- S’inclouen mostres dedicades a Anna Boghiguian, Carmen Calvo, Teresa Lanceta o Zanele Muholi, així com una potent exposició d’Anni i Joseph Albers, artistes de la Bauhaus
- S’han organitzat exposicions en altres espais entre les quals destaca la mostra ‘Art en una terra erma (1039-1959)’ al Museu de Belles Arts de Castelló
La secretària autonòmica de Cultura i Esport, Raquel Tamarit i la directora de l’IVAM, Nuria Enguita, han presentat la programació d’exposicions i programes públics de l’IVAM per a l’any 2022. La proposta inclou mostres dedicades a dones com Anna Boghiguian, Carmen Calvo, Teresa Lanceta o Zanele Muholi; artistes clau com Anni i Josef Albers o el danés Asger Jorn; una relectura de la col·lecció de Julio González; i projectes de creadores joves com Mar Arza, Ana Penyas i Alba Herrero.
En paraules de la secretària autonòmica, Raquel Tamarit, “el programa expositiu de l’IVAM per a 2022 és fruit de l’empremta de Núria Enguita i el seu equip, seguint al 100 % les línies de treball que s’havia marcat la directora des que pilota el nostre museu internacional d’art modern i contemporani de referència”. La secretària autonòmica ha afegit: “És una proposta excel·lent i combina noves lectures de la Col·lecció de l’IVAM, la revisió d’artistes d’avantguarda, qüestions de gènere, la vertebració del territori i treballs sobre l’art contemporani. També destaca la forta presència de dones artistes: de totes les exposicions la meitat estan dedicades a dones o són projectes realitzats per elles”.
“El programa de l’any 2022 s’organitza entorn d’una sèrie d’exposicions, activitats i programes que recuperen el moviment de la història, treballen des dels feminismes, ofereixen noves aproximacions al fet popular i miren contextos pròxims i més allunyats, però que ens afecten de la mateixa manera”, ha comentat Nuria Enguita.
El Centre Julio González acull el treball com a parella de dos grans artistes, Josef Albers (Bottrop, 1888-Connecticut, 1976) i Anni Albers (Berlín, 1899-Connecticut, 1994), en la seua primera mostra en l’Estat espanyol. Són 350 obres, incloent-hi una selecció de peces de mobiliari de l’etapa de la Bauhaus, que representaran les fites fonamentals de les seues diferents etapes creatives.
La mostra de Josef i Anni Albers s’emmarca dins de València Capital Mundial del Disseny 2022, juntament amb l’exposició ‘Ruta gràfica. El disseny del so a València’, que radiografiarà l’evolució del disseny gràfic entorn del que popularment es va denominar com a ‘ruta del bacalao’ entre els anys huitanta i noranta.
Nuria Enguita ha destacat que “amb aquests dos projectes, l’IVAM se suma al programa d’activitats relacionades amb aquesta importantíssima cita del disseny a València”.
“La programació del 2022 planteja noves mirades a l’avantguarda històrica, amb una relectura de la col·lecció de Julio González a partir dels fons del museu”, ha afegit la directora de l’IVAM.
De la mateixa manera, l’època de la postguerra espanyola i europea serà analitzada tant des de la col·lecció de l’IVAM, amb l’exposició‘Art en una terra erma (1039-1959)’ al Museu de Belles Arts de Castelló, com des dels nous plantejaments de la dècada dels cinquanta i seixanta en figures com Asger Jorn o el grup ZERO.
Segons ha comentat Enguita: “La mostra sobre l’artista danés Asger Jorn (Vejrum 1914-Aarhus 1973) implicarà una reformulació important del seu treball, tal com s’ha entés fins ara. L’exposició aprofundirà en el seu treball amb obra gràfica i altres experimentacions en publicacions; es publicaran les cartes de Jorn a Guy Debord que revelaran fins a quin punt Jorn va estar compromés amb la pràctica situacionista; i es presentarà el projecte d’art experimental que Jorn va emprendre, sota el nom de l’Institut Escandinau de Vandalisme Comparatiu (SICV)”.
La primera de les noves exposicions es podrà visitar entre febrer i juny i està dedicada a Jordi Teixidor (València, 1941), Premi Nacional d’Arts Plàstiques 2014. La mostra és un recorregut no retrospectiu que mostrarà les claus del seu treball.
Exposicions d’art contemporani
Nuria Enguita també ha destacat en la presentació que “l’art contemporani es treballarà de manera diversa: des d’artistes amb posicions destacades com Anna Boghiguian, Carmen Calvo, Teresa Lanceta o Zanele Muholi, fins a artistes joves amb propostes molt rigoroses com Mar Arza i Ana Penyas, que treballarà juntament amb l’antropòloga Alba Herrero”.
El museu presentarà la primera exposició monogràfica dedicada a l’artista egípcia Anna Boghiguian (El Caire, 1946) en la qual “explora l’impacte històric, econòmic, social i polític que, en el present, tenen determinats fets del passat”, ha subratllat Enguita.
L’exposició de Carmen Calvo (València, 1950) s’inscriu dins de la concessió del premi Julio González 2022 a l’autora valenciana.
De l’artista sud-africana Zanele Muholi (Umlazi, 1972) Nuria Enguita ha comentat que “es presentaran al voltant de 260 fotografies i serà la més àmplia de la seua trajectòria artística fins hui”. Des de fa més de vint anys, Muholi realitza fotografies que documenten i celebren les vides de les comunitats negres, lesbianes, gais, trans, queer i intersex a Sud-àfrica.
La mostra sobre Teresa Lanceta (Barcelona, 1951), per la seua banda, reunirà tota la seua trajectòria artística des dels anys setanta fins a l’actualitat i inclourà una àmplia selecció dels seus tapissos, llenços, pintures, dibuixos, escrits i vídeos, per a oferir d’aquesta manera la més extensa aproximació al seu treball fins ahui.
Sobre el projecte ‘En una casa’, la proposta d’Alba Herrero i Ana Penyas concebuda específicament per a la galeria 3 de l’IVAM, la directora de l’IVAM ha detallat que “posa el focus en el treball de la llar i les cures remunerades, aquelles que es duen a terme fora de la casa pròpia, un treball feminitzat i precaritzat”. A partir de material d’arxiu, la proposta recorre els canvis temporals, espacials i socials vinculats a aquest treball des de la postguerra.
Vertebració del territori i internacionalització
En una clara aposta per la vertebració del territori, qüestions sobre què significa el contemporani en l’art es debatran a l’IVAM Alcoi a partir d’una mostra de la col·lecció del museu. El projecte, que es podrà veure a partir del 6 de maig, porta per títol ‘Qüestions sobre el contemporani’.
‘L’IVAM al territori’ es consolida i, l’any que ve, “a tota una sèrie d’activitats de programes públics que arriben a diversos punts del nostre territori, se sumen dues mostres molt rellevants al Museu de Belles Arts de Castelló i al Museu Antonio Ferri de Bocairent”, ha anunciat Enguita.
El Museu de Belles Arts de Castelló acollirà l’exposició ‘Art en una terra erma (1039-1959)’, que reuneix treballs de Julio González, Man Ray, Marcel Duchamp, Manolo Gil, Jacinta Gil, Arshile Gorki, Lee Krasner, Ad Reinhardt, Karel Appel, Lucebert, Dubuffet, André Masson, Henri Michaux, Antoni Tàpies, Antonio Saura, Manolo Millares, Juana Francés, Menchu Gal, Eusebio Sempere, Eduardo Chilllida, Pablo Palazuelo, Salvador Soria i Josep Renau, entre altres.
Es donarà continuïtat a Bocairent com a capital cultural valenciana i es presenta una exposició de l’artista Gabriel Cualladó (Massanassa, 1925-Madrid, 2003) al Museu Antonio Ferri d’aquesta localitat, com a resultat d’un important procés d’investigació, catalogació i digitalització dels fons del fotògraf valencià que es custodien a l’IVAM.
De manera complementària a la territorialització, l’IVAM consolida la seua internacionalització i col·laborarà l’any 2022 amb institucions com el Museu d’Art Modern de París, la Tate Modern de Londres, el Museum für Gegenwartskunst de Siegen, el Gropius Bau de Berlín o el MACBA de Barcelona.
Programes públics IVAM
Durant la presentació la directora del museu també ha donat a conéixer el programa d’activitats i educació de l’IVAM que es genera en relació amb la col·lecció, les exposicions i l’entorn per a dialogar amb el context immediat i amb el món, per a potenciar així la descentralització i l’accessibilitat física i virtual.
Algunes de les activitats que arranquen aquesta tardor són ‘Art i Context’, un programa bianual d’actuacions, produccions i tallers per a activar intercanvis de sabers entre l’escena local i internacional; ‘Poligotisme’, un procés creatiu a partir de les diverses llengües i pràctiques culturals presents a la ciutat de València; noves accions i grups de lectura per a relacionar i expandir els fons de la biblioteca i altres propostes dirigides a la comunitat educativa.
