El Centre Cultural La Nau, l’edifici històric de la Universitat de València, es convertirà els dies 8, 9 i 10 de maig en l’escenari de la primera trobada universitària de les col·leccions patrimonials de les universitats espanyoles, amb l’objectiu de donar visibilitat al valuós llegat que atresoren aquestes institucions, que s’ha forjat, mantingut i conservat al llarg de segles. Representants d’una quinzena universitats espanyoles exposaran la situació en què es troben les seues col·leccions patrimonials, així com els reptes i desafiaments a què s’enfronten. A més, aquesta cita, que se celebra l’any que la Universitat de València commemora el seu 525 aniversari, naix amb vocació de continuïtat i durant la clausura s’anunciarà la seu de la segona trobada.
Les jornades, que estan organitzades per l’Àrea de Patrimoni de la Universitat de València, s’inauguraran el dimecres 8 de maig, a les 9.30 hores, a l’Aula Magna de la Nau amb la intervenció d’Ester Alba, vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, i Pilar Tébar, directora general de Patrimoni Cultural de la Conselleria de Cultura i Esports de la Generalitat Valenciana.
Posteriorment, es durà a terme la primera sessió sota el títol de ‘Patrimoni i universitat: llegat i memòria’, en què intervindran representes de diferents universitats espanyoles: Complutense de Madrid, Granada, Sevilla i Cadis, que ressenyaran el treball que estan desenvolupant en les seues institucions i les singularitats d’aquest.
A les 12.30 hores prosseguiran les sessions amb les ponències de representants de la Universitat de Barcelona, Salamanca, Saragossa i Valladolid. Ja a la vesprada es relataran les experiències d’universitats històriques, com ara la de Santiago de Compostel·la, situada en un escenari patrimonial particular, Oviedo, Navarra, Múrcia, Alcalá, i, per a concloure, les col·leccions d’art contemporani de la Universitat d’Alacant.
El dia 9 de maig es reprendrà la trobada amb la jornada ‘Investigar, museïtzar, conservar i visibilitzar el patrimoni universitari: jornada de debat’, a les Aules Seminari de la Nau, i a continuació els responsables de col·leccions de la Universitat de València (Col·lecció museogràfica TIC, Biblioteca Històrica, Museu d’Història Natural, Jardí Botànic, Col·legi Major Rector Peset, Col·lecció Martínez Guerricabeitia, Observatori Astronòmic, Museu de la Història de l’Escola, Col·lecció Científicomèdica) més els responsables d’Exposicions UV i Patrimoni exposaran les seues experiències. Les col·leccions de la Universitat de València tenen un caràcter heterogeni i expliquen la seua història, ja que s’han reunit al llarg de 525 anys d’història. Al llarg del dia se succeiran les taules de debat amb l’objectiu de crear sinergies entre les persones que gestionen i custodien les diverses col·leccions.
El dia 10 de maig es realitzarà l’última sessió, que està concebuda per a afrontar els reptes de futur. Sota el títol ‘Xarxes, pla d’acció i projecció internacional’, es duran a terme taules simultànies a les Aules Seminari i l’Aula Magna. La clausura de les jornades està prevista per al divendres 10 a les 13.30 hores.
Les jornades se celebren a La Nau, la seu històrica de la Universitat de València, l’edifici més antic i emblemàtic de la institució, que va ser declarat Bé d’Interès Cultural en 1981, i durant aquests dies les persones assistents a aquest congrés podran visitar l’exposició ‘Trobes: 550 anys de la impremta a València’, organitzada per la Biblioteca Històrica de la Universitat, en la qual s’exposa el primer llibre imprés a València fa ara 550 anys, Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474), el primer llibre imprés a la Corona d’Aragó i el primer de caràcter literari de la Península. L’obra, que és propietat de la Universitat de València, és més antiga fins i tot que la mateixa fundació, ja que la Universitat de València es remunta a 1499. També està previst que les persones assistents a aquesta primera trobada visiten una altra de les joies patrimonials de la Universitat de València: el Jardí Botànic, l’origen del qual es remunta al segle XVI i que va ser reconegut com a Bé d’Interès Cultural en 2006.
