L’EXPOSICIÓ ‘REALISME BARROC’ CULMINA A GANDIA ELS ACTES DE L’ANY JUBILAR DE SANT FRANCESC DE BORJA

Composta per 25 obres d’art de fons propis del Museu de Belles Arts de València, estarà oberta fins a l’1 de novembre de 2022

El Museu de Belles Arts de València (MuBAV) i l’Ajuntament de Gandia presenten l’exposició ‘Realisme barroc en el Museu de Belles Arts de València’, que podrà visitar-se a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós fins a l’1 de novembre de 2022 com a culminació de l’Any Jubilar en honor de sant Francesc de Borja pels 350 anys de la seua canonització (1671) i els 450 anys de la seua mort (1572).

L’eix vertebrador de l’exposició, composta per 25 obres pertanyents a les col·leccions del Museu de Belles Arts de València, és el naturalisme en la pintura religiosa i les raons que van motivar que a València aquesta opció estètica es mantinguera vigent fins a finals del Sis-cents, període que coincideix amb la santificació de Francesc de Borja, IV duc de Gandia, elevat als altars en 1671. Després de l’eclosió del protestantisme, en els territoris catòlics es va desplegar una manera molt concreta de pintar i d’esculpir a través de les imatges religioses perquè veure era creure i la pintura va servir com a prova de fe en tot l’arc mediterrani.

Aquesta exposició, en una versió ampliada, es va exposar en el Museu de Belles Arts de València entre octubre de 2021 i gener de 2022, i ara recala en una altra de les capitals mediterrànies de la Contrareforma, Gandia, per a contextualitzar una de les figures capitals del Segle d’Or espanyol, sant Francesc de Borja.

La mostra ha sigut presentada per l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto Part, i el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, que és el comissari de l’exposició.

L’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, ha indicat que “es tracta d’una magnífica col·lecció de pintures que ens permet acostar-nos a la figura del IV duc de Gandia”. Prieto ha afegit que “culminem l’Any Jubilar en honor de sant Francesc de Borja amb l’art com a eix vertebrador de la política cultural que ha dut a terme l’Ajuntament de Gandia al llarg dels anys per a donar a conéixer una de les famílies més universals i que més empremta ha deixat en la història de la nostra ciutat, els Borja”.

Per la seua part, el director del Museu de Belles Arts de València, Pablo González Tornel, ha afirmat que “l’exposició ‘Realisme barroc’ posa a disposició del públic la millor producció del Barroc mediterrani i convida el visitant a reflexionar sobre la cultura visual del segle XVII”. González Tornel ha afirmat: “Amb ‘Realisme barroc’ s’inicia una línia de treball a través de la qual el Museu de Belles Arts de València pretén donar a conéixer la riquesa de la seua col·lecció en altres ciutats. Gandia és la primera fita, però en els pròxims anys el Museu pretén abordar projectes similars a la Comunitat Valenciana i fora d’aquesta”. “L’art és un patrimoni universal, i tota la ciutadania mereix tindre accés a una de les col·leccions pictòriques més rellevants d’Europa com la del Museu de Belles Arts”, ha conclòs el director.

L’exposició està dividida en tres seccions. La primera analitza les fonts del corrent naturalista en la pintura valenciana, emprant tant pintures de procedència italiana com còpies antigues i interpretacions valencianes d’autors com Ribalta i Espinosa.

La secció segona presenta les bases conceptuals del realisme pictòric en l’art religiós vinculant-lo amb la seua funció de testimoni de veritat doctrinal o de fe mitjançant tres idees que se superposen: l’art com a relíquia, l’art com a miracle i la imatge religiosa com a vertader retrat. En últim lloc, la secció tercera mostra, a través d’obres de molt diversa índole, com el concepte de la pintura com a vertader retrat de la santedat, relíquia i miracle, va desembocar en un potent realisme en la major part de l’occident mediterrani del segle XVII.

Algunes de les obres que s’exhibeixen són ‘Ecce Homo’, de Nicolau Borràs (1530-1610); ‘Sant Jeroni’ i ‘Sant Joan Baptista’, de Josep de Ribera (1591-1652), ‘Martiri de sant Pere Màrtir’, de Jeroni Jacint Espinosa (1600-1667); ‘Sant Vicent Ferrer’, de Francesc Ribalta (1565-1628), i ‘Sant Pere Apòstol’, de Miquel March (1633-1670).

error: Content is protected !!