L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) tanca un balanç de l’any molt positiu marcat per la recuperació de l’afluència del públic, per la programació d’exposicions que revisen els límits històrics de l’art i per una creixent presència en tot el territori, d’acord amb la voluntat de convertir-se en un museu més enllà del Museu, habitat i habitable.
L’IVAM va abordar en 2022 un programa que va posar el focus en la col·lecció permanent i en una sèrie d’exposicions que van plantejar noves mirades, com una relectura de Julio González o la mostra sobre el grup Zero. També es va treballar l’art contemporani de manera diversa i amb una àmplia presència de dones artistes: des de creadores joves com Mar Arza o el projecte d’Ana Penyas i Alba Herrero fins a mostres dedicades a Anna Boghiguian, Zanele Muholi o Teresa Lanceta, exposició triada com una les millors de l’any per mitjans internacionals com Art Forum.
L’any en què València va ser capital mundial del disseny l’IVAM va radiografiar l’evolució del disseny gràfic entorn del que es va anomenar la ‘ruta del bakalao’ i va organitzar la primera mostra en el territori espanyol dedicada a Annie i Josef Albers. Durant l’estiu l’artista urbà LUCE va instal·lar un ‘estudi obert’ en el Museu per a mostrar les connexions del seu treball amb l’obra de Pinazo.
Aquestes exposicions, a les quals cal sumar la dedicada a Carmen Calvo -guardonada amb el Premi Julio González 2022-, tanquen un any en què l’IVAM va comptabilitzar 170.870 visitants. Aquesta xifra suposa un creixement del 61 % respecte a 2021 i del 130 % respecte a 2020, i confirma la recuperació de les xifres prèvies a la pandèmia.
Del total de visitants, una anàlisi més exhaustiva conclou que augmenta la presència femenina en el Museu, com també ho fa la visita individual i les activitats educatives per a escolars. Tenint en compte l’origen geogràfic, es constata que s’està invertint la tendència de temporades anteriors i en l’IVAM augmenten els turistes estrangers, que ja suposen un 41 % del total de visitants.
Però el museu valencià no sols va créixer en públic en 2022, també ho va fer, substancialment, en col·leccions, gràcies a la voluntat de persones que van ampliar els fons de l’IVAM amb les seues aportacions. Dos exemples van ser l’arxiu documental del fotògraf Gabriel Cualladó, donat pels seus hereus, i els dos dibuixos donats per la Fundació Josef i Annie Albers d’ambdós artistes de la Bauhaus i valorats en 850.000 dòlars.
Aquest creixement de l’IVAM també ha sigut espacial, ja que en 2022 s’ha ampliat l’àrea del Centre Julio González per a desenvolupar programes públics i s’ha inaugurat la nova cafeteria i la llibreria, obertes al vestíbul, que donen més permeabilitat a aquesta zona de l’edifici. Aquestes intervencions també inclouen noves actuacions de conservació del tram de la muralla medieval de l’edifici classificat com a BIC (bé d’interés cultural) i l’obertura de la terrassa superior, que prosseguiran en 2023.
Vertebració i internacionalització
L’IVAM va continuar amb un programa específic per a la seu d’Alcoi amb una exposició sobre la contemporaneïtat en la col·lecció de l’IVAM. Altres projectes que han calat molt per la seua vocació d’acostar el museu a nous públics i llocs en què la seua presència no és habitual van ser les mostres itinerants dedicades al fotògraf Gabriel Cualladó, a Bocairent, i l’exposició ‘Art en una terra erma’ amb 150 obres dels fons de l’IVAM que va acollir el Museu de Belles Arts de Castelló i que, actualment, s’exposa en el MACA (Museu d’Art Contemporani d’Alacant).
De manera complementària a la territorialització, l’IVAM va aprofundir en la seua internacionalització col·laborant l’any 2022 amb institucions com el Museu d’Art Modern de París, la Tate Modern de Londres, el Museum für Gegenwartskunst de Siegen, el Gropius Bau de Berlín o el MACBA.
Activitats, educació i investigació
Des d’altres àmbits essencials del Museu, com l’educatiu, s’han dut a terme tallers, activacions específiques o visites comentades en què han participat més de 22.000 estudiants de 4.300 centres escolars de la Comunitat Valenciana, més del doble que l’any anterior.
Així mateix, ha sigut notori el reforç de l’activitat cultural del Museu amb l’organització de cicles i programes que s’estenen en el temps i en el territori, com ara ‘Art i context’ o ‘Confluències’, les intervencions artístiques als pobles de la ‘Ruta 99’.
Dues novetats han marcat l’any 2022 en l’àrea d’activitats. El Museu va posar en marxa projectes dirigits a segments de públics menys explorats, com és el cas d’‘Els grans’ per a persones majors de 55 anys o la dansa urbana ‘Pump the beat’ per a joves de 14 a 17 anys. D’altra banda, 2022 ha marcat l’inici d’‘Articulacions’, el primer programa d’estudis internacional sobre teories i pràctiques artístiques organitzat per l’IVAM, en col·laboració amb les universitats UPV i UV, que finalitzarà el juny de 2023.
Sota el paradigma de museu obert i inclusiu, que defineix gran part de la seua filosofia, l’IVAM va continuar amb el programa ‘Poliglotisme’, que pretén experimentar amb el llenguatge des de la diversitat cultural i lingüística. Així mateix, va facilitar per primera vegada els textos de les seues exposicions en lectura fàcil, un mètode de comunicació textual per a les persones amb dificultats de comprensió. També es van planificar visites accessibles per a persones cegues a l’exposició de Julio González o visites en llengua de signes, en col·laboració amb FESORD CV.
El departament de publicacions de l’IVAM, per part seua, va editar un total de catorze catàlegs vinculats amb les exposicions.
Tot aquest volum d’activitat s’ha vist confirmat per les més de 8.000 aparicions de l’IVAM en els mitjans de comunicació en 2022 i per les xifres aconseguides en el terreny en línia, amb una audiència de 2.381.000 persones en xarxes socials i un milió de pàgines vistes en el web institucional. En el terreny digital va despuntar la proposta ‘Voces IVAM’, el primer pòdcast del Museu per a acostar l’art contemporani a públics diversos, per a descobrir secrets i curiositats o suggerir qüestions de debat cultural.
