Reunirà a la música i especialista en Propietat Intel·lectual Ainara LeGardon, l’advocada i dibuixanta Marelisa Blanco i el dissenyador gràfic valencià Luis Demano en una taula aquest dimecres, 12 de juny (18 hores), a la Facultat de Geografia i Història
Reflexionaran sobre l’impacte de la IA generativa i la seua difusió, els riscos per al treball de l’artista i per a la societat, la protecció jurídica del procés creatiu i l’obra resultant, i tractaran de donar resposta a si la solució passa per adaptar-se o “morir”
L’Observatori Cultural de la Universitat de València ha organitzat el debat ‘Consentiment previ, crèdit i compensació’ per a analitzar les claus de l’ús responsable de la Intel·ligència Artificial (IA) generativa en la creació artística juntament amb tres artistes i experts en propietat intel·lectual. La trobada tindrà lloc a la Sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història de la UV (Av. Blasco Ibáñez, 28), dimecres 12 de juny, a les 18 hores.
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) generativa de continguts digitals és una realitat indefugible que ha estés el seu braç fins al sector cultural, el qual denuncia l’ús irresponsable que se’n fa d’aquesta eina quan es nodreix d’obres originals sense espai per al reconeixement d’autors i autores.
Aquesta és una qüestió, juntament amb altres impactes de la IA en la creació artística, que també li preocupa a l’Observatori Cultural de la Universitat de València i sobre la qual vol reflexionar, juntament amb els mateixos artistes i experts en propietat intel·lectual, mitjançant el debat obert.
L’Observatori Cultural UV, que dirigeix el professor de la Universitat de València Raúl Abeledo, conversarà, a través d’un diàleg participatiu, amb tres experts sobre el nou i complex panorama que es presenta davant la creació artística, la seua (des)protecció legal i, per tant, professional.
Aquests són Ainara LeGardon, música, artista i especialista en propietat intel·lectual, que oferirà una conferència sobre el tema i, a continuació, participarà en una taula redona juntament amb Marelisa Blanco, advocada i dibuixanta, moderada per l’il·lustrador i dissenyador gràfic valencià Luis Demano.
Preguntats tots tres per l’impacte de la IA en la creació artística i la seua difusió, els riscos per al treball de l’artista i per a la societat, la protecció jurídica del procés creatiu i l’obra resultant: la solució passa per adaptar-se o “morir”? Les seues respostes han estat:
Apocalíptic o integrat?
Marelisa Blanco (MB): En el meu cas, punt intermedi. Com a tecnologia, sí, reconec que és una tecnologia interessant, no obstant això, hi ha diversos “peròs” en l’equació, ja que en aquest cas no val simplement un “adaptar-se per a no morir” sinó que ens trobem, en primer lloc, davant una situació on s’han infringit una quantitat enorme de drets d’autor de centenars de milers d’autors i que ha comportat a la interposició de diverses demandes a USA i UK.
Luis Demano (LD): La IA generativa té una funció dins del mercat capitalista, que és l’extracció de valor: El seu objectiu principal és beneficiar als seus accionistes fent-se amb el major rang de mercat i, si per a assolir eixos objectius ha de danyar a sectors concrets o a la societat en el seu conjunt, ho farà; i com que el sector cultural està altament precaritzat i atomitzat és el que resulta més afectat, precisament, per la seua pròpia debilitat dins d’un esquema de relacions de poder en el context del mercat capitalista: aquesta és la clau principal i el punt de partida del conflicte que planteja la irrupció massiva de la IA.
En quina mesura pot resultar perjudicial la IA en la creació artística?
MB: Des d’un punt de vista social, la pèrdua d’ocupació, major precarització en tindre una tendència a la baixada de preus perquè les empreses entenen que la IA “alleugereix la càrrega de treball”. No obstant això, les traduccions i les arts tenen un component de comprensió i reflexió que un model d’IA no pot emular. Convertir l’art o la cultura en mers productes d’entreteniment pot causar un mal al nostre patrimoni; a més, recordem que l’art ajuda el pensament crític i a fomentar habilitats cognoscitives importants per al desenvolupament intel·lectual.
LD: Com apunta Marelisa, en la desvalorització del procés creatiu a través de la seua automatització. Per a açò, les empreses han dissenyat el fals discurs de la democratització de l’art que pretén crear la percepció general de que les habilitats i els coneixements previs no són necessaris per a desenvolupar contingut online, per tant, els drets laborals del sector artístic són percebuts com a privilegis: els drets d’autoria, per exemple.
Ainara LeGardon (AL): A tot el que Marelisa i Luis han apuntat molt encertadament, puc afegir “l’aplanament” de la cultura i el desenvolupament, com a societat, d’una major “tolerància a la mediocritat”. Com a referències i exemples d’aquestes idees i reflexions trobem l’assaig Mundofiltro. Cómo los algoritmos han aplanado la cultura.
No hi ha res de positiu?
MB: Una vegada es respecte la Propietat Intel·lectual i els drets dels usuaris, podria ser un sistema molt interessant a nivell artístic, per exemple, alguns artistes compren models per a alimentar-los amb els seus propis dibuixos i generar obres o acabar obres de manera més senzilla. El problema està en l’entrenament del model.
LD: Com a vertadera eina al servei dels interessos col·lectius i no com a una tecnologia parasitària al servei d’interessos privats és positiva, sobretot, pel seu baix consum energètic en l’actual context de crisi climàtica.
AL: Efectivament. Com han sigut creats aquests models és bàsic per a entendre que la tecnologia no és neutra. Aquests models s’han desenvolupat sobre la base d’una vulneració massiva de drets de propietat intel·lectual, laborals, mediambientals, etcètera.
Quin és l’impacte de la IA en la creació artística, i en la seua difusió?
MB: Des d’un prisma negatiu, per als artistes la pèrdua de reputació, el possible plagi, la usurpació de la personalitat o l’estil artístic mitjançant apropiacionisme, vulneracions vàries a la Propietat Intel·lectual. D’altra banda i quant a difusió, podríem afegir que siga quasi impossible trobar material original, per exemple. Des d’un punt de vista “positiu”? Podria estalviar temps als creadors i, segons les notícies, podria ajudar les indústries a generar més diners en augmentar l’eficiència. Però això no sempre es tradueix en la millora dels autors.
I les seues conseqüències? Afectaria només a l’artista i el seu treball o suposa un risc per a la societat?
MB: Les conseqüències van des de l’empobriment i major precarització d’un sector precaritzat de per si mateix fins a la pèrdua cultural, ja que allò interessant de les arts són les mirades que aporten, el pensament que hi ha darrere o la reflexió sobre l’obra. Pensem que les IA necessiten el material humà per a crear, però no tenen capacitat d’innovació, només es basen en treballs previs.
És possible la intervenció jurídica per a regular aquest ús de la IA? Existeix una guia de bones pràctiques del Ministeri de Cultura…
MB: Sí. En principi la Llei de Propietat Intel·lectual preveu un límit per a la mineria de dades, però es limita a la investigació científica i els artistes tenen el dret a oposar-se al fet que s’usen les seues obres per a entrenar IA (que és el quid de la qüestió més problemàtica de les IA). La Llei del Llibre i unes altres tantes sempre parlen del foment i ajuda a autors pel que, en principi, hauria de prevaldre la creació humana sobre la sintètica. No obstant això, les Administracions públiques estan més prestes a usar les Intel·ligències Artificials Generatives i, fins i tot, atorguen premis econòmics a persones que usen aquestes eines i fan un intrusisme en un sector bastant complicat.
LD: En aquest moment, la major part de les esperances del sector cultural estan posades sobre la recentment aprovada Llei IA europea, la primera llei integral del món, encara que esperem que en el futur puga aprofundir més i estendre els punts positius.
AL: Respecte a la Guia del Ministeri, és un document que no arriba ni a dues pàgines, no aprofundeix i, des del meu punt de vista, es queda en lletra morta.
Però la regulació europea no arribarà fins ací dos anys, no serà tard?
ML: Sí, arribarà tard i amb greu risc de quedar-se obsoleta en el mateix moment del seu naixement, ningú podrà rescabalar als autors i les eines jurídiques a mà són prou bàsiques.
Si el marc jurídic no defensa a l’autor i la seua obra, què ocorre? La IA és el principi de la fi de la llibertat de creació?
ML: Més que la fi de la creació, perquè nosaltres, els creadors, sempre tornarem a escriure, a dibuixar, a compondre, a tocar, no podem evitar-lo, serà la fi de la possibilitat de viure dignament del teu treball.
I si, molt apocalípticament, es deixara de crear, arribarà un moment en què ni tan sols la IA puga substituir al creador perquè ja no hi haurà obres artístiques originals…?
ML: Efectivament, i serà un refregit del refregit del refregit.
En el teu àmbit, és possible l’adaptació a la irrupció de la IA?
ML: En l’àmbit legal sembla que sí, perquè l’utilitzen per a generar escrits, no obstant això, el nostre treball serà més semblant a la postedició, o a analitzar el cas i demanar-li a la IA que l’escriga molt específicament i després rematar el treball.
LD: La clau estaria en plantejar la pregunta de manera inversa. Serem capaços d’aconseguir que els interessos de les empreses privades d’IA s’adapten a les nostres vertaderes necessitats, tant professionals com vitals? O continuarem plegats a les necessitats artificials que les empreses d’IA generen limitant el nostre rol social a simples consumidors de la seua mercaderia?
AL: No tinc més que afegir al que ja han dit Marelisa i Luis. Subscric tot el que han compartit.
