- Un monogràfic dirigit pel professor de la Universitat de València Jordi Oviedo aporta set treballs de diferents especialistes internacionals a esta publicació que edita la editorial de la Diputació de València
- Tanca el dossier una aportació que proposa traslladar la dicció dels seus poemes a la llengua anglesa, amb l’objectiu de remarcar les possibilitats del llenguatge estellesià a altres idiomes
El món acadèmic aporta el seu granet d’arena al coneixement de l’obra del poeta Vicent Andrés Estellés i ho fa a través d’una monogràfica Revista Valenciana de Filologia, que edita la Institució Alfons el Magnànim, l’editorial de la Diputació de València. La publicació es compon de set treballs de diferents especialistes internacionals, coordinats pel professor de la Universitat de València Jordi Oviedo.
Així, un primer bloc d’articles s’inicia amb l’obra d’Estellés i les diverses formes i gèneres: l’ègloga, la tanka i la prosa, mentre que un segon planteja algunes de les diverses i nombroses possibilitats d’anàlisi. Tanca el dossier una aportació que proposa traslladar la dicció dels seus poemes a la llengua anglesa, amb l’objectiu de remarcar les possibilitats del llenguatge estellesià a altres idiomes.
Els treballs, elaborats des de la rigorositat que aporta la investigació acadèmica, han estat a càrrec d’especialistes de la Universitat de València, la Università degli Studi di Napoli Federico II, la Universitat d’Alacant i la Universitat Pompeu Fabra, amb una aportació de l’hispanista irlandés Dominic Keown, de la University of Cambridge, que tanca el conjunt. A més d’Oviedo, participen Ferran Carbó, Aina Monferrer-Palmer, Elisa Tameni, Irene Mira-Navarro, Jaume Subirana, Dominic Keown, Julia Butiñá, Alma Capafons, Víctor Pastor, Hèctor Sanchis, Santi Cortés, Carles Fenollosa, Adrià Martí-Badia, Juanvi Fuertes, Jacob Mompó, Pilar Valor i Vicent J. Escartí.
La secció ‘Miscel·lània’ s’ocupa de l’estudi dels clàssics –Bernat Metge / Ramon Llull, sant Vicent Ferrer–; de dos poetes contemporanis valencians –Leopold Trénor i Josep Bodria–; i de fer memòria de la Revista Valenciana de Filologia i l’Institut de Literatura i Estudis Filològics de la IAM durant els anys 1947 a 1985. D’altra banda l’entrevista versa, com no podia ser d’altra manera, sobre l’obra literària d’Estellés.
Per acabar, el volum tanca el seu número d’enguany amb la ressenya de quatre llibres recents: Escrits valencians de Rafael Ferrer i Bigné, número 71 de la col·lecció ‘Biblioteca d’Autors Valencians’ de la Institució Alfons el Magnànim; La Cartoixa de Portaceli (1272-2022). Vuit segles de testimoni, un miscel·lani de treballs entorn la centenària cartoixa propietat hui de la Diputació de València; Jaume I en la València baixmedieval. La memòria del rei a través de la imatge, apropament al fundador del Regne de València en esta ocasió des de la memòria que residix a partir dels testimonis artístics i El Cielo en la Tierra. El convento de Corpus Christi de Vila-real, una aportació més al monaquisme femení valencià del prolífic historiador de l’Església Emilio Callado.