Fins 31 de gener de 2021
JOAN JOSEP SOLER NAVARRO. (1)
‘Vesteix-me’ va ser la primera col·lectiva amb la que va començar l’any 2006, la Plataforma ArteEnred. L’objectiu del col·lectiu ha mantes entre els seus principis, brindar noves possibilitats a totes les formes d’expressió emergent. ArteEnred amb artistes procedents de col·lectius com La Forja, Fossa Cogora, A.N.C.A. (Associació Nous Comportaments Artístics), ha protagonitzat des dels seus inicis, un creixement imparable, i cada vegada més artistes, amb formació acadèmica i qualitat irrefutables, participen en les exposicions per a les quals, han de treballar el projecte que se’ls proposa. Això suposa un esforç d’acomodament de disciplines, tècniques i plantejaments artístics que, d’alguna manera, queden reflectides en la mostra. Cada col·lectiva aporta tantes visions creatives, com artistes participants en cada postulat, sempre participen més de mig centenar. Cada opció es relaciona i produeix artísticament, i s’atenen a valors artístics, socials i humans tan presents en l’articulació i sentir d’ArteEnred.
Entre altres exposicions ArteEnred ens ha ofert: “Ceràmica infinites respostes” Museu de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí de València, desembre de 2009. “En Mirar-te-. Tot es transforma” Les Drassanes de València, setembre 2010. «Vicent Andrés Estellés. El fill del Forner que feia versos”, maig 2011 en Benimodo i Burjassot. «Ceràmica, infinites respostes» Museu de Ceràmica González Martí de València, setembre 2012. «Diàriament» en el Club Diari Levante EMV, octubre 2012. “Al voltant de Silvestre d’Edeta: La Dóna”, Les Drassanes, juny 2013. “El narrador d’objectes in memoriam Arcadi Blasco”, Museu de Ceràmica de València, Setembre 2014. “Artefacte” a Xest i Manises en 2015. “La incomunicació comunicada – Els aïllaments de Anzo” Castell de Riba-roja del Túria, gener 2017. “Dialogant amb Mestre” Museu de Ceràmica de València, maig 2018. ‘Leonardo da Vinci, de l’Observació a la pràctica’ Castell d’Alaquàs, novembre 2019.
ArteEnred ha dirigit ara, els seus estudis a una pintora valenciana de llarga trajectòria que té entre els seus havers, el seu activisme i compromís, per descomptat amb l’art i la docència, a les quals ha dedicat tota la seva vida, però també, a lluitat per la visibilitat i els drets de la dona. Va ser la primera artista a la qual se li va atorgar l’any 1962 la Beca de la Diputació que consistia en tres anys d’estudis a Roma. De vocació artística molt ferma i prematura, va ser de les primeres i poques dones alumnes que, als anys cinquanta, van estar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València, anticipant-se a les revoltes estudiantils del maig del 68. Jubilada ara de la docència, que no del mon artístic, ha estat secretaria y membre de la Junta Directiva de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. La defensa de la llengua des de la seva joventut, i la preocupació per la conservació del territori, han estat eixos de la seva trajectòria personal i artística, amb sèries i dècades dedicades a la seva activa defensa.
ArteEnred afegeix al seu currículum, que és ja, una consolidada dedicació a la posada en valor de l’art valencià, l’homenatge a una pintora en la Llotja de Sant Jordi amb l’exposició “Aurora Valero. Ritme i estructura”.
AURORA VALERO
En la seva infantessa, durant la postguerra, Aurora Valero (Alboraia 1940) dibuixava a la paret amb guix i sobre la terra amb un punxó. Als seus tretze anys, va descobrir les grans obres d’art i trià la professió d’artista-pintora. Entre 1952 i 1955, va estudiar Dibuix, Composició Decorativa i la Història de l’Art a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de València. El 1961, va obtenir el títol de Professora de Dibuix per l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València. Es va titular com a mestra d’ensenyança primària a València el 30 de setembre de 1968.
Al maig de 1988 es va graduar com a Doctora en Belles Arts. Universitat de València amb la tesi doctoral sobre la composició i l’estructura formal en l’obra plàstica de Manolo Millares.
El 1959, va fer la seva primera exposició col·lectiva a Segòvia, titulada «Pensionados del Paular» on li van concedir la Medalla de Bronze. Des de llavors, les pintures d’Aurora Valero van ser presentades en nombrosos salons oficials i exposicions col·lectives com: en el I Saló de L’ Art Lliure a París en 1961, Pintors Mediterranis (Nova York, 1967), La dona a la cultura actual (Toledo, 1976), Cent anys de pintura valenciana (València, 1976), Pintors hispanoamericans, portuguesos i espanyols (itinerant per Israel, Xile, Argentina, Uruguai… 1986), Interarte de Valencia y ARCO de Madrid en 1986 y 87. En Nosotras por nosotras en el Instituto Mexicano de Washington, Alicante y Castellón en 1998. En la inauguració del Museu d’ Alacant , 2001,Kunst (Maguncia, 2003), a L’ IVAM de Valencia, en A contratemps: Mig segle d’artistes valencianes 2018, a Dubai en 2019, a Bolonia, Corea del Sud, Japó, … entre d’altres i de manera individual a Bancaixa, Valencia, 1991, al Palau de la Música de València, 200-2001, a la Biblioteca valenciana en 2001, a la Universitat Politècnica de Valencia, en 2004, a la Sala de les Drassanes de Valencia al 2007, al Colegi d’ Espanya a París, 2011, Estat de Mainz en 2005, Universitat del Espai IRS.
L’any 1962 es va instal·lar a un estudi minúscul que va ser lloc de reunió de nombroses i importants persones.Per allí van passar de manera individual però assídua, Vicent Aguilera Cerni, Ribera Belenguer, Alcon, Enric Mestre, o el mateix Manolo Valdés.
Durant aquest període, la pintora va treballar també creant obres que coincidien amb els esdeveniments del moment, anunciant la revolta de maig del 68 on predomina el color negre. Aurora Valero denunciava la realitat de la vida caòtica del segle XX a obres més concretes i més dures que la sèrie anterior influïda per sentiments i lectures existencialistes.
En aquest moment va exposar amb la pintora abstracta de nacionalitat alemanya Ana Peters Ivert, presentant el catàleg Tomàs Llorens. També va exposar en 1967 a la Sala Mateu, amb els pintors Manolo Boix, Heras i Armengol entre altres, formant el grup anomenat «284 dies d’Art a Mateu» durant un any complet, alternant-se les exposicions individuals a l’una que les col·lectives del grup. Des dels seus inicis va mantenir una amistat molt fructífera amb Vicente Aguilera Cerni i Joaquim Michavila i Salvador Soria.
Aurora Valero ha compaginat la seua dedicació a la pintura des de sempre, amb la educació, a la que ha dedicat 44 anys. Tot això per considerar que, ambdues, poden canviar la societat i millorar la sensibilitat dels seus membres, ajudant-los a aconseguir una harmonia interna i una qualitat de vida més enriquidora. Dues vessants a les quals ha incorporat també el seu tarannà investigador.
Entre els trets més importants del seu quefer humà. Des de la Pensió de la Diputació Provincial de València l’any 1962 ha realitzat més de cent exposicions individuals.
Les seves últimes sèries «Somnis de l’Alba», «Retorn a Ítaca», «Àgora» i «Laberints», es componen sobre grans formats, ritmes, espais oberts i colors transparents amb predominança del blanc. La Grècia hel·lenística ha estat mol present des del Friso del Altar de Pergamo.
La darrere i ultima sèrie, ha estat titulada el cosmos i es una reflexió sobre l’ univers on este s’ interpreta com una sèrie de esdeveniments plàstics en els quals es fa palesa la energia, el moviment i la transformació de les galàxies. es una de les series més interessants on la figura humana desapareix engolida per altres esdeveniments i morfologies que tracten de altres metamorfosis de la energia com un fonament ineludible.
En la seva pintura destaca la força i el caràcter dels contrastos i dels traços gestuals i texturats, així com l’autenticitat dels seus plantejaments plàstics que es produeixen, sempre, des d’una profunda meditació i sentiment.
Es pot dir que ha estat una vida plena en la que ha posat tot el cor i sensibilitat.
(1) Historiador del’Art. Editor de la Revista y Canal Sinergias4G Arts Visuals. Membre d’AVCA. Associació Valenciana i Associació Internacional de Crítics d’Art. Membre del’ICOM-UNESCO. Consell Internacional de Museus. Membre del Col·legi Oficial de Llicenciats i Doctors en Filosofia, Lletres i Ciències de València, Secció Historiadors del’Art.
