Un dels béns més senzills però més importants de la naturalesa és la seua veu, però a pesar que aquest fet siga una evidència, i amb tot el que en matèria d’ecologia sonora s’ha avançat des dels últims 40 anys, el descens de la capacitat vocal dels ocells i d’altres espècies com a granotes, insectes, i uns certs mamífers, no sols s’està veient amenaçada sinó, cosa que és encara més dràstic, malgrat la creació d’espais de conservació i de zones de refugi per a la seua reproducció, a causa del canvi climàtic i a l’increment d’antenes i plaques fotovoltáicas, aquestes han recorregut al silenci com a forma de protecció vital.
En una entrevista realitzada pel diari ABC al músic i ecologista Bernie Krause aquest assenyalava: “en 2015 vivim la primera primavera absolutament silenciosa que puc recordar en les meues quasi 80 anys de vida. Hi havia molts ocells, però no cantaven”. 1
Un dels béns més senzills però més importants de la naturalesa és la seua veu, però a pesar que aquest fet siga una evidència, i amb tot el que en matèria d’ecologia sonora s’ha avançat des dels últims 40 anys, el descens de la capacitat vocal dels ocells i d’altres espècies com a granotes, insectes, i uns certs mamífers, no sols s’està veient amenaçada sinó, cosa que és encara més dràstic, malgrat la creació d’espais de conservació i de zones de refugi per a la seua reproducció, a causa del canvi climàtic i a l’increment d’antenes i plaques fotovoltáicas, aquestes han recorregut al silenci com a forma de protecció vital. En una entrevista realitzada pel diari ABC al músic i ecologista Bernie Krause aquest assenyalava: “en 2015 vivim la primera primavera absolutament silenciosa que puc recordar en les meues quasi 80 anys de vida. Hi havia molts ocells, però no cantaven”. 2
Aqueixa “desaparició dels espais acústics” de la qual ja ens advertira Krause l’any 2001 en el seu text homònim, hui dia ja no és una notícia llunyana sinó que ens toca molt de prop: fa uns mesos, els diaris valencians van saltar en xarxes amb la notícia de la construcció d’un traçat de plantes solars i d’alta tensió projectada per la companyia Premier Group entre Aielo de Malferit i Montesa afectant així “ un espai natural catalogat com a Àrea Important per a la conservació dels Ocells (IBA) per la presència regular d’una part significativa de la població d’ocells considerats prioritaris per l’organització BirdLife”. En concret, l’estudi d’impacte ambiental presentat per la promotora identifica fins a onze espècies a protegir dins de la zona d’actuació que podrien veure’s d’alguna manera afectades en les diferents fases de construcció i explotació del parc fotovoltaic de Aielo. D’elles, dos es troben en perill d’extinció o en situació de vulnerabilitat a causa de la pèrdua d’exemplars: la terrera comuna i l’àguila cuabarrada. 3
Aquest fet ens porta a reflexionar sobre l’estat actual del debat ecològic iniciat a la fi de la dècada de 1960 per Murray Schafer o més tard per Barri Truax o Hildegard Westerkam. Pioners com van ser en l’escolta atenta de l’ambient sonor -recordem que va ser Murray Schafer qui va proposar el nom de Soundscape- on els paisatges van ser per fi escoltats! i registrats amb finalitats de catalogació i arxiu davant la ja preocupant contaminació acústica d’aquelles dècades, però sobretot es van constituir com a elements clau per a la composició musical. A Espanya, és Llorenç Barber, el primer músic qui ja en aqueixos anys i més tard, treballarà directament amb el paisatge sonor, no a través de l’enregistrament d’aquest, sinó fent de l’escolta directa d’aqueix context, ja siguen ocells, ciutats o sobretot campanes, el centre vital de la seua proposta.
Com sabem, l’interés pel cant dels ocells i pel medi natural ha sigut present al llarg de la història de la música des del renaixement i el barroc a Ravel, Respighi, Oliver Messian o Françoise-Bernard Mâche i no sols presents en la història de la música europea, sinó entre els Kaluli de Papua, o amb Nen Molatzi a Namíbia, o entre els purépechas de Mèxic, per exemple.
Infinitat de creacions estan en deute amb els ocells.
Si en la dècada de 1970 es van arxivar els sons de més de 15. 000 espècies, actualment més de la meitat sabem que ja s’han extingit, segurament el present 2022, poc piular ausculta.
Els ocells són els nostres grans mestres cantaires i la seua situació fa urgent tota la nostra atenció, poetizar sí, musicar sí, però amb la finalitat clara que cadascuna de les nostres intervencions seran donades des de la consciència d’una defensa d’acord amb els sons que volem continuar escoltant.
La programació d’enguany porta com a lema “Per als ocells” títol del llibre de converses entre el filosofe Daniel Charles i el músic i compositor John Cage. A partir d’aquesta consigna centrarem les nostres accions que, com en l’edició passada, es duran a terme de manera itinerant convertint en “espais escènics” diferents llocs d’Aielo de Malferit, com l’històric Palau de l’Ajuntament, La central hidroelèctrica, Els voltants del riu Clariano, el jardí de l’antic hospital i l’Auditori.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI PER A la CONVERSA I LA CONVIVÈNCIA
En aquesta edició incorporem la “Càtedra de pensament a la intempèrie” un espai obert per a la reflexió i el pensament des de l’art del “conversar” això és conjugar llenguatge i emoció per a l’acció (Maturana). Aquesta càtedra serà configurada com una taula oberta perquè des de la confiança i el respecte puguen participar totes les persones assistents: intel·lectuals, teòrics, acadèmics, gent del poble, amxs de casa, maestrxs, associacions, niñxs, adolescents, empleadxs i desempleadxs; és a dir, tot un ventall de gent pensant que expressa la seua opinió des de qualsevol àmbit de formació. L’experiència vital de cadascuna entrellaçarà el diàleg per a postular l’ecologia sonora que desitgem.
La “Càtedra de pensament a la intempèrie” formarà part d’una de les activitats de la “Revista caminada” una sèrie d’accions ecològiques a manera de derives situacionistas, és a dir caminades que es duran a terme en els marges del riu Clariano, on el paisatge serà el mitjà sonor per a cantar als nostres ocells. La nostra estrela convidada serà “Pipocarlitos” un ocell cacatua nimfa que en una sort de música interespecies ens oferirà els seus cants. El saxofonista Miquel Jordá i el clarinetista Miquel Ángel Marín, ens acompanyaran el trajecte, i tot el públic podrà participar sonant ocarines i realitzant accions espontànies.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI COMPROMÉS AMB EL SEU ENTORN
Des de la labor creativa de dones compromeses amb el seu temps, serem testimonis d’algunes de les meravelloses obres musicals en les quals el cant dels ocells ha sigut l’ideal creatiu. Així, la pianista Marisa Blanes, concertista internacional de gran virtuosisme, amb una intensa activitat docent i una excepcional preocupació pel context social en el qual relaciona la seua obra (ja siga a través de la reivindicació i investigació de l’obra de dones compositores, o de la preocupació per la vida dels nostres ocells, etc.), ens presentarà una selecció del repertori pianístic on els ocells són protagonistes. En aqueixa mateixa línia, l’assemble de dones cantants Demeter’s Project, en oposició a la construcció de les plaques fotovoltáicas en Aielo-Montesa, i en defensa dels seus ocells, crearan una acció a partir d’obres emblemàtiques inspirades en obres d’Oliver Messiaen i Clément Janequien.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI PER A la TROBADA DEL SINGULAR
Pot ser que les xiulades, juntament amb algunes altres formes vocals siguen els sons més ocells que pot tindre l’ésser humà, pot ser que el cos que xiula possibilita aqueixa respiració sonora més aèria i volàtil al mateix temps que més provocadora i rebel, perquè xiular no és tan comuna com cantar, no hi ha magatzems de xiulades ni escoles, no hi ha formacions ni hi ha mercat, no està normalitzat xiular i fer d’una respiració sonora una pràctica artística és tot un repte. Com assenyala nostra silbadora convidada, Silbatriz Pons, “xiular és fer un pas al capdavant”, però un pas que es dona amb tot el cos, amb totes les formes de pensament i amb una imaginació que no necessita paraules i que s’arrisca en l’inusual i en la diferència.
Aquest festival tan provocador del diferent, arriscat i inusual, ha creat dos premis per a guardonar la trajectòria d’artistes desaforadxs i comprometidxs, així en aquesta edició el “Premi Palulette i María (senyo Polé i Maruja)”, serà atorgat a la food artist Alicia Ríos, qui a més impartirà un taller per a la creació d’excèntrics barrets com a nius d’ocell. El “Premi Capellà castillejo” enguany ho rebrà Eduardo Polonio qui ens presentarà una obra vídeo-gastronòmica amb els sons i sabors de les receptes de Leonardo da Vinci, la reproducció gastronòmica estarà a càrrec de Niäm Niäm bio-cuina emocional i alimentació conscient en col·laboració amb el xef Izaj Barber Palacios.
La suggeridora construcció de la Central Hidroelèctrica de Aielo serà escenari per a la música electrònica de Martí Guillem qui, en un viatge immersiu, omplirà de so i llum l’ambient, mitjançant l’ús poc convencional, dels seus artefactes sonors de creació pròpia.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI PER Als MÚSICS DE AIELO
L’art serveix per a previndre i salvar-nos de la mort, COVID, desconfiança i guerres ens aguaiten en aquests temps incerts, en aquest festival, tenim la certesa que aquestes misèries poden ser sublimades per la força de la creació, i des d’aquesta sintonia escoltarem les composicions de tres músics ailenses, obres que responen a la singularitat de la tímbrica aconseguida pel trio Ausias March i que ens descobrirà diverses estrenes absolutes.
Des de la sensibilitat dels grans pioners del moviment Fluxus, el aielense Joan Castelló en duo amb Iván Valdés ens proposaran una obra molt suggeridora i de gran nivell musical composta des del sentiment i la passió per a reflexionar sobre els camins que està prenent la nostra societat.
La coral aielense Llorenç Barber acompanyarà l’acte de lliurament del segon premi a les dones artistes “Premi Paulette i María (senyo Polé i Maruja)” amb la interpretació de dues cançons dedicades als ocells. En aquest esdeveniment se sumarà Tziran Barber amb la interpretació al piano d’una obra de caràcter paisatgístic.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI PER A la INTEGRACIÓ COMARCAL I LA NOVA CREACIÓ
Seguint aqueixa voluntat d’integració del festival en el teixit social de la comarca, i l’aposta per les obres de nova creació, es realitzarà una instal·lació sonora col·laborativa construïda amb un muntatge de gàbies d’ocell posades a disposició pels veïns d’Aielo de Malferit i de la Vall d’Albaida. El so d’aquesta instal·lació sorgeix a partir de la recent inauguració de la Beca de creació Llorenç Barber, atorgada en la seua primera edició a l’artista sonora Laura Romero.
L’escolta d’aquesta obra-instal·lació sonora, es durà a terme dins del marc d’aquest festival al jardí de l’antic hospital.
NITS D’AIELO I ART. UN ESPAI FAMILIAR
Finalitzarem la vint-i-quatrena edició d’aquest festival, amb dues propostes dedicades al públic familiar: CANTATICÓ un assemble on el llenguatge juga amb la llibertat amb què sona, en aqueix demà escoltarem com les paraules poden transformar-se com si foren plastilina, podrem sorprendre’ns també, amb una instal·lació- acció molt divertida i poètica, creació de l’arquitecte i músic Alex Antillach, on els majors tornen a ser xiquets i els xiquets juguen mentre es desplacen entre enormes globus. El procés d’ompliment de l’aire en aquests globus, és una suggestiva acció de fonts sonores multiplicades que ens recorden que l’aire sona, al temps en què converteixen el teu passeig entre globus, en una aventura gegantesca.
Amb aquesta edició finalment, volem fer evident la nostra postura en defensa dels nostres ocells i en contra de qualsevol transformació del nostre entorn natural en un negoci. Proposem una presa de consciència “est-ètica” des de l’amb-vivència, l’afecte i l’escolta, i no des de l’extermini, el domini i el control, per a així contribuir a la preservació del poc que ens queda.
Montserrat Palacios
Directora del Festival Nits d’Aielo i Art
