El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València inaugura dues exposicions amb motiu del centenari del Departament d’Arqueologia de la Universitat de València. Organitzades i produïdes per la Universitat de València, a través de diferents instàncies i amb la col·laboració de diferents entitats, totes dues mostres són una mirada a la trajectòria arqueològica de la Universitat per a commemorar el centenari de la creació del Laboratori d’Arqueologia, germen de l’actual departament i del seu laboratori Milagro Gil-Mascarell Boscá. Les exposicions permeten veure peces i exemplars històrics, alguns dels quals es mostren al públic per primera vegada.
Les exposicions s’han inaugurat aquest divendres dia 11, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, al Claustre de la Nau, amb les intervencions de la rectora, Maria Vicenta Mestre; la vicerectora de Cultura i Esport, Ester Alba; el degà de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat, Josep Montesinos; la directora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, Teresa Orozco i dos dels comissaris de les exposicions: Tina Badal i Emili Aura. L’acte ha comptat amb representants institucionals de la Universitat i amb nombrós públic.
La rectora ha destacat que “a través d’aquestes exposicions, la Universitat de València contribueix a la vida cultural de la ciutat, alhora que reconeix a les persones de la institució que contribueixen mitjançant les seues investigacions amb la societat”. En aquest sentit, ha recordat que l’arqueologia valenciana és una de les més importants d’Espanya, amb figures molt importants formades en la Universitat i una gran tradició. De fet, la Universitat de València va crear la segona càtedra de tot l’Estat espanyol en l’any 1905.
Passat i present. 100 anys fent arqueologia a la Universitat, organitzada per la Universitat de València, a través del Vicerectorat de Cultura i el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga, amb la col·laboració del Museu de Prehistòria València, el Museu Arqueològic de Gandia, el Museu Arqueològic Camilo Visedo Moltó, la Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà i l’Arxiu Històric de la Universitat, resumeix la trajectòria arqueològica des de la creació del Laboratori d’Arqueologia el 1921. La mostra es pot visitar fins al pròxim 3 d’abril a la Sala Oberta de la Nau.
L’exposició, comissariada per Tina Banal i Yolanda Carrión, s’estructura en tres seccions. Una està dedicada a la història del laboratori, i es destaquen les fites més importants que han tingut lloc, que són un reflex de l’esdevenir polític i social, així com dels assoliments acadèmics i científics dels seus integrants. El 1930 Olímpia Arocena va ser la primera professora de la Universitat de València, al Laboratori d’Arqueologia, i amb ella es va obrir el camí de la integració de la dona en el món acadèmic.
Els assoliments científics es poden conéixer en la secció dedicada a la recerca, on es proposa un recorregut per la història de la humanitat des del punt de vista de múltiples troballes i línies de treball. També s’hi exposen peces arqueològiques originals de gran interés, algunes de les quals per primera vegada, procedents de les institucions i museus col·laboradors. Entre aquestes peces destaquen les dents de Nneandertal de la Cova Negra (Xàtiva), els ossos humans amb marques de canibalisme de les Coves de Santa Maira (Castell de Castells ) o els instruments de coure de la Vital (Gandia), que són les primeres evidències de metal·lúrgia a terres valencianes.
Els membres del Laboratori han treballat en més de 250 jaciments arqueològics, bé com a directors d’excavacions o com a investigadors especialitzats. Aquesta tasca es mostra en l’exposició amb un mapa interactiu a través del qual es pot accedir, des dels dispositius mòbils dels visitants, a la informació generada a cada jaciment; a més ofereix enllaços a les publicacions o a les pàgines web dels jaciments. Aquest banc de dades, sens dubte una eina per als estudiosos i per a la societat interessada en el patrimoni arqueològic, està disponible en: https://arqueo.uv.es/expo100/
Finalment, una tercera secció mostra el Laboratori com a centre docent, que és un dels seus principis fundacionals, a més de potenciar la transmissió i divulgació del coneixement generat, i també el respecte pel patrimoni cultural.
L’exposició Dels cronistes al carboni 14: un viatge per l’arqueologia valenciana a través dels llibres convida a emprendre un viatge per l’arqueologia valenciana amb l’ajuda de seixanta-una obres que marquen, en línies generals, el procés de formació d’aquesta disciplina. L’exposició, que està organitzada pel Vicerectorat d’Investigació, el Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga i la Biblioteca Històrica de la Universitat, està comissariada pels professors Ferran Arasa i Gil, Emili Aura Tortosa i Consuelo Mata Parreño i es pot visitar a la Sala Duc de Calàbria de la Nau fins al pròxim 1 de maig. La mostra alberga una selecció dels fons custodiats majoritàriament a la Biblioteca Històrica, però també procedents d’altres biblioteques de la Universitat de València i del Museu de Prehistòria de València.
Entre les obres seleccionades, hi ha exemplars dels segles XVI al XX que ens guien a través del temps, des dels primers testimoniatges proporcionats pels historiadors i viatgers al segle XVI, amb els primers esments a inscripcions, monuments i troballes numismàtiques i escultòriques del període romà, fins a arribar als inicis de l’arqueologia científica valenciana, ja al segle XX.
L’exposició es divideix en quatre seccions: ‘Historiadors i viatgers (segles XVI-XVII)’, ‘El naixement de l’arqueologia: la Il·lustració (segle XVIII)’, ‘La prehistòria: evolució, biologia i cultura (segle XIX)’ i ‘L’arqueologia científica (segle XX)’.
El recorregut comença amb obres emblemàtiques com la Crònica General del Regne de València de Pere Antoni Beuter, impresa a València el 1538, o la primera obra especialitzada que tracta sobre les antiguitats, els Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades (Tarragona, 1587)de l’arquebisbe Antoni Agustín Albanell.
Del segle XVII es mostra, entre altres, la primera obra sobre numismàtica de l’aragonés Vincencio Juan de Lastanosa, Museo de las medallas desconocidas españolas (Osca, 1645), en la qual s’arrepleguen les monedes encunyades amb alfabets preromans; i també l’obra de l’inquisidor José Vicente del Olmo, Lithologia o explicacion de las piedras y otras antigüedades halladas en las çanjas que se abrieron para los fundamentos de la capilla de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia… (València, 1654), en la qual, per primera vegada, es donen a conéixer les troballes arqueològiques procedents d’unes obres públiques, en concret les que van aparéixer en la construcció de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats de València.
Durant el segle XVIII, amb l’interés pels monuments de l’època romana, va nàixer l’arqueologia i es van dur a terme les primeres excavacions i descripcions de monuments, així com la publicació d’obres especialitzades sobre numismàtica i epigrafia. D’aquesta època es mostren obres de personatges destacats del pensament il·lustrat, com Enrique Fernando Flórez, Enrique Palos Navarro, el botànic Antoni Josep Cavanilles o Antonio de Valcárcel. També s’exposen dos manuscrits: Explicación, que del Pavimento de Sagunto, hizo el Doctor Agustin Sales Pbro. Academico Valenciano (1745) i Diario del viage desde Valencia á Andalucía hecho por don Francisco Pérez Bayer en el año 1782.
Al segle XIX, a partir dels estudis geològics, es desenvolupa la prehistòria amb les primeres excavacions a coves i poblats. En aquest àmbit, destaca la tasca de Joan Vilanova i Piera, l’obra il·lustrada del qual Memoria geognóstico-agrícola y protohistórica de Valencia (Madrid, 1893) s’inclou en la mostra. La publicació d’obres relacionades amb l’origen de la humanitat va fer que sorgiren discrepàncies sobre el seu origen i evolució. Una de les peces exposades és la primera edició publicada a Espanya de l’obra de Charles Darwin, El origen del hombre: la selección natural y la sexual (Barcelona, 1876). La Universitat de València va arribar a ser un referent en la difusió de l’evolucionisme, amb figures destacades com Rafael Cisternas Fontseré, catedràtic d’Història Natural, i el seu deixeble Eduard Boscá Casanoves. En la segona meitat del segle van nàixer les primeres associacions valencianes dedicades a l’arqueologia, com és el cas de la Societat Arqueològica Valenciana.
En les primeres dècades del segle XX es va consolidar l’arqueologia científica i es van fundar les primeres institucions valencianes dedicades a la recerca arqueològica, com el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València (1921) i el Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València (1927). S’hi exposen diversos treballs de Pere Bosch Gimpera, Julio Furgús, Roc Chabás Llorens, així com dels hispanistes Pierre Paris i Eugène Albertini. També s’hi exposen obres del catedràtic Lluís Pericot, que es va incorporar a la Universitat el 1927 i amb qui es van introduir els estudis de prehistòria i es van formar les primeres promocions d’arqueòlegs; i alguns dels treballs de Miquel Tarradell, amb qui es van consolidar els estudis d’arqueologia a la Universitat i es va fundar la revista Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, que dona inici al desenvolupament de l’arqueologia científica a la nostra universitat.
Al final del recorregut es mostra el primer article sobre la tècnica de datació del carboni 14 a València, aparegut en la publicació Archivo de Prehistoria Levantina de 1961 i escrit per la pionera en l’arqueologia espanyola Josefa Menéndez Amor i el seu mestre Frans Florschütz, Resultado del análisis polínico de una serie de muestras de turba recogidas en la Ereta del Pedregal (Navarrés, València).
