La Universitat de València presenta al Palau de Cerveró l’exposició «Transició pedagògica: ciència, experiència i llibertat», que explora, per mitjà d’escenes escolars, dispositius materials, paisatges audiovisuals i sonors, i debats tant pedagògics com polítics, la mobilització d’una nova cultura democràtica a través de la vida a l’aula escolar de ciències.
L’exposició s’ha inaugurat aquest migdia al Palau de Cerveró de la Universitat de València, que és seu de l’Institut Interuniversitari López Piñero, amb la participació de la vicerectora de Cultura i Societat, Ester Alba; el director de l’Institut Interuniversitari López Piñero, Ximo Guillem, i els comissaris de l’exposició, Josep Simón, investigador Ramón y Cajal i responsable de les col·leccions cientificomèdiques de la Universitat de València, i Anxo Vidal, estudiant doctoral.
L’exposició aborda l’aula de ciències com a espai fonamental de producció del canvi polític en el marc de la Transició espanyola a la democràcia. Adopta una cronologia àmplia, que va des del franquisme de postguerra fins a la consolidació del sistema democràtic, i es focalitza especialment en el període d’inflexió entre el tardofranquisme (1962-1975) i la primera Transició (1975-1982).
Organitzada pel Vicerectorat de Cultura i Societat i l’Institut Interuniversitari López Piñero, la mostra aplega més de mig centenar d’obres procedents de diverses institucions: el Museu d’Història de la Medicina i de la Ciència (Universitat de València); el Museu d’Història de l’Escola (Universitat de València), la Biblioteca Vicent Peset Llorca, l’IES Sant Vicent Ferrer de València, l’Arxiu Històric Sindical José Luis Borbolla de CC OO i l’Institut Interuniversitari López Piñero.
L’exposició s’articula al voltant de tres eixos temàtics a través dels quals es representa i comunica la generació del canvi: les pràctiques d’ensenyament, les eines pedagògiques i els debats didàctics. L’aula de ciències és un dispositiu que evidencia les friccions essencials en aquests tres temes nuclears. Hi conflueixen actors humans (professors, estudiants “captius”, entitats educatives, institucions de govern, famílies), recursos materials (llibres de text, premsa pedagògica, quaderns i apunts d’alumnes i professors, mobiliari, instruments científics, equips didàctics, pòsters murals, pissarres, projectors i altres eines audiovisuals) i recursos ideològics (filosofia pedagògica, epistemologia social, règim polític).
Segons els comissaris, els objectius de l’exposició són “connectar la història de l’ensenyament de les ciències, valorar el treball museològic mitjançant la recuperació de diferents obres i materials, i recuperar les col·leccions escolars del segle passat, que són patrimonials reivindicant-ne el valor en aquest àmbit mitjançant la seua recuperació i exhibició al públic”. Així mateix, s’ha preparat un extens programa d’activitats complementàries a la mostra, que inclou tallers i visites guiades, especialment pensades per a l’alumnat de batxillerat i secundària, de manera que puguen interactuar amb els materials exposats.
A més del gran volum i diversitat de peces, l’exposició destaca, segons ha explicat Ester Alba, per un muntatge museogràfic “molt sorprenent i immersiu”, que recrea l’entorn educatiu d’aquella època. D’aquesta manera, la sala l’envolta un ampli mur, creat per a aquesta exposició, on es poden llegir pintades documentades i verídiques d’aquest període de la Transició i altres de creades a través d’històrics lemes educatius. Al centre de la sala, a manera de “cor”, puntualitzen els comissaris, perquè és un experiment emblemàtic, destaca una cubeta d’ones perquè l’alumnat puga visualitzar els principis físics que permet aquest.
La Transició Pedagògica es plantejà reformar les orientacions educatives configurades durant el franquisme, minvades per la depuració del professorat, el biaix polític de la professió docent, la crisi econòmica i social de postguerra, les polítiques econòmiques autàrquiques, l’autoritarisme i dogmatisme de l’ensenyament, la manca de recursos pedagògics i científics, l’esborrament de la memòria de les contribucions científiques i didàctiques assolides durant la Segona República i l’aïllament en relació amb el context internacional. A partir de la dècada dels 60, amb la recol·locació del règim franquista en el marc diplomàtic internacional a través d’una renovada relació amb els EUA, es van introduir progressivament algunes noves eines, en accions fomentades per l’OCDE, com la traducció al castellà de llibres de text dissenyats en universitats d’elit nord-americanes, que malgrat tot no van aconseguir solucionar els greus problemes educatius del país. Des de finals de la dècada dels 60, en el context de les creixents protestes estudiantils i ciutadanes contra el règim, es van constituir grups com el Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València, integrat per joves llicenciats que buscaven un futur professional en el context de l’ensenyament secundari i van començar a construir formes i referents diferents per a construir una nova didàctica de les ciències. Molts dels integrants d’aquests grups posteriorment acabarien tenint papers importants en la pràctica educativa i la seua organització, i fomentarien la professionalització de la didàctica de les ciències a través de la universitat, els sindicats i els governs autonòmics.
«Transició pedagògica» debat la relació entre educació, ciència i democràcia a través d’una anàlisi de la Transició espanyola focalitzada en el cas de l’ensenyament de les ciències. És una exposició interactiva que repta el públic, com sempre fa la ciència, obrint preguntes i fomentant la reflexió sobre qüestions de plena vigència per a la ciutadania. L’exposició es pot visitar al Palau de Cerveró de la Universitat de València fins al pròxim 25 d’octubre.
