Des de 20 de novembre de 2023 a 14 de febrer de 2024.
Sala Martínez Guerricabeitia – La Nau – universitat de València
Fotografia de Manuela Ballester,s.d. Col·lecció Teresa Renau, Berlín
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua organitza cada any, en especial al voltant del 20 de novembre ‒aniversari de la primera edició de Tirant lo Blanch, 1490‒, un conjunt d’activitats sobre un escriptor valencià que haja mort almenys deu anys abans. Així com el 2022 va ser Joan Fuster, el Ple de l’AVL va decidir que el 2023 siguen els Escriptors Valencians de l’Exili, sobre els quals s’han impartit conferències en La Nau, s’han fet reedicions, s’ha elaborat una guia didàctica i un còmic, s’ha confeccionat una exposició itinerant i ara presentem aquesta exposició temporal en la Sala Martínez Guerricabeitia de La Nau, on es mostraran documents, fotografies, vídeos, llibres i diversos escrits originals dels escriptors valencians que al final de la Guerra Civil es van haver d’exiliar a Algèria, França, la Unió Soviètica i diversos països d’Amèrica, especialment a Mèxic, on la colònia valenciana va fundar el 1942 la Casa Regional Valenciana.
En l’exposició es destacaran autors que abans de l’emigració s’havien identificat amb el valencianisme, com Francesc Alcalà Llorente, Marí Civera, Àlvar Pascual-Leone, Artur Perucho Badia, Josep Castanyer, Angelí Castanyer, Emili Gómez Nadal, Gaetà Huguet Segarra, Francesc Puig Espert i Eduard Buïl Navarro, així com els periodistes Juli Just Gimeno i Carles Esplà Rizo.
També es tindran en compte els escriptors valencians que habitualment van publicar en castellà, com Max Aub, Juan Gil-Albert, Virgilio Botella Pastor, Bernardo Clariana, Juan Chabás, José Ricardo Morales, Pascual Pla i Beltrán, Ricardo Bastid Peris, Ricardo Orozco Muñoz i Vicente Llorens Castillo.
S’al·ludirà, així mateix, als principals professionals de la cultura valenciana exiliada d’abast internacional, com els artistes Josep Renau i Manuela Ballester, els músics Carlos Palacio i José Melchor Gomis, els arquitectes Enrique Segarra, Jesús Martí i Félix Candela, els metges José Puche i Francesc Bosch Morata, els docents Guillermina Medrano i Alejandra Soler.
Finalment, es destacarà el fet que l’exili republicà del 1939 va ser l’últim episodi d’una llarga successió d’exilis anteriors que van marcar de negre la història: el de la dictadura de Primo de Rivera, el dels liberals, els afrancesats, els jesuïtes, els austracistes, l’expulsió dels moriscos, la dels jueus i la de personalitats àrabs contemporànies de Jaume I.
