- El Saló de Respecte del Palau dels Scala acull la mostra ‘Sorolla a Roma. L’artista i la pensió de la Diputació de València (1884-1889)’, que podrà visitar-se fins al 2 de juliol i descobrix un període essencial en la trajectòria creativa del pintor valencià, la seua inspiració clàssica
- L’exposició compta amb obres i documents originals propietat de la Diputació, de l’etapa en què va pagar els estudis de Joaquín Sorolla a Itàlia en el marc del programa de pensions artístiques, així com peces cedides pel Museu Sorolla de Madrid i la Fundació BBVA
La Diputació se suma als actes commemoratius de l’Any Sorolla i ho fa exposant les grans joies i obres inèdites de l’etapa formativa del pintor valencià, en concret el ‘període romà’ que comprén els anys que va viure a Roma, Florència, Nàpols i Assís com a pensionat de la pròpia Diputació. El Saló de Respecte del Palau dels Scala, en plaça Manises, acollirà la primera mostra de l’Any Sorolla a la Comunitat fins al pròxim 2 de juliol, amb visites gratuïtes els caps de setmana i festius de 10 a 14 i de 16 a 20 hores.
Des de ‘El crit del Palleter’, obra amb la qual Joaquín Sorolla va guanyar la pensió de pintura de la Diputació als seus 21 anys, fins a ‘El Pare Jofré defensant a un boig’, l’oli que va pintar a Assís en 1887 com a fermall al mecenatge de la institució provincial, l’exposició recorre un període essencial en la trajectòria creativa de l’artista, amb les seues vivències en terres italianes, les anotacions, les notes de color, les fonts d’inspiració dels grans clàssics i, per descomptat, les obres.
Entre la producció pictòrica, una vintena de peces propietat de la Diputació, entregades per l’artista durant el seu període romà, al costat de treballs de la mateixa etapa no entregats a la institució i conservats pel Museu Sorolla de Madrid, una obra prestada per la Fundació BBVA i dos dibuixos originals cedits per l’Ajuntament de Requena. Originals de gran valor que il·lustren la producció d’un jove Sorolla i que es funden amb recreacions escenogràfiques de la Roma i la València que va viure i va pintar l’artista, des de l’Acadèmia de Sant Carles a l’Acadèmia d’España a Roma i la de San Lucas, el Caffè Greco i la Via Margutta, on se situaven els tallers de la colònia espanyola a Roma.
Una mostra molt didàctica
Rafael Gil Salinas és catedràtic d’Història de l’Art per la Universitat i comissari d’una exposició “molt didàctica” en la qual podem descobrir les inquietuds del pintor en els seus inicis, els esforços de la Diputació per fer-li complir els requisits de la pensió i les primeres obres mestres de Sorolla. Els traços inicials de la trajectòria d’un pintor etern es combinen amb els documents i objectes que estimulen la curiositat pel geni, des de la seua partida baptismal fins a la lletra ‘J’ amb la qual signava la seua producció anònima, el títol de pensionat a Roma i la carta del seu futur sogre, el fotògraf Antonio García, justificant el retard en els enviaments de l’artista a la Diputació.
La mostra és una immersió en l’univers Sorolla des que aconseguix la pensió fins que finalitza els seus estudis a l’estranger amb l’ajuda de la Diputació. Sabien que va tindre 12 hores per a dibuixar l’esbós del quadre del Palleter amb el qual guanyaria el mecenatge provincial? O que algunes de les obres que va entregar a la institució, cas del nu femení de la seua acadèmia del natural, van generar polèmica per la talla moral de la pintura? O que cobrava 3.000 pessetes a l’any com a beneficiari de la pensió?
Són algunes de les curiositats que exhibix la improvisada pinacoteca Sorolla en què s’ha convertit el Saló de Respecta de la Diputació, que per tercera vegada en la història, l’anterior en 1965, exposa el llegat del pintor durant la seua etapa de pensionat. “Són peces que ens mostren l’evolució de Joaquín Sorolla en uns anys molt importants de la seua carrera, ja que estava aprenent les principals línies de creació artística internacionals”, explica el comissari Rafael Gil.
Fonts d’inspiració
Un altre dels atractius de la primera mostra íntegrament dedicada a Sorolla en la Comunitat l’any en què es commemora el centenari de la seua mort és el de les fonts d’inspiració de l’artista. “Sabem que en el seu repertori hi ha una versió de la Madonna Medici, però no que va comprar una fotografia de l’obra de Miguel Ángel durant la seua estada a Roma, la va quadricular i va crear la seua pròpia Madonna”, explica el catedràtic en Història de l’Art, qui destaca igualment el buidatge en algeps d’una escena del fris del Partenó que també va reinterpretar en eixa etapa bohèmia en la qual Sorolla forjava la seua personalitat artística a Roma.
“Tots tenim al cap i continuem gaudint les obres més icòniques de l’univers Sorolla, amb eixa llum tan particular de la terra que li va veure nàixer”, assenyala el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui destaca que l’exposició és “una gran oportunitat per a descobrir una etapa menys coneguda però molt important en la seua trajectòria, amb treballs com les versions d’obres clàssiques amb les quals va demanar que la institució li prolongara la pensió a Roma, o l’extraordinari quadre del Pare Jofré protegint un boig als carrers de València, que la Diputació va depositar en el manicomi que gestionava per les seues competències en beneficiencia”.
L’exposició ‘Sorolla a Roma’, que podrà visitar-se en el Saló de Respecte de la Diputació fins al 2 de juliol, amb accés lliure, compta amb una sèrie d’activitats paral·leles com a tallers familiars i visites guiades per a grups i centres escolars. “La intenció és conéixer més en profunditat els orígens i el període d’iniciació d’un dels nostres artistes més internacionals, que a més forma part de la història d’esta institució”, conclou el president Gaspar.
Un museu en el Saló de Respecte
La de Sorolla no és la primera exposició que acull el Saló de Respecte del Palau dels Scala de la Diputació, que en els últims anys s’ha convertit en un museu més de la corporació provincial, al costat dels de Prehistòria, Etnologia i el propi MuVIM. Pel nou espai expositiu de plaça Manises han passat grans artistes com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques Miquel Navarro, així com la memòria creativa d’altres il·lustres com Josep Renau i els seus cartells de la revolució política i cultural dels anys 30.
No han faltat les mostres sobre patrimoni, com la del Guerrer de Moixent i el viatge en el temps des de la seua troballa en la Bastida de les Alcusses fins a la seua simbologia contemporània; i també sobre tradicions, cas del recorregut per la història de les Falles fora de la ciutat de València que es va exposar amb el títol de ‘Foc i Flames’. Altres organismes, com la Policia Nacional, UGT i el València CF, també formen part de l’historial expositiu del Saló de Respecte.
