosa. Aquestes col·laboracions amb altres espais museístics de referència no seran les úniques de l’any que ve. Volem que 2023 siga l’any en què el Belles Arts aconseguisca una rellevància important dins i fora de la Comunitat Valenciana”.
Els capritxos de Goya
La primera de les exposicions temporals estarà dedicada a Goya i es podrà visitar del 9 de març al 4 de juny. Mostrarà al complet la sèrie de 80 estampes a l’aiguafort dels ‘Capritxos’ de Francisco de Goya, impresa per la Calcografia Nacional en 1868, que va ser donada al museu valencià el passat mes de maig de 2022 per Ángel López García-Molins. Es tracta d’una col·lecció que va ser adquirida a Munic pel seu avi, Antonio García Molins, en els anys trenta del segle passat.
La sèrie dels ‘Capritxos’ es va publicar per primera vegada en 1799 i recull la reacció de Francisco de Goya a la greu crisi derivada de la seua malaltia entre 1792 i 1794 que el va deixar sord. Les idees que animen la sèrie van sorgir del viatge que va fer el pintor per Andalusia acompanyant els ducs d’Alba al seu palau de Sanlúcar de Barrameda entre 1796 i 1797.
Es tracta de la sèrie gravada en la qual Goya va desenvolupar la seua visió més personal de la realitat que l’envoltava i que va continuar, ja durant les primeres dècades del segle XIX, amb les de ‘Els desastres de la guerra’ (1810-1815), la ‘Tauromàquia’ (1816) o els ‘Disbarats’ (1816-1820).
Sorolla. Orígens
Del 30 de març a l’11 de juny, el Belles Arts de València acull la primera exposició dedicada expressament al mestre valencià de la llum amb motiu del primer centenari de la seua mort.
Produïda en col·laboració amb el Museu Sorolla de Madrid, analitza la primera producció artística de Sorolla que englobaria des dels anys 1878 fins a 1884, just abans de la seua estada a Roma després del seu èxit en les oposicions de la Diputació de València.
L’exposició narra els inicis de la seua carrera artística a través de pintures, aquarel·les, dibuixos, fotografies o documents, amb unes 70 obres de diversa procedència que s’exposaran per a l’ocasió.
Entre els prestadors, a més del mateix Museu de Belles Arts de València, hi ha institucions com les Escoles d’Artesans, la Fundació Bancaixa, la Diputació de València, el Museu Abelló de Mollet del Vallés, el Museu de Montserrat, la Diputació de Barcelona, el Museu de Belles Arts de Múrcia, el Museu de San Telmo de Sant Sebastià, la Diòcesi de Salamanca, el Museu d’Història de Madrid i el Museu Nacional del Prado, a més de nombrosos col·leccionistes particulars.
Col·lecció Masaveu. Sorolla
Durant l’estiu, del 29 de juny a l’1 d’octubre, els visitants del museu podran gaudir d’una exposició que recull la totalitat de les obres de Sorolla pertanyents a la Col·lecció Masaveu. Són 46 pintures d’una extraordinària qualitat, que donaran a conéixer l’univers d’un dels artistes més destacats de la història de l’art del segle XIX.
La Col·lecció Masaveu, una de les col·leccions privades més importants d’Espanya i propietat de la Corporació Masaveu, posseeix un important nombre d’obres de Sorolla, que destaquen tant per la quantitat com per la qualitat d’aquestes. Totes van ser adquirides per Pedro Masaveu Peterson (1938-1993), un dels principals impulsors d’aquesta col·lecció, que ha acabat sent la col·lecció privada amb major nombre de peces de l’artista valencià, i la tercera en volum i importància en l’àmbit internacional, tan sols superada per la d’altres dues institucions públiques: el Museu Sorolla, a Madrid, i la Hispanic Society of America, a Nova York.
Aquesta mostra, coorganitzada amb la Fundació María Cristina Masaveu Peterson, presenta obres de Joaquim Sorolla que van ser fetes entre 1882 i 1917, tres anys abans del final de la seua carrera com a pintor.
És una selecció conformada per obres de temàtiques i procedència diverses, que permeten comprendre la seua evolució pictòrica i entendre les claus i aportacions del seu art a través dels diferents gèneres que va practicar. En aquesta selecció d’obres mestres, s’aprecia a més un especial interés pels assumptes relacionats amb el treball en la mar o les escenes de bany, tan freqüents en la producció de Sorolla.
150 anys de l’Acadèmia d’Espanya a Roma
Per a tancar l’any, entre el 26 d’octubre de 2023 i l’11 de febrer de 2024, s’ha programat una exposició que commemora el 150é aniversari de l’Acadèmia d’Espanya a Roma, institució creada el 8 d’agost de 1873 pel govern de la Primera República espanyola.
Des dels seus inicis, l’objectiu de l’Acadèmia d’Espanya va ser apostar per la formació artística donant suport oficial a la històrica presència de creadors espanyols a Roma, una ciutat l’impacte cultural de la qual manté tot el seu vigor fins i tot quan París, Berlín, Viena, Londres o Nova York emergien com altres possibles referències.
El Museu de Belles Arts de València acull aquesta exposició que recorre la història de l’Acadèmia, la inusitada continuïtat de la qual permet entendre des d’una perspectiva privilegiada no sols la història de l’Espanya d’aquests 150 anys, sinó també els canvis produïts en la connexió de l’Estat espanyol amb la promoció artística o les relacions amb Itàlia i, per extensió, amb Europa.
La mostra, organitzada pel Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) amb la col·laboració del Museu de Belles Arts de València, s’estructura en diferents apartats temàtics que cobreixen, per separat i en conjunt, l’arc temporal complet des de 1873 fins a l’actualitat, i que reuneixen peces produïdes en l’Acadèmia o en relació amb aquesta, juntament amb material de context.
