La Universitat de València ha destinat l’ajuda que la Generalitat Valenciana concedeix a Museus i Col·leccions Museogràfiques per a restaurar l’escultura del filòsof i humanista Lluís Vives, que presideix el Claustre de la institució, a l’actual Centre Cultural La Nau. “Hem volgut aprofitar la celebració de 525 aniversari de la Universitat de València per a retornar la imatge de Lluís Vives la seua pàtina original. A més de presidir el nostre Claustre, Lluís Vives és la icona d’una època i l’esperit humanista amb què naix la nostra universitat”, explica Marisa Vázquez de Ágredos, conservadora del Patrimoni Cultural de la Universitat de València.
L’escultura de Lluís Vives va ser feta en 1880 per l’escultor valencià Josep Aixa Íñigo, a instàncies del rector Josep Monserrat. Té una altura de 239 cm i va ser fosa d’una sola peça de bronze per Vicent Ríos als tallers de La Primitiva Valenciana. La figura de Vives va esdevenir així referència i model de l’esperit universitari. Una singularitat és que la UV va triar un dels seus estudiants més il·lustres, Lluís Vives, per a presidir el seu Claustre, a diferència d’altres universitats que van triar membres del seu cos docent o altres personatges destacats.
D’acord amb la responsable de Patrimoni, “l’escultura presentava els danys naturals derivats del pas dels anys i deguts principalment a agents microbiològics, atmosfèrics i al procés d’oxidació. D’aquesta manera, la intervenció s’ha centrat fonamentalment en la neteja per a estabilitzar-la i consolidar-la. Aquesta restauració ha permès que l’escultura de Lluís Vives puga tornar al seu aspecte original”, conclou la responsable de Patrimoni.
L’estàtua del famós filòsof i humanista Lluís Vives ocupa el centre del claustre universitari. Des d’aquesta privilegiada posició saluda i dona la benvinguda a les persones que visiten la Universitat. Nascut en 1492, Lluís Vives va ser un dels primers estudiants de l’Estudi General de València, que havia sigut fundat feia molt poc. A causa del seu origen jueu convers, el seu pare el va enviar a estudiar a París en 1509 per a protegir-lo de la persecució de la inquisició, que més tard patiria tota la seua família. Després va passar gran part de la seua vida als Països Baixos i a Anglaterra. Lluís Vives va participar com a membre il·lustre en el moviment humanista europeu juntament amb Erasme de Rotterdam i Tomàs Moro.
La seua efígie el recorda, ja adult, tal com el veiem: de cos sencer i dret, amb la vestimenta pròpia dels estudiosos del segle XVI. Amb la mà esquerra subjecta un llibre i tendeix la mà dreta cap a nosaltres. D’aquesta manera, el filòsof ofereix la seua ajuda a l’alumnat i a les persones visitants d’avui, en un gest d’acostament, que pot entendre’s com una crida als valors cívics i socials defensats per la universitat. La saviesa i el coneixement que representa Vives és també motor i mostra de les aspiracions de les noves generacions universitàries.
També en el seu honor, la UV, a través del Vicerectorat de Cultura, va crear en 2016 l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, “amb la voluntat de convertir-se en un espai per a la reflexió i el debat obert, participatiu i crític sobre els assumptes més candents del món actual i de la societat valenciana”.
