L’exposició retrospectiva, formada per 140 fotografies, mostra per primera vegada i de manera conjunta l’obra de dos de les artistes més significatives de la història de la fotografia
- ‘Francesca Woodman i Julia Margaret Cameron: retrats per a somiar’ s’exhibix, després del seu pas per Londres, en l’IVAM Centre Julio González
L’Institut València d’Art Modern (IVAM) ha presentat l’exposició ‘Francesca Woodman i Julia Margaret Cameron: retrats per a somiar’ produïda per la National Portrait Gallery de Londres.
La mostra exhibix per primera vegada a Espanya una retrospectiva de l’obra de dos de les fotògrafes més significatives de la història de l’art: Julia Margaret Cameron (1815-1879) i Francesca Woodman (1958-1981).
“L’exposició reunix al voltant de 140 fotografies que relacionen l’obra d’estes dos artistes que van viure amb un segle de diferència”. “A pesar d’això, per a les dos el mitjà fotogràfic va ser fonamental, el van desplaçar a la categoria d’art i van compartir unes certes temàtiques, interessos personals i afinitats, que esta exposició trau a la llum”, ha explicat la directora adjunta de l’IVAM, Sonia Martínez, durant la presentació acompanyada per Georgia Atienza, conservadora de fotografia de la National Portrait Gallery.
L’exposició, que es va mostrar entre març i juny en la National Portrait Gallery al Regne Unit, exhibix en l’IVAM fins al 20 d’octubre més de 140 fotografies d’època procedents d’alguns dels principals museus del món, com la National Portrait Gallery o el Victoria and Albert Museum, de Londres; el National Science and Media Museum, de Bradford; o l’Ashmolean Museum, d’Oxford.
Els retrats realitzats per Francesca Woodman, alguns dels quals mai s’havien vist a Espanya, han sigut cedits per la Woodman Family Foundation de Nova York, que ha col·laborat estretament en la realització de l’exposició i el catàleg que l’acompanya.
“La mostra inclou al voltant de cent obres de Woodman i quaranta de Cameron que abasten tota la carrera de les dos fotògrafes, en els dos casos carreres breus i intenses, ja que cap va treballar més de quinze anys”, ha matisat Sonia Martínez.
Cameron va treballar al Regne Unit i Sri Lanka a partir de la dècada de 1860, i Woodman a Amèrica i Itàlia en la dècada de 1970. Fins hui, “s’ha tendit a estudiar estes dos fotògrafes des d’un punt de vista biogràfic”, ha relatat Sonia Martínez. No obstant això, este projecte seguix una estructura “temàtica” amb la intenció de “descobrir les múltiples i fascinants ressonàncies entre les dos”.
El títol de l’exposició ‘Retrats per a somiar’ procedix d’una observació de Woodman segons la qual les fotografies podrien ser ‘llocs on l’espectador pot somiar’. Geòrgia Atienza ha explicat que “tant Woodman com Cameron van produir obres profundament arrelades en la mitologia i la narració d’històries, i cada una va fer retrats dels seus éssers pròxims per a representar estes històries”. A més, les dos dones “van explorar el retrat més enllà de la seua capacitat per a plasmar la realitat”.
Amb un plantejament temàtic, els visitants poden descobrir l’obra de Woodman i Cameron avançant i retrocedint en el temps entre el segle XIX i el XX; i també dins del lapse relativament curt d’anys que cada artista va estar en actiu.
“Els temes utilitzats exploren idees com els àngels, la idea d’utilitzar el doble per a reflexionar sobre la feminitat, la naturalesa o els mites i arquetips”, ha explicat la conservadora de la National Portrait Gallery.
Atienza ha assenyalat que “l’exposició s’inicia amb una declaració d’intencions i és que tant Cameron com Woodman des d’un primer moment es definixen com a artistes i volen celebrar els seus èxits com es pot veure en les dos imatges que obrin la mostra: un retrat fet per Cameron en el qual es pot llegir ‘el meu primer èxit’ i un autoretrat de Woodman, als 13 anys”.
Les artistes van entendre la fotografia com un mitjà, no tant per a registrar la realitat sinó per a construir-la, defenent-la com a art. Eren amants de la literatura i fugien de la perfecció tècnica, proposant imatges deliberadament imperfectes, i per això suggeridores i transformadores.
Entre les principals obres exposades s’inclouen les primeres incursions de les dos artistes en el món fotogràfic. Entre estes obres s’inclou l’autoproclamat ‘primer èxit’ de Cameron, un retrat d’Annie Wilhemina Philpot realitzat en 1864. Així mateix, es mostren fotografies que representen figures angelicals i d’un altre món amb peces de la sèrie de Woodman Angel, en contrast amb les representacions més directes de Cameron d’éssers querúbics i cupidos alats.
Entre les fotografies imprescindibles de Francesca Woodman no falten Polka Dots #5, realitzada en 1976, així com el seu últim gran projecte fotogràfic, la sèrie de cariàtides en la qual va experimentar amb gravats de diazotípia a gran escala, representant-se si mateixa i altres models com a cariàtides, figures femenines tallades que substituïen les columnes en els antics temples grecs.
Atienza ha subratllat que l’exposició “és la primera a prestar una atenció especial als retrats d’hòmens realitzats per Woodman, a més d’explorar la importància de les seues fotografies d’amics”.
Sonia Martínez ha conclòs la presentació recordant l’especial atenció que ha prestat l’IVAM des dels seus inicis a la fotografia, i que és un museu “pioner” en la creació d’un fons fotogràfic i amb “una continuada programació d’exposicions que revisen les possibilitats, potències i poètiques de la fotografia”.
