- Les dos mostres, que romandran obertes fins a abril de 2024, formen part del projecte ‘Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria’ desenvolupat per la corporació provincial
- L’exposició Arqueologia de la memòria. Els fosses de Paterna té lloc en el Museu de Prehistòria de València, mentre que 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria es pot gaudir en l’ETNO
El Centre Museístic La Beneficència, en el qual se situen el Museu de Prehistòria de València i l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, acull des d’este mes de juliol, i fins a abril de 2024, dos exposicions sobre les fosses del franquisme en el municipi de Paterna. Totes dos mostres formen part del projecte ‘Les Fosses del Franquisme. Arqueologia, Antropologia i Memòria’, una iniciativa que duen a terme conjuntament l’àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València i l’àrea de Cultura de la corporació provincial.
El projecte té caràcter multidisciplinari, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica, i inclou un programa d’actes culturals, a més de les exposicions Arqueologia de la memòria. Els fosses de Paterna i 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria, que s’han produït per part dels museus esmentats. Els responsables del projecte tenen com a objectiu contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el cementeri de Paterna entre 1939 i 1956.
Arqueologia de la memòria. Els fosses de Paterna
L’exposició Arqueologia de la memòria. Els fosses de Paterna, que es pot veure en el Museu de Prehistòria de València, és una aproximació a les fosses comunes del franquisme des d’una perspectiva arqueològica a través d’un estudi de cas concret, el cementeri municipal de Paterna, en el qual hi ha documentades més de 150 fosses i almenys 2.237 persones que van ser afusellades entre 1939 i 1956.
L’exposició té tres objectius capitals. D’una banda, fer visible l’aportació de les disciplines científiques i els equips tècnics que duen a terme l’exhumació, la identificació de les persones represaliades i la recuperació de les seues històries de vida. De l’altra, fer un reconeixement públic a les víctimes de la repressió i a les seues famílies, així com als col·lectius i persones que, des de fa dècades, reivindiquen i lluiten per a preservar la seua memòria. I, en últim terme, entaular un diàleg amb la ciutadania sobre la necessitat de les polítiques públiques de memòria.
Este projecte partix de la cultura material, tant de l’exhumada en les fosses com de la conservada per part de les famílies a casa, a fi de parlar de les històries de vida de les persones afusellades, però també del paper que hui dia tenen estos objectes en la construcció i transmissió de la memòria democràtica.
L’exposició s’estructura en cinc grans espais, per mitjà dels quals s’articula un viatge que transita, de manera intermitent, entre el present i el passat: arqueologia de la memòria (sala 1), Paterna com a cas d’estudi (sala 2), dins i fora de la fossa (sala 3), víctimes de la desmemòria (sala 4), i arqueologia, exhumacions i vinyetes (pati). La mostra està comissariada per Andrea Moreno Martín, Tono Vizcaino Estevan, Eloy Ariza Jiménez i Miguel Mezquida Fernández.
2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria
Per part seua, l’exposició 2238. Paterna. Lloc de perpetració i memòria, que s’exposa en l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, pretén acostar-se a les exhumacions contemporànies de les fosses de víctimes del franquisme des de l’antropologia social per a ampliar la mirada fora d’estos llocs. Des d’esta disciplina es posa el focus a comprendre en totes les seues dimensions el dinàmic món social (la «vida social») que les envolta i les dota de significació, ja siga en entorns institucionals, associatius o familiars.
Per això, exhumar implica molt més que desenterrar ossos. Implica introduir nous i noves agents, transitar pel temps i per l’espai i posar-nos en el lloc d’aquelles persones que van ser assassinades i humiliades per la repressió franquista, així com recórrer amb elles i amb els seus familiars i descendents els camins de l’oblit i la memòria.
El plantejament de l’exposició pretén abordar este tema des de les següents idees principals: el cementeri de Paterna com a escenari de la repressió de la postguerra; una perspectiva de gènere; i l’origen de les peces de l’exposició, que poden ser objectes i documents personals custodiats per les famílies dels represaliats, o bé fons exhumats de les fosses que han extret els equips arqueològics
L’exposició ha sigut comissariada per les antropòlogues María José García Hernandorena, Isabel Gadea Peiró i per Albert Costa Ramón, conservador de l’ETNO. El projecte museogràfic ha sigut dissenyat per Eusebio López. Així mateix, els fons exposats provenen de la Col·lecció Memòria Democràtica-L’ETNO.
Al pati del museu es recrea el cementeri de Paterna i es donen a conéixer els espais, els xicotets i humils homenatges familiars i les diferents reivindicacions polítiques que allí s’han donat al llarg del temps fins als nostres dies.
Un dels aspectes més cridaners de l’exposició és que el visitant té l’oportunitat d’introduir-se dins d’una fossa comuna. Des del seu interior es convida a reflexionar sobre la seua existència i el perquè de les demandes actuals d’exhumar gràcies, sobretot, a la transmissió de la memòria en femení.
A més, al llarg de l’exposició es podran contemplar plaques de ceràmica que indicaran els noms, professió, edat i procedència dels 2.238 afusellats a Paterna.
