- El museu de la Diputació de València s’endinsa en el sincretisme cultural amb una mostra composta per una selecció de fotografies, pintures, escultures, joies i dibuixos que podrà visitar-se fins al 15 de setembre
- El Mur del MuVIM acull el treball de l’artista Alex Gambin ‘¿Será amputado por el estallido de un proyectil?’
El MuVIM mostra fins al pròxim 15 de setembre diferents formes de representació de l’art sincrètic a Cuba i el Brasil amb una exposició composta per una selecció d’obres d’artistes valencians com José Morea o Uiso Alemany, així com joies d’Angela Okinaka, quadres de Mederos i escultures de José Adário i de Mendive.
La Sala Jerònima Galés s’endinsa d’esta manera en el sincretisme cultural amb la mostra ‘La *pèrdua d’identitat. Art sincrètic a Cuba i Brasil’ comissariada per Amador Griñó. La mostra, va ser inaugurada ahir pel diputat de Cultura de la corporació provincial, Paco Teruel, acompanyat pel director del museu, Rafa Company, i pel comissari i cap d’exposicions del MuVIM.
‘La pèrdua d’identitat. Art sincrètic a Cuba i Brasil’
Un sistema de símbols i formes artístiques d’enganyar el poder constituït per a poder creure, per a fomentar el culte comunitari i rituals propis que van generar els esclaus africans en els territoris americans. En definitiva, una manera de tindre esperança que va generar tota una imatgeria artística complicada i fosca per als profans, però clara per als creients.
A Cuba, els Orixàs o déus principals es van amagar majoritàriament darrere de les imatges catòliques. Al Brasil, per a evitar rebel·lions per la venda i dispersió d’ètnies i famílies, es va permetre que els diumenges es reuniren per a ballar i cantar en els seus batuques, que eren celebracions religioses dels diversos ritus africans, com per exemple Candomblé, Vudú, Umbanda, Santeria i Pal Muntanya.
En este xicotet exemple expositiu es contrasta la visió dels mateixos creients amb la interpretació que d’estos símbols i imatges han realitzat altres visions culturals. Les obres de Mederos, Adenor Gondim o Mendive, artistes creients de Cuba i el Brasil, es complementen amb la dels pintors valencians Uiso Alemany i Morea, o la d’Angela Mie Okinaka, dissenyadora de joies nipona-brasilera que ha treballat en contacte directe amb estos ritus i les seues creacions artístiques. Exemples per a entendre el sincretisme religiós, és a dir, esta ocultació o transmutació d’un símbol pertanyent a un culte amagat en un altre.
El Muro estrena imatge
Així mateix, el Muro del MuVIM estrena imatge. En esta ocasió, es tracta del treball de l’artista Alex Gambin ‘¿Será amputado por el estallido de un proyectil?’, una impressió digital de 860 x 249 cm que no deixarà indiferent ningú. Un títol potent per a una obra visualment impactant amb la qual Alex Gambin vol donar visibilitat a tots aquells homes i dones que, al llarg de la història, i, per descomptat, hui dia, s’oposen a l’horror de la guerra, patida per moltes persones, dia a dia, en les seues carns, cossos, cames i braços.
Álex Gambín (Callosa de Segura, Alacant, 1996), és graduat en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València i va cursar el màster de Producció Artística en la mateixa universitat.
Gambín ha realitzat nombroses exposicions col·lectives i individuals, ha obtingut el premi MAKMA, ha disfrutat de la beca de residència Pedro Marco que atorga la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València i ha participat en Urban Art Fair a París juntament amb PD Gallery. ‘Exposición dérmica’ ha sigut el seu últim projecte expositiu presentat en Mostra TEST, en Convent d’Art a Vila-real. En 2023 va ser seleccionat en la Muestra de arte Joven de La Rioja.
El seu treball en l’entorn urbà l’ha portat a participar en nombrosos projectes per tot el territori espanyol com per exemple Salamanca, Sevilla, La Rioja, Barcelona i Màlaga, a més d’algunes intervencions en països com Itàlia o França.