El primer volum del catàleg ‘Curts’ reuneix quatre curts de ficció, un documental d’animació i un d’animació
El catàleg ‘Curts’ és una iniciativa de l’Institut Valencià de Cultura a fi de promocionar el curtmetratge valencià en festivals de cinema.
La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura, presenta el primer volum del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana 2023’, amb el qual es pretén promocionar i donar a conéixer la producció anual del curtmetratge valencià en festivals de cine nacionals i internacionals, així com en la indústria audiovisual.
L’IVC elabora dos volums anuals del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana’. El primer volum es publica al gener i el segon, al juny, amb un màxim de sis curtmetratges per cada un. Així mateix, l’Institut Valencià de Cultura realitza la promoció del catàleg de curtmetratges per un període de dotze mesos.
El director adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’IVC, Francesc Felipe, ha assenyalat que “per tercer any consecutiu l’IVC elabora dos volums del catàleg ‘Curts Comunitat Valenciana’, a fi d’ampliar el nombre de curtmetratges seleccionats i assolir més projecció del curt valencià en els festivals de cinema nacionals i internacionals. De fet, el primer volum del catàleg serà presentat en la pròxima edició del Festival Internacional de Curtmetratge de Clermont Ferrand, que és el més important festival del sector del curt al món”.
En aquest primer volum de ‘Curts Comunitat Valenciana 2023’ s’han seleccionat sis curtmetratges: quatre curts de ficció, un documental d’animació i un d’animació.
La selecció està formada per ‘Adriana en el olvido’, d’Elena Piquer; ‘Pequeño Sáhara’, d’Emilio Martí López; ‘La historia interminable’, de David Valero; ‘Hàbitat’, d’Elena Escura; ‘Todo está perdido’, de Carla Pereira i Juanfran Jacinto, i ‘Sola no’, de Doriam Alonso.
Dirigit, escrit i produït per Elena Piquer, ‘Adriana en el olvido’ és un curt de ficció sobre un guionista que intenta escriure una història de desamor i abandó. La protagonista és Adriana, un personatge inspirat en la mateixa productora que l’ha contractat, una dona de cinquanta anys que ha perdut tota esperança.
Amb una àmplia experiència en el món del cinema i la publicitat, Elena Piquer ha treballat com a ajudant de direcció en el rodatge de diversos curts, llargmetratges i sèries de televisió. En 2005 va escriure el primer guió ‘Comida para gatos’, una pel·lícula per a televisió dirigida per Carlos Pastor. Amb ‘Adriana en el olvido’ ha fet el pas a produir i dirigir els seus propis projectes.
Dirigit, escrit i produït per Emilio Martí López, el documental d’animació ‘Pequeño Sáhara’ tracta sobre la tràgica situació de milers de refugiats del Sàhara occidental, de la seua por a la guerra i de les aficions creatives dels xiquets i xiquetes sahrauís.
Nascut a València en 1978, Emilio Martí produeix, dirigeix i anima pel·lícules reivindicatives i experimentals, entre les quals figuren ‘Desanimado’ (2011) i els documentals animats ‘Marhaba’ (2016), ‘Makun: dibujos en un C. I. E.’ (2019) i ‘Pequeño Sáhara’ (2023), centrats en els drets humans. A més de produir les seues pròpies pel·lícules, acompanya altres persones en el procés de creació artística i cinematogràfica, amb el seu treball d’educació i teràpia artística.
Dirigit i escrit per David Valero i produït per Polar Films, ‘La historia interminable’ és un curt de ficció de 14 minuts que té com a protagonista a Teresa, que viu amb els seus pares i la seua filla en una casa de camp.
David Valero és un cineasta autodidacta que compagina el cinema amb la publicitat. S’inicià com a director amb el curt ‘Niños que nunca existieron’ (2007). En 2012 va estrenar la seua òpera prima ‘Los increíbles’ en el Festival de Sant Sebastià. En 2014 va presentar en la Seminci el llargmetratge següent: ‘L’arca de Noé’, codirigit amb Adán Aliaga.
Amb el curt ‘Scratch’ guanyà el premi al millor curtmetratge en els Premis de l’Audiovisual Valencià de 2018 i fou candidat als Goya. En 2020 va estrenar el curt ‘Orquesta Los Bengalas’ en el Festival de Cinema de Cracòvia i fou candidat als Premis Goya. També ha dirigit el curt ‘Space Frankie’ (2021) i el documental ‘La vida més llarga’ estrenat en DocsValència i nominat als Premis Berlanga. Els seus treballs han participat en més de 400 festivals de tot el món i han aconseguit més d’un centenar de premis nacionals i internacionals.
Escrit i dirigit per Elena Escura i produït per Wicker Films i Aire de Cinema, ‘Hàbitat’ és un curt de ficció de 18 minuts sobre Marisa, una dona que observa cada dia una casa des del carrer: l’edifici, el balcó, la vida que transita darrere d’aquest finestral. Un dia, Marisa decideix fer el que no li deixaren: acomiadar-se.
Elena Escura (Castelló, 1981) és llicenciada en Comunicació Audiovisual i compta amb un postgrau en escriptura de guions de Guió de Llargmetratges en l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya). Ha escrit huit curtmetratges i n’ha dirigit cinc, entre els quals destaquen ‘Caldo de gallina’ (2014), ‘Escala en Madrid’ (2016), ‘Bienvenida al pueblo’ (2017) o ‘La bomba’ (2017).
Ha escrit guions per a diversos documentals. Actualment, imparteix classes de guió en Escola Nucine (València) i desenvolupa cursos d’introducció al guió i creació d’històries. En 2022 ha dirigit el seu primer llargmetratge ‘Les vacances de Mara’, que es preveu que s’estrene en 2023.
‘Todo está perdido’ és un curt d’animació dirigit i escrit per Carla Pereira i Juanfran Jacinto, i produït per Inaudita, Mammut Films i Mansalva Films. El guió és una adaptació de les tires còmiques ‘Todo está perdido’ de Paco Alcázar. La història està centrada en la família Pérez, formada per Margarita i José, un matrimoni de mitjana edat, i la seua filla preadolescent, Josefina. Viuen en un lloc indefinit on ocorren situacions insòlites però que tots els implicats assumeixen com una cosa normal.
Carla Pereira és animadora i cofundadora de l’estudi Colectivo Engranaje. Ha treballat com a animadora en sèries com ‘Clay Kids’, ‘Konijn & Konijntje’, ‘Twirlywoos’, ‘Clangers’ i ‘El diario de Bita y Cora’. També en curts com ‘El criptozoólogo’, ‘Uróboros’ i ‘La mar’, i en pel·lícules com ‘Hakkebakkeskogen’, ‘Isla de perros’ o ‘Inzomnia’. El treball més recent com a animadora ‘stop motion’ ha sigut en ‘Os demónios do meu avô’.
Com a directora ha codirigit, junt amb Juanfran Jacinto, el curt de ‘stop motion’ ‘Metamorphosis’, nominat en 2021 al Goya al millor curt d’animació. En solitari va dirigir el curt ‘Proceso de selección’, guanyador del Biznaga de plata en el Festival de Màlaga i nominat als Premis Goya 2022.
Juanfran Jacinto és escultor i cofundador del Colectivo Engranaje, estudi dedicat a l’animació ‘stop motion’. En 2017, junt amb Daniel Amar, funda Canino Animation, filial de Colectivo Engranaje, que desenvolupa projectes i serveis d’animació. En els dos estudis desenvolupa funcions com a director, director artístic i dissenyador de models.
Escrit i dirigit per Doriam Alonso i produït per Quatre Films i Mendixuri Produkzioak, ‘Sola no’ és un curt de ficció que narra la història d’una anciana que ix de la seua casa en busca del silenci. Vol passar els seus últims dies aïllada, lluny de la societat moderna. S’amaga en una xicoteta capella abandonada, no obstant això, la seua filla no comprén els seus actes i vol que torne a casa i es comporte de manera racional.
Doriam Alonso va estudiar direcció en l’EICTV de Cuba i en l’AI International Art Institute de Miami. El seu curtmetratge ‘F’ va ser seleccionat en LA Shorts Fest, Austin Film Festival i Miami Short Festival. Ha treballat com a guionista per a la productora Quatre Films, en llargmetratges com ‘Una elefanta sobre la tela de una araña’, de Rolando Díaz, i ‘Un blues para Teheran’, de Javier Tolentino.
