• La temporada expositiva de les Drassanes s’enceta dimarts 13 a les 19 hores
Les Drassanes de València obrin la temporada expositiva el pròxim dimarts 13 de setembre, a les 19 hores, amb dos noves exposicions que abordaran temes com la maternitat i l’aigua i el medi ambient.
Així, la mostra “Betlem”, de l’artista francesa Emmanuelle Genolini, és un projecte d’investigació sobre la maternitat i els concepte de la buidor i la plenitud. La peça central de l’exposició és una escultura d’escala humana que al·ludix a la noció de matrescència propugnada per l’antropòloga nord-americana Dana Raphael. La peça s’allunya de la representació acadèmica i mostra el cos buit d’una dona transformada en mare que domestica el seu fill i que, alhora, també és domesticada per ell. La peça central s’acompanya de pintures de gran format, dibuixos i d’altres escultures que també estudien el paper de la dona com a mare. L’exposició es completa amb un vídeo de la ballarina i coreògrafa japonesa Kazumi Fuchigami que també aprofundeix en el tema de la maternitat i que els assistents a la inauguració de la mostra podran contemplar també en viu.
Emmanuelle Genollini és una artista referència del feminisme que, en la línia d’altres artistes com Niki de Saint Phalle (amb escultures com “Hon”) o Mary Kelly (“Post-Partum Document”), aborda la maternitat i el seu vessant social.
La segona mostra s’anomena “Bloating bodies/Cossos flotants” i està comissariada per Johanna Caplliure. L’exposició recull les propostes de quatre artistes sobre l’aigua com a espai de fluctuació, moviment i transformació. La presentació s’endinsa en un planeta a punt de l’extinció i el col·lapse ecològic i aborda la relació dels éssers humans amb altres espècies i les transformacions biomecàniques en una visió distòpica del món.
Els treballs presentats són obra de l’artista alcoiana Rosana Antolí, la pegolina Inma Femenía i les artistes de València Lucía C. Pino i Amanda Moreno. El projecte convida a la reflexió crítica, promou la invenció de nous imaginaris polítics i afectius, s’inscriu com una narració en present, potencia l’obertura a diferents futurs i dóna suport a la jove escena artística valenciana.
