- El museu de la Diputació exhibix per primera vegada l’obra de l’artista valencià fins a desembre. La sala Parpalló acull les seues instal·lacions de terracota, zinc i fang; escultures, inclosa la popular font; i una aquarel·la
- El diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca que les obres de Miquel Navarro “formen part de l’urbanisme que ens envolta”. La mostra confronta la maqueta de València del pare Tosca amb les urbs metafísiques de l’artista
La sala Parpalló del MuVIM obri les seues portes a l’Urbanisme poètic de Miquel Navarro. Fins al pròxim 10 de desembre, el museu de la Diputació exposarà les ciutats imaginàries de l’artista valencià, premi nacional d’Arts Plàstiques, al costat de cinc escultures de ferro, acer i alumini entre les quals es troba el prototip de la Pantera Rosa, la popular font instal·lada en 1984 en l’entrada sud de València per a commemorar l’arribada de les aigües del Xúquer.
La corporació provincial estreta així el seu vincle amb el creador de Mislata, que fa just un any exposava a la Sala de Respecte de la seu central de la Diputació, al Palau dels Scala, les seues ciutats de terracota i altres peces clàssiques i actuals. El “laboratori de Miquel Navarro”, com ell mateix va definir aquella col·lecció d’obres d’algeps i ferro sota el títol ‘Fum controlat, fumeral’, s’estrena ara en el MuVIM amb una nova proposta de la qual emana la seua obsessió per les estructures urbanes i l’aigua.
Per a Paco Teruel, diputat de Cultura, Miquel Navarro “no necessita presentació, ja que les seues obres formen part de l’urbanisme que ens envolta i els seus premis de l’orgull col·lectiu de les valencianes i valencians”. El responsable provincial ha recordat que és “la primera vegada que un dels nostres artistes més universals exposa en el MuVIM, amb una mostra exclusiva”, en la qual “torna a sorprendre’ns confrontant la seua ciutat emmurallada amb la maqueta del pare Tosca, generant un interessant diàleg que ens convida a reflexionar sobre les ciutats a través de l’art”.
Per part seua, l’artista ha manifestat que eixes urbs són “el pretext per a reunir les meues fòbies i encants, el millor i el pitjor que habita en el meu interior”. Poden ser concebudes “com un cos humà amb el seu cor i les seues extremitats, però també com a construccions metafísiques en les quals no existix l’home, que és l’espectador”. Miquel Navarro admet influències del constructivisme rus, l’arqueologia, les ruïnes com a element romàntic, i els ressons de la indústria i el medi rural en els quals es va criar, però “també dels pesebres que tant m’agradaven de xicotet i els cromos de la col·lecció de Nestlé sobre les meravelles de l’univers”.
Reflexió sobre les ciutats
Rafa Company, director del MuVIM, ha destacat la “importància d’un creador que té obres icòniques als carrers de diferents ciutats espanyoles i europees, i que ha exposat en prestigiosos museus de tot el món”. Company coincidix amb la comissària de la mostra, Carmen Velasco, que les ciutats són “matèria primera per al pensament, l’art i la creació”. El territori marca i influïx als creadors, i en el cas de Miquel Navarro és evident “eixa petjada de l’aigua de les séquies, els fumerals de les fàbriques, els corrals, els insectes, l’horta i el fang”. Un univers propi en el qual, segons la comissària de l’exposició, “trobem ressonàncies històriques que ens remeten a l’antic Egipte, a l’urbanisme utòpic del Renaixement i la Il·lustració, al futurisme, al constructivisme i al surrealisme”.
La comissària destaca “el talent creatiu” de l’artista i “el sentit i la sensibilitat” del MuVIM com a nexe d’una exposició en la qual el repte era “articular un discurs nou d’algú que ha exposat tant i tan bé”. En este sentit, Carmen Velasco posa el focus en el “fantàstic joc que donen la maqueta del pare Tosca i l’obra de Miquel Navarro exposada a escassos metres, una invitació a reflexionar sobre com volem viure a les ciutats”. Per a Velasco, el creador del Parotet o la Pantera Rosa, entre moltes altres obres, “ha fet millor València, dotant-la de personalitat escultòrica”.
El mateix Rafa Company ha insistit en la seua passió per la història de l’art i la història de l’urbanisme, dos conceptes que es mesclen en esta nova proposta del MuVIM. “En 1979 em va impressionar la maqueta de la Roma Imperial quan només era un estudiant. Anys després vaig tindre un segon impacte amb el projecte original de Bofill per al jardí del Túria. Després va arribar la maqueta del pare Tosca que dona la benvinguda als visitants d’este museu, i ara torna a sorprendre’m el diàleg amb l’obra de Miquel Navarro, una iniciativa que m’ompli d’il·lusió”.
Del vestíbul a la sala Parpalló
L’obra de Miquel Navarro prendrà el museu de la Diputació des del vestíbul, compartint instal·lació amb la maqueta de la ciutat de València del pare Tosca, fins a la sala Parpalló, que acollirà una altra de les ciutats imaginàries de l’artista, “amb una visió polièdrica que no tracta en cap moment de reproduir amb fidelitat la trama urbana, en les antípodes del treball del pare Tosca”. Cinc escultures, entre elles el prototip de la Pantera Rosa que s’alça en la valenciana plaça de Manuel Sanchis Guarner, completen una mostra que també comptarà amb una aquarel·la, com a estendard de la producció pictòrica de Miquel Navarro.
El cap d’exposicions del MuVIM, Amador Griñó, ha celebrat que l’art no se cenyisca a la realitat i que tinga eixa llicència d’imaginar i fantasiar per a fer reflexionar a les persones. Quant a les ciutats ‘miquelíticas’, tan característiques del creador del barri de la Moreria, Griñó ha considerat que són “urbs metafòriques, repletes de simbologia, producte de la història i el territori en el qual l’ésser humà reunix els seus coneixements i obsessions, els seus desitjos i frustracions, els seus èxits i fracassos”.
Tots estos elements podem trobar-los en les obres de Miquel Navarro, especialment en les ciutats de terracota, però també en cadascuna de les escultures que acaben ocupant un lloc destacat en urbs reals com Barcelona, Murcia, Vitoria, Zaragoza, Bruselas, Las Palmas i, per descomptat, València. “En elles està l’inhòspit de la intempèrie, la soledat de les grans vies i el buit del perdut”, conclou la comissària d’esta exposició centrada en l’urbanisme poètic del creador de la Pantera Rosa, el Parotet i la Mantis, entre altres cèlebres escultures.
