L’equip d’arqueòlegs ha descobert fragments de ceràmica taifa del segle XI i restes d’edificis del segle XIX
Els experts treballen sobre la hipòtesi que emergiran sediments de la riuada que va arrasar València l’any 1088, una de les més catastròfiques de les que es coneixen
Els treballs de rehabilitació integral de la muralla medieval conservada a l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) comencen a llançar resultats. Els treballs arqueològics, previs a la restauració de la muralla, han fet aflorar els primers fragments de ceràmica taifa del segle XI, així com restes arquitectòniques dels edificis que es van construir en l’espai que va deixar la muralla després del seu enderrocament en el s. XIX, com ara paviments, pilars o murs.
Les restes de ceràmica taifa haurien romàs ocultes en una zona, al costat del carrer de Guillem de Castro, que es va emmurallar per primera vegada durant el segle XIV i que fins llavors havia sigut horta. L’àrea que ocupa hui l’IVAM es va començar a urbanitzar amb edificis residencials a partir de 1870, després de l’enderrocament gradual de la muralla i els seus elements annexos, com ara el fossat i les rondes de pas. Són les restes d’aquests edificis del segle XIX els que han emergit en la futura rampa d’accés de la sala Pinazo de l’IVAM, confirmant que les construccions conformaven una illa que es tancava per l’actual carrer de na Jordana.
A més d’aquestes importants troballes, l’equip d’arqueòlegs —dirigit per José Ferrandis, un dels millors especialistes en les muralles de la ciutat— treballa sobre la hipòtesi que en nivells arqueològics inferiors hi ha sediments corresponents a la riuada de 1088. Aquella històrica inundació va causar grans pèrdues en la zona, va arrasar els dos ponts que hi havia a la ciutat i alguna de les torres que els defensaven. En diverses excavacions desenvolupades en punts diferents de València s’han trobat testimonis d’una de les riuades més devastadores de l’edat mitjana.
Els fragments de ceràmica trobada, que es remunten al s. XI, encaixen amb la hipòtesi que l’actual espai que ocupa l’IVAM va ser una zona dedicada a horta en la qual es realitzaven abocaments domèstics, entre els quals estava l’aixovar ja en desús. S’espera continuar amb més troballes a mesura que avancen els treballs, en les pròximes setmanes.
Els treballs arqueològics en la sala Pinazo de l’IVAM pretenen omplir alguns buits de coneixement en relació amb la muralla de València, especialment del tram construït en el s. XIV. És la primera vegada que es du a terme un sondeig arqueològic sobre el costat intramurs d’aquest tram de muralla cristiana-mudèjar, catalogada com a bé d’interés cultural (BIC). Les úniques investigacions, que van ser realitzades coincidint amb la construcció de l’IVAM en 1985, es van dur a terme únicament de manera parcial i extramurs.
El resultat de les excavacions arqueològiques actuals permetrà acarar totes dues investigacions i llançarà llum sobre la muralla defensiva de València, un element que persisteix tant en la memòria col·lectiva com en el subsol de la ciutat. Així mateix, el descobriment d’edificis huitcentistes o sediments de la riuada poden confirmar els contextos històrics, completar investigacions historiogràfiques i aprofundir en el coneixement dels sistemes de fonamentació i les pràctiques constructives emprades durant el primer gòtic civil valencià.
Rehabilitació integral de la muralla
Els treballs d’intervenció, que preveuen la rehabilitació integral del tram de la muralla, són un ambiciós projecte que té com a objectiu la consolidació de les restes arqueològiques, l’adequació de l’espai de la sala, la millora de l’accés i fer valdre aquest bé patrimonial. El projecte inclou actuacions de conservació preventiva i de restauració, així com millorar les condicions expositives. Preveu una inversió de 593.484,17 euros i un termini d’execució de 6 mesos.
